Eudemonisme i Hedonisme: Les teories ètiques sobre la felicitat

El bé com a felicitat (Eudemonisme)

Conclusió

Fent el millor ús possible (excel·lència) d’allò que és específic dels humans (la raó), podrem trobar la bona proporció (virtut) en què hem de ser afectats per les nostres accions i passions. Sabrem que és l’adequada perquè, si la convertim en hàbit, el resultat serà un benestar durador (felicitat).

Per tant, depèn de la raó, però també estableix unes condicions indispensables per a la seva consecució: llibertat, maduresa, salut i béns materials mínims.

Aquí entra en joc la societat, que ha de facilitar aquest ideal de vida a tothom per tal que es puguin realitzar com a éssers humans. Per això, defineix el que per justícia correspon als ciutadans.

El problema de l'enfocament aristocràtic

L'enfocament aristocràtic plantejava que la majoria havia de proporcionar aquestes condicions a una petita minoria, ja que no era possible per a tothom: l'elit es dedicava al coneixement mentre la resta els proporcionava els béns.

El bé com a plaer (Hedonisme)

L'hedonisme també considera la felicitat el fi últim i el bé suprem, però manté que la millor manera d’assolir-la és a través del plaer. Ho fonamenta dient que tots els humans busquem el plaer i fugim del dolor.

Epicur i el plaer com a criteri

Segons Epicur, el plaer és el criteri per aconseguir una vida feliç. La conducta humana obeeix sempre a la ruptura d’un equilibri intern, necessari quan ens manca o sobra alguna cosa.

Aquest trencament de l’equilibri provoca dolor i genera desig, la qual cosa desencadena la conducta que té com a fi restablir l’equilibri i porta al plaer més valuós i perfecte: no necessitar res.

La gestió dels plaers

Una primera causa de la infelicitat humana està en el fet de prioritzar els plaers en moviment (com refrescar-se davant la calor), ja que això acabarà trencant l’equilibri que es volia restablir.

L'error està a considerar com un fi allò que és necessari, però que només és un mitjà per assolir el veritable fi: el plaer en repòs. A més, no tots els plaers són igualment desitjables; caldrà aprendre a triar els millors i gaudir-ne (els més estables i duradors).