La Moral dels Esclaus i dels Senyors segons Nietzsche

La Moral dels Senyors vs. la Moral dels Esclaus

En aquest text l'autor ens parla de la victòria de la moral dels esclaus per sobre de la moral dels senyors. Tracta també de catalogar allò plebeu, cristià o jueu com a pertanyent a la moral dels esclaus i considerar la victòria d'aquesta moral com un enverinament, és a dir, una pèrdua de la capacitat de generar valors propis i també una pèrdua de la individualització.

Definicions Clau

Senyors

Aquells que són capaços de superar els valors tradicionals i generar els seus propis valors; són els defensors dels valors vitals.

Enverinament

Propagació de la moral esclava i pèrdua de la capacitat de produir valors.

Crítica al Cristianisme i Vitalisme Nietzscheà

En la crítica al cristianisme, aquest pensador s'oposa fermament a la moral dels esclaus. Per a Nietzsche, la religió cristiana, així com d'altres religions, han manllevat a l'home la seva capacitat de ser únic, la individualitat que li és negada, no reconeguda des dels presocràtics. La moral esclava és la que se sotmet a idees com les d'una vida després de la mort, restant importància a la vida, amb la idea del consol que ofereix el més enllà cristià.

Aquest filòsof, doncs, és un autor vitalista. La seva filosofia defensa la vida. Plató va escriure que la filosofia serveix per aprendre a morir. Nietzsche es contraposa totalment a aquest pensament. Filosofar és viure, ens dirà, utilitzant la voluntat de poder. Aquesta voluntat de poder no és més que l'autoafirmació d'un mateix, les ganes de viure per sobre de qualsevol altra cosa.

Des de la visió vitalista del món és capaç de proporcionar una solució a la moral dels esclaus. Considera necessari canviar aquesta moral per una que superi la imposició de valors a la qual el poble es troba sotmès. Des d'aquesta perspectiva proposa la moral dels senyors. Els senyors són aquells qui superen els valors preestablerts per la cultura europea i arriben al nihilisme actiu. Algú catalogat com a senyor és aquell qui no té por a l'esdevenir del món. No necessita preocupar-se per qüestions metafísiques perquè és capaç d'acceptar el dolor present a la seva vida i superar-lo mitjançant les ganes de viure. Els senyors són capaços de construir els seus propis judicis morals mitjançant valors que ells mateixos inventen, en funció dels seus sentiments i els seus interessos, indiferent al fet que el canvi pugui fer-los variar.

Nietzsche, doncs, al comparar aquests dos models morals, veu evident que predomina la moral dels esclaus. S'adona que la religió ha fet els homes miserables i porucs. Ha vençut el poble, s'ha imposat aquesta moral que nega la vida i té por a l'esdevenir.

Nietzsche vs. Plató: Moral i Metafísica

La moral de Plató tenia una intencionalitat reformadora: en un ambient de crispació política ocasionat pel govern dels Trenta Tirans, Plató volia canviar la societat. Per fer tal cosa, aquest autor grec es valia d'uns valors perfectes, universals, que servissin per a tota la polis i servissin de fonament per a un govern just. Per parlar d'aquests valors, el pensador grec utilitzava la seva separació metafísica del món. En un món, el captat pels sentits, es trobaven les aparences, les imatges. En l'altre món, el de la raó, Plató situava la realitat, els conceptes que perduren per sobre del canvi.

Aquests valors, doncs, presents al món de les idees, eren immutables i exactament els mateixos per a tots. Per accedir-hi, l'home només necessitava usar la dialèctica, ja que aquests valors es troben dins de l'ànima, com argumenta amb idees innates en la seva teoria de la reminiscència.

Nietzsche, però, no considera aquests pensaments com a correctes. Per a aquest pensador, el món intel·ligible no és més que una ficció, igual com el més enllà; l'únic món real és el món sensible, el que capten els sentits. La negació del món que es troba per sobre del devenir serveix com a fonament per a negar l'existència de valors universals per sobre del canvi. Nietzsche, tot parlant de la idea del , creu que la humanitat ha de ser capaç d'abandonar aquests valors imposats com a universals per a tots i crear els seus propis, en funció dels seus interessos i els seus sentiments.

En resum, Nietzsche critica durament la moral platònica i tota la seva filosofia, proposant un cert relativisme moral en contra de l'intel·lectualisme moral de Plató.

La Moral dels Esclaus en la Societat Actual

La moral dels esclaus, per Nietzsche, és aquella que tenen les persones que se sotmeten, que accepten com a pròpies i són incapaços de crear conceptes nous.

Per tant, si ens plantegem analitzar la societat actual i buscar la moral esclava, ràpidament ens trobem amb una diferència important: la religió ha perdut molta importància. La majoria de la població occidental no creu en les religions ni en una vida després de la mort, però això no implica necessàriament que es trobin fora de la moral dels esclaus. Si tornem a analitzar la moral esclava que denomina Nietzsche, veiem que no es tracta únicament de creure en una vida eterna. També és esclau aquell que actua pensant en el que la societat considera bo o dolent, aquell qui no té opinió pròpia o aquell qui copia el que veu de la societat.

Un artista es considera lliure d'aquesta moral, ja que accedeix al coneixement individualment, perquè crea en comptes de rebre.

També podria considerar-se moralment plebeu aquell qui s'evadeix del dolor buscant la beguda per tal de perdre les sensacions de tristesa. Només es pot fugir d'aquesta moralitat si s'accepta el dolor i es supera.

En conclusió, tot i que la religió hagi perdut importància en la cultura occidental, la moral dels esclaus segueix dominant; molt poca gent és capaç de crear els seus propis valors.