Anàlisi de 'Sobre la llibertat' de John Stuart Mill

Mill recupera d'una obra d'Humboldt un passatge que fa referència a la promoció de la diversitat humana. Mill volia protegir la llibertat i la varietat dels individus que s'agrupen en un estat i, per tant, haurà d'assenyalar els límits que l'acció del govern mai hauria de traspassar.

Sobre la llibertat es va convertir finalment en una obra imprescindible per forjar els que seran els drets civils i els drets de les minories.

Estructura de l'obra: Cinc capítols

1. Introducció

Mill vol posar límits a l'autoritat per defensar la llibertat dels ciutadans. Mill és el primer a parlar dels drets de les minories. Reconeix les difícils relacions entre autoritat i llibertat, les quals es resolien amb dues estratègies:

• 1. Drets i immunitats per als súbdits.
• 2. Posar un fre constitucional al govern.

L'única possibilitat d'evitar abusos de la majoria és respectar la llibertat, excepte si algú no respecta la llibertat dels altres. Aquesta premissa és només per a majors de 18 anys. També defensa la separació entre l'autoritat de l'Església i l'autoritat de l'Estat.

2. De la llibertat de pensament i discussió

Està a favor de la lliure circulació de les opinions (llibertat d'expressió).

3. De la individualitat com un dels elements del benestar

Mill s'atreveix a comparar l'evolució de la civilització xinesa i l'europea. Diu que la societat europea ha evolucionat més que la societat xinesa per la seva diversitat i originalitat. Però, al final, això queda arraconat per la creixent uniformitat de tota la societat.

4. Límits de l'autoritat de la societat sobre l'individu

Mill es dedica a exposar les seves idees sobre fins a quin punt la societat ha de tolerar o no certes conductes. El simple fet de viure en societat ja imposa a cadascú una línia de conducta vers els altres. Això implica:

• No perjudicar els drets ni els interessos dels altres.
• Assumir cadascú la part de feina i de sacrificis necessaris per defensar la societat.

Un altre punt força important d'aquest capítol és la insistència amb què Mill vol distingir entre actes que mereixen reprovació social i els que mereixen reprovació legal:

• 1. Mereixen reprovació social els actes que fa una persona i no afecten els altres directament.
• 2. Mereixen, en canvi, una reprovació legal, molt més contundent, les persones que han trencat les normes legals establertes, ja que atempten contra els interessos dels altres.