Elements Clau del Discurs Literari: Guia Completa

Veus del Discurs Literari: Polifonia i Models

El discurs literari crea una realitat fictícia, o bé recreada a partir de fets reals; és una realitat discursiva en què l'emissor, l'autor o autora real, empra una gamma variada de veus per a explicar el missatge. Això es coneix com a polifonia. L'emissor tria la veu amb què l'explicarà. El receptor es pot veure al·ludit en el text mitjançant algunes fórmules que pot utilitzar el locutor.

• Autor model: És la idea, la percepció que els lectors tenen de l'autor d'acord amb les característiques de la seva obra.
• Lector model: És la idea prèvia que l'autor real té dels seus lectors.

Tipus de Narrador i Punts de Vista

Punt de Vista Extern

• Omniscient

  Fa veure que coneix tots els detalls de la història (3a persona).

• Observador

  Només sap allò observable externament, no l'interior dels personatges (3a persona).

• Editor

  El narrador simula que ha trobat un text de valor i que el reprodueix o edita (3a persona).

Punt de Vista Intern

• Protagonista

  Es conten els fets des del punt de vista del personatge protagonista (1a persona).

• Testimoni

  El narrador apareix com un observador dels fets que narra a una certa distància (1a persona).

• Participant

  Algun personatge secundari conta els fets en què participà indirectament (1a persona).

Tipologia de Personatges Literaris

Realisme

• Típics

  Psicologia simple que no evoluciona. El personatge és una còpia d'un ambient, d'un àmbit laboral o d'una classe social.

• Versemblants

  Psicologia complexa que evoluciona al llarg de l'obra. El personatge és representat com a individu amb característiques pròpies.

Idealisme

• Arquetípics

  Psicologia simple. El personatge respon a qualitats ideals.

• Al·legòrics

  Els personatges són idees.

Discurs Reportat i Polifonia Textual

La polifonia es manifesta a través de procediments que introdueixen veus diferents de la veu del narrador.

• Discurs Directe

  Reprodueix textualment un text. Exemple: Li digué: «Aniré».

• Discurs Indirecte

  Reprodueix l'enunciat mantenint-ne només el significat i modificant-ne la forma. Exemple: Li digué que aniria.

• Discurs Indirecte Lliure

  Reprodueix un enunciat mantenint-ne la forma sense fer-lo dependre de cap verb de dicció. Exemple: Li digué que aniria.

• Monòleg Interior

  Reprodueix el curs dels pensaments del locutor, que és, alhora, locutor i al·locutari.

Presència de l'Emissor i Estils de Discurs

• Solemne

  Fórmules de tractament protocol·lari i de cortesia.

• Formal

  Actitud objectiva i poca o nul·la presència de l'emissor.

• Col·loquial

  Actitud subjectiva, presència de l'emissor.

• Vulgar

  Actitud molt subjectiva, amb presència abundant d'interlocutors.

Modalització del Text: Subjectivitat i Recursos

És el grau de subjectivitat d'un text. Tipus:

• Modalització Deòntica

  Predomina la funció conativa. Exemple: «Calleu!».

• Modalització Epistèmica

  Expressa un grau de certesa. Exemple: «Ja ho diuen els metges: fumar mata».

• Modalització Valorativa

  L'emissor manifesta la seva opinió.

Són recursos modalitzadors:

• Substantius valoratius (Exemple: llàstima, noblesa).
• Adjectius valoratius (Exemple: veritable, sincer, trist).
• Verbs valoratius (Exemple: mereixer, pretendre), verbs sentimentals, d'obligació, de probabilitat.