Moviments Literaris i Culturals del Segle XIX: Romanticisme, Realisme, Naturalisme i Renaixença

Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment d’arrel nacionalista que va recuperar les tradicions populars, com per exemple l’ànima del poble. Aquest moviment presenta una sèrie de característiques fonamentals:

• Defensa de la llibertat del propi artista i l'originalitat de l’obra.
• Predomini del sentiment sobre la raó.
• Rebuig dels models clàssics.
• Reivindicació de l’horror i la lletjor.
• Exaltació d’un sentiment nacionalista o patriòtic.
• Presència ocasional de l'exotisme o l’aventura en algunes obres.
• Incorporació de barreja de gèneres, estils o tons en la mateixa obra.

Autors destacats del Romanticisme

• Victor Hugo (França)
• Walter Scott (Gran Bretanya)
• Mary Shelley, autora de Frankenstein.

Realisme

El Realisme el podem definir com un moviment que es va centrar al segle XIX, sobretot en la novel·la, amb la intenció de reflectir la societat del seu temps, enfront l’evasió cap al passat que sovint implicava el Romanticisme. Implica una reacció als postulats romàntics i la descoberta de la realitat com a matèria artística o literària.

Principis i temes del Realisme

• Cerca del detall i la màxima proximitat.
• Ús minuciós de la descripció per a mostrar perfils exactes dels personatges, situacions i llocs.
• Pretén l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
• Temes contemporanis i afany crític.
• El quotidià, i no l'exòtic, és el tema central; vol exposar problemes polítics, humans i socials del seu temps.

Alguns dels autors més destacats són: Charles Dickens, Benito Pérez Galdós, Lev Tolstoi i Leopoldo Alas. Com a conseqüència del Realisme va sorgir el Naturalisme.

Naturalisme

Sorgit a França a finals de la dècada de 1860, el Naturalisme parteix del Realisme, però es basa en el positivisme, el cientifisme i els nous coneixements i avenços tecnològics per arribar al ple coneixement de l’home i les seves passions amb metodologia i rigor científic. Vol fer de l’art una branca de la ciència.

Bases filosòfiques i científiques

Aquest moviment incorpora:

• Les teories fisiològiques de Claude Bernard.
• El positivisme d’August Comte.
• El determinisme de Taine.

Elabora una teoria mig filosòfica, mig científica, segons la qual l’home està determinat per les lleis biològiques i ambientals. Va ser un moviment impulsat pel francès Émile Zola, que tenia dos objectius principals:

1. Retratar les classes socials més desfavorides (com per exemple a la novel·la Germinal).
2. Constituir el reflex literari de les teories deterministes, segons les quals els humans vivim condicionats tant per l’herència biològica com per la influència del medi.

La Renaixença

La Renaixença és el moviment de recuperació cultural i política que, durant el segle XIX, es va proposar, per una banda, dignificar la llengua catalana, i per l’altra, restablir als territoris de parla catalana una literatura nacional, com succeïa en altres països europeus. Això implicava una mena de superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l’Edat Mitjana.

El moviment va ser més que res polític, ja que va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la resta d’Espanya, ja que era una burgesia més industrial i agrària.

Personatges i institucions clau

Es pot considerar que el moviment de la Renaixença va començar el 1833, amb la publicació del poema La Pàtria, de Carles Aribau, a la revista El Vapor.

A la meitat del segle XIX, es van reconèixer algunes institucions importants, com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. On la Renaixença va aconseguir més projecció popular és als Jocs Florals de Barcelona.

Hi ha tres autors molt destacats en la Renaixença:

• Narcís Oller
• Àngel Guimerà
• Jacint Verdaguer