Segon Tractat sobre el Govern Civil de John Locke

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

Segon Tractat sobre el Govern Civil

Assaig sobre l'origen, els límits i els fins vertaders del govern civil.

Capítol 1: Crítica al patriarcalisme

  1. Locke critica les tesis tradicionalistes que comparen el govern amb una família. Segons aquesta visió, Déu hauria donat el poder a Adam (el primer pare) i, per herència, els reis serien pares que governen l'Estat com una gran família (monarquia hereditària).
  2. Per a Locke, aquesta visió és absurda: la societat està unida per la política, mentre que les famílies ho estan per la sang. La vida dels polítics és pública, mentre que la de les famílies és privada.
  3. Segons Locke, l'Estat ha de beneficiar totes les famílies, no només la del governant.

Capítol 2: L'estat de natura

  1. L'estat de natura defineix el poder polític i el seu origen. Té tres característiques: perfecta llibertat, estat d'igualtat i reciprocitat.
  2. El dret natural és igual per a tots els humans; neix a l'interior de cadascú i implica no fer mal als altres.
  3. La llei natural (llei de la raó) dicta no perjudicar els altres en la seva vida, salut, llibertat i propietat.
  4. Tothom té dret a defensar la seva llibertat i propietat. Locke sosté que en l'estat de natura hi ha lleis i la naturalesa castiga els delinqüents (a diferència de Hobbes).
  5. Constitucionalisme polític: per a Locke, el més important són els drets naturals del poble, no dels polítics.
  6. Hi ha dues raons que autoritzen a castigar els crims contra el dret natural; cap càstig pot ser arbitrari.
  7. El dret natural està inscrit en la consciència humana.
  8. Les lleis humanes només són justes si es basen en la llei natural.
  9. El govern civil i l'estat social perfeccionen l'estat de naturalesa.

Capítol 3: L'estat de guerra

  1. Locke afirma que només s'ha de fer la guerra a qui no compleix la llei natural. La guerra té un sentit purament defensiu.
  2. Diferència amb Hobbes: per a Hobbes, la política crea la justícia i la injustícia; per a Locke, aquestes existeixen des de sempre en l'estat natural.
  3. Si et fan mal utilitzant la força, pots respondre amb la força.
  4. Locke manté que no es pot confondre l'estat de natura amb l'estat de guerra.
  5. La llei justa, basada en la natural, evita la guerra. Quan la llei no és justa, la guerra és inevitable.
  6. Els homes s'agrupen en societat per evitar la guerra i abandonen l'estat de natura.

Capítol 4: El consentiment i la societat civil

  1. Tots els homes són lliures, iguals i independents per naturalesa. Ningú pot obligar-te sense el teu consentiment. Si la societat civil falla, els humans tenen dret a la resistència.
  2. La societat civil es basa en el consentiment, no en la por ni la violència. En la democràcia, les decisions de la majoria tenen el poder basat en la raó.
  3. El pacte inicial: tothom accepta que la decisió final serà la de la majoria.
  4. No hi ha societat justa sense combinar ordre i llibertat.
  5. Locke defensa l'estat de natura i l'origen de l'estat per consentiment, rebutjant l'absolutisme i el dret paternal.
  6. El bon govern es fonamenta en l'acord i els drets naturals, no en la tradició.

Capítol 19: La dissolució del govern

Locke considera que, a llarg termini, les conseqüències de no revoltar-se contra les formes de govern enganyívoles són pitjors que les de fer-ho. El govern ha de ser transparent.