Unió Catalanista, Bases de Manresa i Catalanisme Polític

Unió Catalanista i les Bases de Manresa

L'any 1891 es va fundar la Unió Catalanista, que volia ser una federació de tots els grups, centres i publicacions catalanistes. Tenia com a objectiu la propagació de les idees regionalistes i la realització d'un programa comú per a tots els grups catalanistes. La seva base social era una mostra de la burgesia catalanista i conservadora, amb un suport massiu de la Catalunya rural.

La Unió Catalanista va aconseguir desvetllar en amplis sectors de la societat catalana la consciència del seu particularisme i va significar el triomf definitiu de les tesis pròpiament catalanistes sobre les regionalistes.

Un dels primers actes de la Unió es va celebrar a Manresa l'any 1892 i va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document, conegut com a Bases de Manresa, consta de dues parts:

• Una que correspon a la primera base, tracta del poder central, que es configurava com a federal, i de les seves atribucions a Catalunya.
• L'altre tracta del poder regional català.

S'hi defensa la plena sobirania de Catalunya en el govern interior i la possessió de competències absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, etc. Proclama l'oficialitat de la llengua catalana i estableix que els càrrecs públics a Catalunya només podran ser exercits per catalans. Proposa el restabliment de les velles institucions catalanes com l'Audiència de Catalunya i les Corts, que haurien de ser elegides per sufragi corporatiu i la vinculació de Catalunya a Espanya a partir d'un pacte entre la Corona i aquestes institucions. Aquestes bases tenien un caràcter medievalitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu.

Maduració del catalanisme polític

Al segle XIX, una nova generació d'intel·lectuals i activistes que defensaven que el catalanisme havia d'esdevenir una causa política va elaborar una nova doctrina de caire nacionalista i d'una estratègia per accedir a l'autonomia. Van trencar amb el model culturalista de la Unió Catalanista i van crear la Lliga Regionalista.

L'any 1899, davant el fracàs del projecte regionalista, van optar per formar un grup de caire polític anomenat Unió Regionalista. El seu programa incloïa referències regionalistes explícites i demanava autonomia política i administrativa per a Catalunya.

El grup que publicava el diari La Veu de Catalunya (Prat de la Riba, Cambó, Carner i Duran i Ventosa) va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900).

Per l'abril de 1901, s'arriba a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions. Aquesta candidatura es va conèixer com la candidatura dels quatre presidents (Rusiñol, Bartomeu Robert, Domènech i Montaner i Torres). La candidatura catalanista s'imposà totalment i va aconseguir l'elecció dels quatre regionalistes.