Segon Tractat sobre el Govern Civil de John Locke
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,57 KB
Segon Tractat sobre el Govern Civil
Assaig sobre l'origen, els límits i els fins vertaders del govern civil.
Capítol 1: Crítica al patriarcalisme
- Locke critica les tesis tradicionalistes que comparen el govern amb una família. Segons aquesta visió, Déu hauria donat el poder a Adam (el primer pare) i, per herència, els reis serien pares que governen l'Estat com una gran família (monarquia hereditària).
- Per a Locke, aquesta visió és absurda: la societat està unida per la política, mentre que les famílies ho estan per la sang. La vida dels polítics és pública, mentre que la de les famílies és privada.
- Segons Locke, l'Estat ha de beneficiar totes les famílies, no només la del governant.
Capítol 2: L'estat de natura
- L'estat de natura defineix el poder polític i el seu origen. Té tres característiques: perfecta llibertat, estat d'igualtat i reciprocitat.
- El dret natural és igual per a tots els humans; neix a l'interior de cadascú i implica no fer mal als altres.
- La llei natural (llei de la raó) dicta no perjudicar els altres en la seva vida, salut, llibertat i propietat.
- Tothom té dret a defensar la seva llibertat i propietat. Locke sosté que en l'estat de natura hi ha lleis i la naturalesa castiga els delinqüents (a diferència de Hobbes).
- Constitucionalisme polític: per a Locke, el més important són els drets naturals del poble, no dels polítics.
- Hi ha dues raons que autoritzen a castigar els crims contra el dret natural; cap càstig pot ser arbitrari.
- El dret natural està inscrit en la consciència humana.
- Les lleis humanes només són justes si es basen en la llei natural.
- El govern civil i l'estat social perfeccionen l'estat de naturalesa.
Capítol 3: L'estat de guerra
- Locke afirma que només s'ha de fer la guerra a qui no compleix la llei natural. La guerra té un sentit purament defensiu.
- Diferència amb Hobbes: per a Hobbes, la política crea la justícia i la injustícia; per a Locke, aquestes existeixen des de sempre en l'estat natural.
- Si et fan mal utilitzant la força, pots respondre amb la força.
- Locke manté que no es pot confondre l'estat de natura amb l'estat de guerra.
- La llei justa, basada en la natural, evita la guerra. Quan la llei no és justa, la guerra és inevitable.
- Els homes s'agrupen en societat per evitar la guerra i abandonen l'estat de natura.
Capítol 4: El consentiment i la societat civil
- Tots els homes són lliures, iguals i independents per naturalesa. Ningú pot obligar-te sense el teu consentiment. Si la societat civil falla, els humans tenen dret a la resistència.
- La societat civil es basa en el consentiment, no en la por ni la violència. En la democràcia, les decisions de la majoria tenen el poder basat en la raó.
- El pacte inicial: tothom accepta que la decisió final serà la de la majoria.
- No hi ha societat justa sense combinar ordre i llibertat.
- Locke defensa l'estat de natura i l'origen de l'estat per consentiment, rebutjant l'absolutisme i el dret paternal.
- El bon govern es fonamenta en l'acord i els drets naturals, no en la tradició.
Capítol 19: La dissolució del govern
Locke considera que, a llarg termini, les conseqüències de no revoltar-se contra les formes de govern enganyívoles són pitjors que les de fer-ho. El govern ha de ser transparent.