Unificació d'Itàlia i Alemanya al Segle XIX

La Unificació d'Itàlia

Giuseppe Mazzini fou el principal pensador i un dels impulsors de la unificació. Itàlia estava dividida en vuit estats:

• Llombardia i Venècia
• Parma, Mòdena, Toscana i Lucca (ducats independents)
• Piemont (monarquia parlamentària dels Savoia)
• Roma i els Estats Pontificis
• El Regne de les Dues Sicílies

Causes

Econòmiques: Itàlia del nord estava més desenvolupada econòmicament a causa del comerç i la indústria, mentre que Itàlia del sud estava molt més endarrerida, amb predomini de latifundis i una agricultura poc productiva. La burgesia tenia interès en la unificació d'Itàlia, ja que afavoriria el desenvolupament del comerç.

A partir del 1830, agafa força un nou moviment cultural i intel·lectual que comença a incentivar el sentiment de nacionalisme i unificació italià: il Risorgimento.

Obstacles

Els principals obstacles eren el Papa, Àustria i els Borbons. Cavour, primer ministre del Piemont, va ser l'artífex de la unificació. Il Risorgimento estava a favor del lliure comerç, i la burgesia li va donar suport. Cavour es converteix en primer ministre el 1850. Garibaldi va potenciar la Societat de Nacions, que s'estén per tota Itàlia. Cavour busca el suport de potències europees demanant ajuda en la guerra contra Àustria el 1859.

Fases de la Unificació

• 1859: Llombardia s'incorpora al Piemont.
• 1860: Parma, Mòdena, Toscana i Lucca s'incorporen al Regne de l'Alta Itàlia (nord).
• 1860-61: Garibaldi organitza una expedició cap al sud.
• 1866: Venècia s'incorpora a Itàlia.
• 1870: Roma s'annexiona.

Conseqüències

• S'aconsegueix la unitat política, amb una monarquia parlamentària però no democràtica. El rei és Víctor Manuel II de Savoia.
• L'ideal republicà queda al marge.
• Les diferències entre la Itàlia del nord i la del sud no van desaparèixer.

La Unificació Alemanya

Alemanya va quedar dividida després del Congrés de Viena en 39 estats. Els més importants van ser Àustria i Prússia.

Causes

Econòmiques i intel·lectuals: Fichte, un filòsof que fa discursos a Alemanya, comença a parlar de la nació alemanya. El 1834 es crea el Zollverein, una unió duanera formada per uns 30 estats, entre els quals destaca Prússia, mentre que Àustria en queda fora. Els estats membres, a partir d'aquesta unió i durant la segona meitat del segle, creixen econòmicament. Alemanya és un dels països que augmenta la seva producció industrial, i Prússia també. El líder de la unificació és Bismarck, el primer ministre de Prússia des de 1862.

Fases de la Unificació

• Primera fase: Guerra de Prússia i Àustria contra Dinamarca. S'annexionen Holstein i Slesvig.
• Segona fase: Bismarck busca una excusa per entrar en guerra contra Àustria (Guerra Austroprussiana). Prússia guanya i aconsegueix els dos ducats. Prússia s'annexiona diversos estats pertanyents a l'Alemanya del nord sense guerres ni plebiscits. Venècia s'incorpora a Itàlia.
• Tercera fase: Confederació d'Alemanya del Nord. El rei de Prússia és el rei de la Confederació (Guillem I), 1870.
• Quarta fase: Guerra francoprussiana. Prússia declara la guerra a França i França queda humiliada. França viu la decadència de Napoleó III, mentre que Prússia triomfa. Els ducats del sud i oest s'annexionen a Prússia. Alsàcia i Lorena s'incorporen a Prússia, un ressentiment que durà a la Primera Guerra Mundial.

Conseqüències

• França, humiliada, perd territoris i ha de pagar indemnitzacions pels costos de la guerra (Tractat de Versalles, gener del 1871).
• A França es proclama la Tercera República. Napoleó III és derrotat i es proclama la República.
• Alemanya es converteix en un imperi, i el que era rei de Prússia es converteix en emperador. Bismarck és el primer ministre d'Alemanya.
• Es produeix un canvi en l'equilibri d'Europa: l'Alemanya unida farà ombra política i econòmicament a França i la Gran Bretanya.