Trobairitz Reina de Mallorques

Ramón Llull:

Arist`crata fill d'una família de cavallers establerta a Mallorca poc després de la seua conquesta per Jaume I, portà els primers trenta anys una vida cortesana: patge de Jaume I i preceptor d'un dels seus fills, va conrear la poesia troabadoresca en provençal. _ A partir dels 30 anys sofreix un procés de conversió que transgorma la seua vida turbulennta en la d'un arriscat missioner que viatja pel nord d'Àfrica i Europa per tal de difondre el seu prohecte de salvació universal. _ Característiques:

• Idealista i utòpic, va concebre un pla de salvació universal que volgué difondre per tot el món, escrit en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí per a la seua difusió entre cristians i en català per als compatriotes.
• Tolerant i lliberal, concep una doctrina on conjuga les tres religions revelades: judaisme, cristianisme i islam.
• De temperament inquiet i depressiu, la seua vida transcorregué entre viatges missionals, a Àfrica i Orient Mitjà per predicar als "infidels", i arreu d'Europa per difondre el seu pensament i sol·licitar a reis, papes i emperadors la creació d'escoles de llengües orientals i l'organització d'una nova croada per recuperar Terra Santa.

Cuan les seues espectatives es veien frustrades, es retirava a escriure obres de creació, on més clarament se'n reflecteix l'estat d'ànim, les ambicions i els fracassos. _ Va escriure en cuatre llengües i sobre els temes més diversos. El conunt de la seua obra abasta i supera el dos-cents títols. El seu llibre més destacat és l'obra narrativa "Llibre de meravelles", un tipus d'enciclopèdia.

La narració cavalleresca es transformà durant el XV, en barrejar-se amb la mentalitat burgesa de l'època: la incorporació del Realisme i de la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç van donar lloc a les novel·les cavalleresques. Si les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics, la geografia exòtica, l'ambientació intemporal i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes, les novel·les cavalleresques del XV  es van caracteritzar per la versemblança, la geografia coneguda, l'ambientació en una època coneguda i propera, i les qualitats purament humanes dels protagonistes.

Tirant lo Blanc:

conta la hist`ria d'un cavaller que creix en virtuts humanes i militars, fins aconseguir el seu ascens en l'escala social i els seus propòsits amorosos. És una hisòria creïble amb referències clares a la vida quotidiana, a una geografia real i coneguda, a fets historics coneguts i, de vegades, personatges reals. Tirant lo Blanc es una novel·la divertida i realista. ESTRUCTURA, TEMA I ARGUMENT: TlB narra les proeses d'un cavaller humil que per propis mèrits aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l'Imperi grec, casar-se amb la filla de l'emperador i esdevindre hereu al tron.

A diferènncia dels poetes, els trobadors eren autors de la lletra i la música de les seues composicions, les quals, anaven destinades a ser escoltades per un públic. Els joglars eren els encarregats de difondre aquestes composicions. El equivalent a autors i intèrprets.

L'amor cortés és el tema de quasi tota la poesia antiga escrita en provençal. Influí en tota la poesia amorosa posterior. L'amor cortés és un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates en les corts dels grans senyors medievals. Reflectia els dos pilars bàsics de la societat medieval feudal: les relacions de vassallatge i la religiositat. Però l'amor podia anar més enllà de la pura admiració espiritual i de vegades el marit no acceptava aquesta situació i els enamorats corrien perill si ho arribava a descobrir a través dels maldients. Les relacions adulteres havien de ser secret.

Des del punt de vista de l'estil, les composicions podien tindre un llenguatge lleuger, senzill i directe (TROBAR LEU); un llenguatge ornamental, carregat de recursos expressius (TROBAR RIC); o un llenguatge complicat, conceptual, ple de figures retòriques semàntiques i de pensament (TROBAR CLUS). _ Pel que fa als temes tractats i les intencions comunicatives dels autors, cal destacar:

• Cançó: poema de lloança i idealització de la dama.
• Sirventés: es destinava a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira.
• Plany: lamentació per la pèrdua d'un gran personatge, les virtuts del qual s'hi lloaven.
• Pastorel·la: explicava l'encontre amb una pastora i la conversa que se'n seguia.
• L'escondit, que era una excusació davant la dama per haver traït el secret amorós.
• L'alba: l'amentació dels enamorats que s'han de separar després d'haver passat la nit junts.

Trobadors

Principals autors: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Guillem de Cervera. _ Trobairitz:
La comtessa de Dia i la Reina de Mallorques.