Què és l'utilitarisme? Definició, principis i moralitat

Què és l'utilitarisme?

L'utilitarisme és una ètica teleològica, és a dir, una ètica que considera que la finalitat de l'acció humana està vinculada a la realització d'accions útils. D'una manera una mica simplificadora, podríem definir l'utilitarisme com l'ètica que afirma que és bo allò que ens és útil per a ser feliços.

El criteri bàsic: el màxim benestar

El criteri bàsic dels utilitaristes és el de cercar el màxim benestar per al major nombre d'individus, la felicitat general com a criteri i fi de la realitat, basat sempre en el sentit comú dels éssers humans com a principi i guia de les accions. Aquesta doctrina afirma que la felicitat dels individus, de cadascun, depèn de la felicitat dels altres:

• Si jo aconsegueixo la felicitat dels altres, aconsegueixo també la meva pròpia.
• Per tant, puc dir que a mi em resulta útil aconseguir la felicitat del conjunt de la meva societat.

Definició d'utilitat i moralitat

Cercar allò útil consisteix a ser pràctic i valorar les coses de manera diferent segons l'ús que se'n faci. Els utilitaristes reserven el qualificatiu útil únicament per a allò que, emprat de determinada manera, proporciona benestar a la major quantitat possible de persones.

La creença que accepta la Utilitat o el Principi de la Major Felicitat com a fonament de la moral sosté que:

• Les accions són justes en la proporció amb què tendeixen a promoure la felicitat.
• Les accions són injustes en la mesura que tendeixen a produir el contrari de la felicitat.

Plaer i dolor com a barem moral

S'entén per felicitat el plaer i l'absència de dolor; per infelicitat, el dolor i l'absència de plaer. Segons aquest principi, la finalitat última a causa de la qual són desitjables tota la resta de coses és una existència exempta de dolor i abundant en plaers, al màxim possible, tant en quantitat com en qualitat.

Aquest és, segons l'utilitarisme, el criteri de moralitat. Podem, doncs, definir-lo com el conjunt de regles i preceptes de conducta que cal seguir per tal que es pugui assegurar al gènere humà una existència com la descrita, tant com sigui possible; i no tan sols al gènere humà, sinó també, i fins on la naturalesa de les coses ho permeti, a tota la creació sensible.