Transició Demogràfica i Industrial a Catalunya (1900-1930)

La Transició Demogràfica a Catalunya (1900-1930)

Disminució de la Mortalitat i Creixement Poblacional

A Espanya, la transició demogràfica es va caracteritzar per la disminució de la taxa de mortalitat, conseqüència de la millora de l'alimentació i de les infraestructures higienicosanitàries (menor incidència de malalties infeccioses, millora dels serveis de neteja, control de la potabilitat de l'aigua i higiene dels aliments). També va disminuir la mortalitat infantil i, amb això, l'esperança de vida al moment de néixer va augmentar. La població espanyola va créixer com a conseqüència d'aquests fets.

A partir de la segona dècada del segle XX, la natalitat va disminuir, conseqüència d'uns nivells d'urbanització alts i de la racionalitat a l'hora de planificar la família. Tot i el creixement de la població, la modernització demogràfica espanyola estava endarrerida en comparació amb altres països europeus.

Catalunya va patir un descens important de la mortalitat, així com un descens en la natalitat, tot i que més lleuger. L'esperança de vida també va créixer, però va ser principalment conseqüència dels moviments migratoris.

Els Moviments Migratoris

Entre 1900 i 1931, Espanya va patir grans moviments migratoris interiors que van comportar una redistribució de la població. La població agrària va disminuir i la població es va dirigir als sectors més moderns. Principals seus migratoris: Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla (procedien principalment de regions rurals com Castella, Múrcia, Aragó...).

Catalunya va ser molt afectada. El 1930, 1 de cada 5 habitants havia nascut fora de Catalunya. També va ser important la migració a ultramar, que va augmentar fins que va arribar la Primera Guerra Mundial.

Les causes del moviment migratori eren:

1. No hi havia ocupació per a tanta població a causa de la mala gestió.
2. La millora en la navegació, que feia els viatges més curts.

La majoria d'emigrants eren homes joves amb destinació a Amèrica Llatina.

La Intensificació de la Urbanització

Aquesta intensificació va ser conseqüència de les migracions interiors. Va adquirir la màxima esplendor entre la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929 (la majoria de la població es concentrava en els nuclis urbans més grans). Les ciutats grans (Madrid, Barcelona) van créixer molt a causa dels moviments migratoris. Altres ciutats van créixer perquè eren centres industrials o miners (Sabadell, Terrassa, Barakaldo).

Barcelona va créixer a causa de:

1. Agregació de municipis al pla de Barcelona.
2. Construcció de nous habitatges per als immigrants.

Canvi Energètic i Avenços Tecnològics

Entre les causes del creixement econòmic destaca la utilització de noves fonts d'energia, conseqüència de la difusió de l'electricitat i del petroli. L'ús comercial de l'electricitat i la possibilitat de transportar-la amb els transformadors van permetre mecanitzar la producció industrial, disminuint els costos de fabricació.

A Espanya, l'electricitat va passar per dues fases: primer, se'n feia un ús restringit (1880-1914); després, es va generalitzar (1914-1930). A Catalunya, l'electrificació va suposar la disminució de la dependència energètica del carbó.

Finalment, els avenços amb el petroli i els progressos tècnics en els motors van portar l'automòbil a Espanya. Altres avenços també van ser importants, com la millora de la transmissió d'informació (telègraf, telèfon i ràdio). Principal difusió en ciutats grans i nul·la en el món rural.

El Creixement Industrial

El producte industrial espanyol va créixer i Catalunya va mantenir la posició de principal indústria fabril espanyola. La indústria catalana va patir transformacions amb l'aparició de noves indústries i la consolidació de les ja existents. Tot i així, seguien dominant les indústries de béns de consum sobre les de béns d'equipament.

Els Sectors Tradicionals i les Noves Indústries

Les indústries tradicionals van seguir expandint-se (alimentària i tèxtil), així com la indústria química i la siderúrgica. Entre les noves indústries, sobresurt el creixement de la indústria elèctrica. També la metal·lúrgica (amb l'automòbil i els electrodomèstics). El creixement del sector automobilístic va estimular la creació d'empreses de refinatge i de distribució de petroli. La construcció també es va impulsar amb la consolidació de la indústria del ciment.

La Diversificació de la Indústria Catalana

A Catalunya, la indústria va mantenir el predomini, però se'n va reduir el pes específic. El seu dinamisme va ser inferior al que trobem en els sectors en emergència que van contribuir més al creixement del producte industrial català. La indústria catalana es va diversificar, i les indústries bàsiques (per exemple, la mineria) van augmentar. Les diferents branques de la indústria lleugera també van créixer (cal destacar la confecció). La química, la metal·lúrgia de transformació i les indústries de construccions mecàniques van tenir taxes de creixement més grans que la mitjana i van guanyar importància dins l'estructura industrial catalana.

En aquest període, cal destacar l'increment del sector elèctric. Va començar a Barcelona i es va expandir per tota Catalunya, on va acabar generalitzant-se el seu ús industrial. Aquest fet, la demanda creixent de noves infraestructures de les ciutats industrials i, sobretot, la inversió estrangera, que va dur a Catalunya la instal·lació de les primeres multinacionals, van contribuir a la consolidació d'aquests sectors.

Pel que fa a la destinació de la producció, l'increment de la renda espanyola va contribuir a augmentar la demanda i el comerç amb la resta d'Espanya es van intensificar. Quant a la localització industrial, es va consolidar la concentració de l'activitat al nucli de Barcelona i també a la seva àrea metropolitana.

Mentre que el potencial econòmic de Catalunya augmentava, la seva capacitat financera disminuïa i la banca catalana entrava en una crisi profunda. Al segle XIX, Barcelona era un centre financer molt important, i a la dècada del 1930, pràcticament va desaparèixer i Catalunya va entrar en una progressiva dependència envers la banca madrilenya o basca.

La Difusió Territorial de la Indústria

Juntament amb els dos nuclis bàsics, Catalunya i País Basc, la industrialització es va difondre pel territori espanyol, en els quals van tenir un fort paper Madrid, Galícia, la cornisa cantàbrica, València i Alacant. La major difusió geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris de la distribució de la renda entre diferents àrees geogràfiques espanyoles (l'any 1930, Madrid, Catalunya i País Basc sobrepassaven la mitjana).

La Millora de les Comunicacions

Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació van tenir una notable transformació que va beneficiar el creixement industrial. Els aspectes més remarcables van ser la millora de camins i carreteres, l'electrificació dels ferrocarrils i la construcció de noves xarxes, la creació dels transports urbans (tramvia i metro), la telefonia i l'inici de la radiodifusió.

La xarxa telegràfica, fonamental per a l'intercanvi ràpid d'informació, va augmentar gairebé de 29.000 km a 41.000 km, i va millorar sensiblement la qualitat de les transmissions. La Societat General de Telèfons de Barcelona (1890) va ser la primera empresa de telefonia.