Literatura i Cultura Catalana sota el Franquisme (1939-1975)
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,29 KB
La Dictadura Franquista i la Societat (1939-1975)
L’any 1939 ha estat qualificat com el *gran zero* de la nostra literatura. Escriptors, tant de l’exili exterior com de la clandestinitat interior, van fer esforços per esquivar la censura.
Les Etapes del Franquisme i la Repressió
El franquisme es divideix en tres etapes principals. En el primer moment (1939-1946), la repressió fou especialment dura. La literatura va patir una doble persecució: la **censura** i l’**impediment lingüístic**. Foren anys de gran aïllament exterior i interior. Milers de persones es van haver d’exiliar o viure en la clandestinitat.
Amb la derrota dels règims amics, Franco va haver de liberalitzar el règim dictatorial com una estratègia per aparentar tolerància. Aquesta és l’etapa de consolidació del règim, on la literatura va sortir a poc a poc de la clandestinitat. La dècada dels seixanta va ser un temps de creixement econòmic i de canvis socials.
L'Exili Exterior: Intel·lectuals i Escriptors
La postguerra va estar marcada per la por, la repressió, l’exili i la clandestinitat. Molts van creuar la frontera amb França o van embarcar al port d’Alacant cap a una destinació incerta. Entre ells hi havia els intel·lectuals i escriptors més significatius del moment.
Aquells que es van quedar a França van haver de patir una altra guerra i l’ocupació nazi. Posteriorment, alguns van tornar a Espanya, mentre que d'altres es van quedar a França o van emigrar a l’Amèrica Llatina.
Autors Significatius de l'Exili Exterior
- Carles Riba
- Pere Quart
- Pere Calders
L'Exili Interior i la Clandestinitat
Aquests són els autors que es van quedar a Espanya, vivint en la clandestinitat. S’amagaven i s’ajuntaven per poder expressar-se lliurement, tot i la repressió.
Escriptors Clau de l'Exili Interior
- Carles Riba
- Miguel Adlert
- Salvador Espriu
- J.V. Foix
- Xavier Casp
- Llorenç Villalonga
- Gabriel Ferrater
- Maria Beneyto
- Enric Valor
- Josep Plà
Notes sobre Autors
- *Xavier Casp:* Tingué un paper decisiu en la fundació de l’editorial **Torre** i en la defensa de l’ús de la llengua entre els joves autors. La seva obra, d’arrel simbolista, es caracteritza pel joc conceptual, la musicalitat i el domini de la metàfora i de la imatge. Tractà temes d’amor, família i religiositat amb un to conservador.
- *Maria Beneyto:* És una de les figures més destacades de la literatura valenciana de la postguerra. El seu estil presenta un realisme humanitzat, amb un sentiment d’angoixa i d’inquietud, i una solidaritat envers els que pateixen el dolor o la injustícia.
- *Enric Valor:* Gramàtic i compilador de rondalles, tenia la vocació de novel·lista. Es va ocupar de «salvar-nos els mots, retornar-nos els noms de cada cosa». Alguns títols són *L’Ambició d’Aleix* i el *Cicle de Cassana*. Reelabora el model de novel·la tradicional propi del realisme del segle XIX, reflexionant sobre els esdeveniments contemporanis d’Espanya al segle XX.
Canvis Culturals i Econòmics (Dècada dels Seixanta)
Aquests canvis van estar lligats a figures com Joan Francesc Mira, Josep Maria Benet i Jornet, i Terenci Moix.
El Teatre Independent i l'Avantguarda
Va néixer el teatre independent, amb grups com **Els Joglars**, **La Cassola** i **Comediants**, que van adoptar propostes escèniques agosarades i van fer crítica social i política. Els elements escènics que van ajudar a aquesta crítica inclouen la introducció del narrador en escena, els canvis visibles al públic, les cançons, la sàtira o la ironia. Una obra destacada és *El retaule del flautista*, de Jordi Teixidor.
La Nova Cançó: Música i Resistència
La cançó popular començava a tenir incidència en la joventut occidental. El moviment dels **Setze Jutges** inclou figures com Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. També hi havia influència de grups internacionals (com els Beatles o Dylan).
Raimon va protestar obertament contra la dictadura, minant el règim. Ovidi Montllor també destaca pels treballs que va fer amb la poesia de Vicent Andrés Estellés.