La Guerra del Francès i el Regnat de Ferran VII: Causes, Conseqüències i la Lluita entre Absolutisme i Liberalisme

1. La Guerra de la Independència

Causes:

• Invasió francesa
• Abdicacions de Baiona
• Ineficàcia de la junta de govern contra els francesos

Estatut de Baiona: Carta atorgada que pretén legitimar el poder de Napoleó sobre Espanya (aplicació nul·la per la guerra).

Diferència entre:

• Junta de Govern: Els representants del govern de Ferran VII que queden a Espanya en anar-se'n ell a Baiona.
• Juntes Supremes: Òrgans de govern que apareixen espontàniament a les ciutats espanyoles per a lluitar contra els francesos durant la guerra de la independència i estan coordinades per la Junta Suprema Central Governativa del Rei.

Diferents grups ideològics:

• Afrancesats: Col·laboracionistes amb els francesos perquè volen reformes franceses (accepten a Josep I).
• Patriotes: S'oposen al domini francès, grup heterogeni:
  • Absolutistes: Continuistes amb l'Antic Règim (sobirania monàrquica).
  • Jovellanistes: Reformistes (sobirania compartida entre el rei i les corts tradicionals).
  • Liberals: Revolucionaris (sobirania nacional i constitució estricta).

Factors que expliquen la victòria espanyola:

• Derrota francesa a la campanya russa.
• Ajuda anglesa.
• Guerrilla espanyola que assalta transports de recursos o guarnicions amb pocs efectius.

Conseqüències:

• Demogràfiques: Un milió de morts, enfrontaments, represàlies, fam, pesta.
• Econòmiques: Ruïna agrícola, industrial i comercial.
• Culturals: Destruccions i robatori del patrimoni històrico-artístic.
• Morals: Barbàrie dels nous temps; guerra contemporània.
• Polítiques: Amb les Corts de Cadis: S'inicia la descomposició de l'Antic Règim (lluita entre liberals i absolutistes) i s'estimula el moviment d'emancipació americà.

La Revolució Liberal: Les Corts de Cadis

Convocatòria:

• Qui? La Junta Suprema Central presidida per Floridablanca.
• Per què? Triple motiu:
  • Regenerar el país fent unes reformes.
  • Presentar alternativa a l'Estatut de Baiona.
  • Legitimitzar-se davant les colònies americanes que negaren acceptar l'autoritat de la JCS.
• Quan? Des de 1810.
• On i per què? A Cadis, per:
  • Allunyar-se dels francesos.
  • Protegida per la flota britànica.
  • Un clergat majoritàriament liberal.
  • Molts comerciants.

Composició social (clergat, advocats, funcionaris i militars, també nobles i comerciants) i significat: Representa els grups mitjans urbans (no treballadors).

Enfrontament: Liberals (partidaris dels canvis) vs Absolutistes ('servils' = partidaris de l'Antic Règim).

Tasques:

• Econòmiques:
  • Supressió de les primogenitures inferiors a 3000 ducats de renda a Espanya (es respecten els dels grans d'Espanya). Aquests senyorius territorials passen a ser propietat privada dels nobles.
  • Desamortització eclesiàstica (expropiació de terres del clergat).
  • Privatització de terres comunals de béns de propis i de reialencs (terres de la corona no cultivades i aprofitades per la Mesta, però no s'aplicarà fins a la tornada de Ferran VII).
  • Llibertat de treball (fi de la reglamentació gremial).
• Socials:
  • Supressió dels senyorius jurisdiccionals que ara s'incorporen a la nació i depenen de l'estat i no del senyor.
  • Eliminació de les proves de noblesa i de neteja de sang (els fills de la burgesia ja podran entrar a acadèmies militars).
  • Igualtat legal. Fi dels privilegis.
  • Desaparició de la Inquisició, de la Mesta i de la tortura.
• Política (Constitució de 1812 = La Pepa):
  • Articulat:
    • Sobirania nacional, divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial).
    • Monarquia constitucional moderada hereditària.
    • Sufragi universal indirecte.
    • Confessionalitat estatal sense llibertat religiosa i ensenyament primari, públic i gratuït.
    • Milícia nacional (ciutadans armats per a defensar el liberalisme).
    • Llibertat i drets individuals, també per als espanyols i americans.
  • Vigència: Curta i accidentada:
    • Fins 1814: Tornada de Ferran VII.
    • 1820-1823: Trienni Liberal.
    • 1836: Després de la sergentada de la Granja.

El Regnat de Ferran VII (1814-1833)

El Sexenni Absolutista (1814-1820)

Data i significat:

• Tractat de Valençay (1813): Fi de la Guerra de la Independència.
• Manifest dels Perses (1814): 69 reialistes demanen a Ferran VII la restauració de l'absolutisme.
• Decret de València (1814): Ferran VII anul·la tota l'obra legislativa de les Corts de Cadis.

Forta repressió:

• Contra afrancesats per col·laboracions amb Josep I i contra liberals per ser antiabsolutistes.
• Manifestada en detencions, execucions i exili.

Les mesures governamentals de l'Antic Règim (decisions establertes pel govern de Ferran VII):

• Restauració de primogenitures.
• Tornada de terres desamortitzades a l'Església.
• Tornada de la Inquisició.
• Tornada de les proves de sang per a alts càrrecs militars.

Oposició política a Ferran VII:

• Protagonitzada per:
  • Militars (Espoz i Mina) per:
    • Ser liberals per contacte amb facilitat anglesa i per haver estat en camps de presoners a França.
    • Per veure's perjudicats per la tornada de proves de sang i per reducció del pressupost militar per la crisi financera de la monarquia.
  • Burgesia (comerciants gaditans, Mendizabal) per:
    • Ser marginats econòmicament (volen liberalisme econòmic) i per ser marginats políticament (volen liberalisme polític).
• Manifestada amb:
  • Pronunciament: Sublevació de comandaments militars que pretenen canviar el govern establert aprofitant les seves tropes i buscant suport entre l'opinió pública o les forces polítiques.
• Amb resultat de fracàs: Tots els líders pronunciats foren executats o hagueren de fugir d'Espanya.

Fi d'etapa (1820): El triomf del pronunciament de Quiroga i Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla), obligarà a acatar un govern constitucional iniciant el Trienni Liberal.

Trienni Liberal (1820-1823)

Divisió entre els liberals:

• Moderats (doceanistas = Martínez de la Rosa): Perquè volen explicar les reformes de les Corts de Cadis.
• Radicals (veinteañistas = Riego, San Miguel): Volen avançar més en la revolució.

Alliberament dels presos polítics i tornada d'exiliats.

Qui recolza el liberalisme:

• Societats patriòtiques (grups que discuteixen sobre política).
• Premsa (per causa de la llibertat s'originen quasi 700 periòdics).
• Societats secretes (líders liberals).
• Milícia nacional (aprovada a les Corts de Cadis, serà ara quan es creï aquest cos de ciutadans per a lluitar contra l'absolutisme).

Les Corts (aproven):

• Eliminació de la Inquisició, gremis...
• Desamortització i prohibeixen a l'Església l'adquisició de béns immobles mitjançant testament, donació, etc.

Però manca d'un ampli suport popular (classes treballadores).

Oposició absolutista a doble nivell:

• Extern: Conspiren demanant ajuda a la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) que finançarà partides de guerrillers reialistes i les protegirà al territori francès.
• Intern: Regència d'Urgell = El baró d'Eroles es creu representant dels drets de Ferran VII argumentant que aquest no actua lliurement, però acabarà fugint a França pressionat per l'exèrcit liberal d'Espoz i Mina.

Fi d'etapa, 1823 = Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (exèrcit francès) sota el comandament del duc d'Angulema s'imposa als liberals en la batalla del Trocadero (a Cadis) possibilitant la 2a restauració ferrandina absolutista (Dècada Ominosa).

Dècada Ominosa

Dues fases:

• Fins 1826-27: Política absolutista.
• Des de 1826-27: Política reformista il·lustrada no pel convenciment del monarca, sinó perquè es veia obligat a seguir les indicacions dels seus ministres que per captar crèdits a l'estranger es veia obligat a alçar la mà.

Repressió contra els liberals:

• Protagonitzada per:
  • Policia política, un cos de voluntaris reialistes o servils i societats secretes = l'Àngel Exterminador.
• Provoca exili de militars, escriptors i homes de negocis cap a Gibraltar i després a Gran Bretanya. I després des de 1830 cap a la França liberal de Lluís Felip d'Orleans.

Oposició doble:

• Pronunciaments liberals: Com el protagonitzat per Torrijos el 1831 a Cadis, a Màlaga i que en fracassar serà executat el mateix any que s'executà Mariana Pineda per haver brodat una bandera liberal.
• Sublevacions absolutistes: La dels Agraviats o Malcontents catalans de 1827 són camperols ultrareialistes que protesten d'un Ferran VII massa tou i per això es pot entendre com un moviment precursor del futur carlisme.

La qüestió successòria:

• 1713: Felip V promulga la Llei Sàlica (prohibeix a les dones heretar la corona).
• 1830: Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció: Elimina la Llei Sàlica per causa de l'embaràs de Maria Cristina.
• 1832: El rei malalt de gota és convençut per Calomarde per a anul·lar la Pragmàtica Sanció, però quan es recupera la reestablirà desterrant a Calomarde i a Maria Cristina a Portugal.

Fi d'etapa (1833): Mort de Ferran VII: La viuda Maria Cristina es converteix en regent i preserva els drets al tron de la seva filla Isabel. Comença la I Guerra Carlina entre carlins (absolutistes) i isabelins (liberals).

La Guerra d'Independència de les Colònies Espanyoles a Amèrica (1814-24)

Grup social (burgesia criolla, nascuts a Amèrica) que lidera el moviment emancipador americà i per què està en condicions de liderar.

Causes:

• Polítiques:
  • La marginació que des de Carles III pateixen els espanyols americans per causa del monopoli dels càrrecs colonials pels espanyols peninsulars.
  • Que els espanyols americans no tingueren representació a les corts peninsulars.
• Econòmiques:
  • Estan sotmesos a forts impostos.
  • El pacte colonial els obliga a vendre i a comprar a la metròpoli, i a més la difusió de les idees de la Il·lustració europea, l'exemple de la independència dels EUA respecte de la Gran Bretanya i l'ajuda de la Gran Bretanya perquè volia controlar el mercat americà.

Situació dels territoris americans durant la Guerra del Francès: Les colònies americanes van romandre fidels a Ferran VII i crearen les seves pròpies juntes, però es negaren a acatar l'autoritat de la regència. Amb les Corts de Cadis, els criolls mantingueren esperances perquè a més d'enviar diputats s'hi va reconèixer la igualtat entre espanyols peninsulars i espanyols americans.

Situació durant el Sexenni Absolutista: La intransigència de Ferran VII davant un possible pacte per concedir l'autonomia va enutjar els líders independentistes, els quals aprofitaren l'escassetat de recursos econòmics de la monarquia espanyola per a iniciar una ofensiva militar front a les tropes comandades pel general Murillo, qui va pacificar Veneçuela i el virregnat de la Nova Granada, però no el del Riu de la Plata.

Cabdills independentistes:

• Josep de San Martín: Aconsegueix declarar la independència argentina i travessa els Andes i independitza Xile.
• Simón Bolívar: Després de guanyar a la batalla de Carabobo, aconsegueix la independència de la Gran Colòmbia que integrava Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamà.
• Sucre: És el lloctinent de Bolívar, s'imposa a la batalla d'Ayacucho el 1824 i aconsegueix unir Perú i Bolívia a la Gran Colòmbia.
• Itúrbide: Proclama la independència de Mèxic (1821).

Significat històric de la independència americana:

• Si fou una revolució política per:
  • El poder forà o peninsular ha sigut substituït pel poder local o americà.
  • El sistema passa de monarquia absolutista a república.
• Si fou una revolució burgesa perquè:
  • Les bases mitjanes, comerciants i terratinents criolls han aconseguit el govern.
• Fou una revolució liberal?
  • Sí, en l'àmbit econòmic perquè s'aconseguí la llibertat comercial.
  • No, en l'àmbit polític perquè els presidents de les noves repúbliques governaran de manera autoritària.
  • No, perquè en l'àmbit social la igualtat en la població no s'aconseguí ja que els negres, indis i mestissos continuaren subordinats als criolls (blancs americans) sota el domini peninsular.