L'Avantguarda i el Simbolisme a la Literatura Catalana: Riba, Foix i Papasseit
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,76 KB
El Simbolisme i l'Avantguarda a la Literatura Catalana
Després del Noucentisme, sorgeix una tendència que continua amb aquesta corrent: el Simbolisme. Carles Riba en va ser el major representant català.
També apareix una tendència que significa un complet trencament respecte a tota la tradició anterior. Són corrents que suposen una innovació radical: l'Avantguardisme.
Principals Moviments de l'Avantguardisme
- Futurisme
- Surrealisme
- Dadaisme
- Cubisme
Carles Riba: Classicisme i Esperit Noucentista
Carles Riba (nascut el 1893) va representar una figura clau de la tradició i el classicisme, connectant amb l'esperit del Noucentisme. Va ser un gran admirador de la cultura clàssica grega.
L'Humanisme i la Poesia com a Cultura
Riba manté aspectes noucentistes en la seva voluntat de considerar la poesia un fet de cultura i en la necessitat de construir i redreçar culturalment el país. Aquest esperit l'acompanya al llarg de la seva vida.
Va col·laborar amb la Fundació Bernat Metge amb una vocació d'humanista, destacant com a estudiós i traductor dels clàssics grecs i llatins. Es va donar a conèixer literàriament amb les seves traduccions de l’anglès, l’italià, el francès i l’alemany.
Exili i Compromís Cultural
Durant la dècada de 1930, va desenvolupar una activitat intel·lectual molt intensa. Durant la Guerra Civil, es va exiliar quatre anys a França. Aquesta experiència es reflecteix a l'obra cabdal Elegies de Bierville.
Durant la postguerra, es va comprometre a divulgar i defensar la cultura catalana. La seva crítica literària, entesa com la reflexió sobre la creació, constitueix un document essencial sobre els debats culturals i les preocupacions intel·lectuals de la seva època.
Característiques del Moviment d'Avantguarda
El moviment d’avantguarda va crear una imatge poètica i gràfica, amb manifestacions artístiques que pretenen innovar en la forma de producció i expressió. Una de les seves característiques principals és l'absència de control racional, de relació d'idees o de lògica (especialment en el cas del Surrealisme).
Joan Salvat-Papasseit: L'Avantguardista Català
Joan Salvat-Papasseit va ser el principal representant de l’avantguardisme a Catalunya. La seva producció és curta, ja que va morir molt jove i no va tenir temps d'evolucionar plenament.
La Construcció de la Imatge Poètica
En la seva poesia, per connectar un element A (real) amb un element B (figurat), hi ha d'haver un element comú que els uneixi.
A la dècada de 1920, va començar a marcar una distància respecte de l’avantguarda més pura, orientant-se cap a la mitificació de la realitat quotidiana.
Carles Salvador: L'Avantguarda Valenciana
Carles Salvador va ser el màxim exponent valencià de la poesia avantguardista. Defensava la necessitat de renovar i actualitzar el panorama literari valencià.
Recursos Formals i Maquinisme
Els reculls poètics que Salvador va publicar durant aquesta època apliquen algunes de les teories exposades en els seus articles. Aquests poemes revelen una sèrie de recursos formals innovadors:
- El trencament gràfic del vers.
- La construcció d'imatges sorprenents.
- La introducció de motius relacionats amb el maquinisme.
Josep Vicenç Foix: Síntesi entre Simbolisme i Avantguarda
Josep Vicenç Foix va ser la figura que va contribuir de manera més decisiva a difondre l'avantguarda artística. La seva obra abraça dues posicions distants: el Simbolisme i l'Avantguardisme, resultant en una poesia eclèctica.
La Prosa Narrativa i el Somni
Va escriure proses narratives on intentava reproduir la fluència lliure del somni. A Gertrudis, cada prosa es connecta amb les altres mitjançant la repetició d'imatges o d'elements que expressen una intuïció no racionalitzada de la realitat.
Posteriorment, Foix va evolucionar cap a una posició estètica que s'allunya de l'ortodòxia de l'avantguarda, sense abandonar el compromís amb l'esperit de recerca de la modernitat.
Sol i de Dol (1947)
La Guerra Civil el va recloure en el silenci, i la seva presència pública es va començar a recuperar progressivament a la postguerra. Sol i de dol (1947) va ser el seu primer llibre de versos.
Aquesta obra representa una síntesi entre l'avantguardisme i el classicisme medieval. Consisteix en una acumulació d'imatges i està format per sonets (quatre estrofes: dos quartets i dos tercets).