Divisió Territorial de Catalunya: Comarques i Províncies

Mapa de límits comarcals i provincials de Catalunya

1. Descripció del mapa

L'alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents:

• Tipus de mapa: És un mapa de Catalunya que mostra les divisions administratives comarcals i provincials.
• Font: La font és l'Atles Nacional de Catalunya de l'ICC, consultable en línia.
• Divisions: La divisió provincial a Catalunya comprèn 4 províncies i la divisió comarcal, 41 comarques.
• Casos particulars: Hi ha comarques amb límits repartits entre dues províncies, com la Cerdanya (gairebé meitat i meitat entre Girona i Barcelona), la Selva, Osona i el Berguedà (cadascuna amb un municipi en una província diferent de la majoria).

Es donarà per bona la resposta si l'estudiant esmenta almenys un d'aquests casos.

2. Definicions clau [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les següents:

Vegueria

Divisió territorial d'àmbit supracomarcal d'origen històric que comprèn 7 unitats o àmbits territorials. Van ser recollides a l'Estatut d'Autonomia del 2006 i aprovades en la Llei de Vegueries de 2010, encara que la seva aplicació està en suspens.

Tribut

Taxa o impost que una administració recapta dels ciutadans i les empreses radicades dins del seu àmbit territorial de competència per causes diverses, com ara prestació de serveis, multes, gravàmens, etc.

3. Origen i administració de províncies i comarques

a) Origen històric

Províncies: Són el resultat de la divisió estatal efectuada l'any 1833 per millorar l'administració del territori per part de l'Estat, seguint els principis racionalistes dels il·lustrats liberals de l'època. A Catalunya es van delimitar 4 de les 50 províncies constituïdes a tot l'Estat.

Comarques: Són una unitat territorial d'origen històric. La seva forma actual es va definir en el primer Estatut de Catalunya (1932), que va establir 38 comarques. L'Estatut de 1979 les va recuperar i, posteriorment, l'any 1988 se'n van afegir 3 de noves.

b) Administració i competències

Diputacions provincials: Administren les províncies. El president i els diputats són elegits d'entre els càrrecs municipals de la província. Com a òrgan de l'administració local, s'encarreguen de recaptar impostos i organitzar serveis que els municipis petits no poden afrontar en solitari.

Consells Comarcals: Administren les comarques mitjançant el president del Ple Comarcal. Les seves competències, reconegudes per la Llei de l'Organització Comarcal de Catalunya, inclouen les que estableix la Generalitat i les que els ajuntaments els cedeixen voluntàriament per delegació o conveni (p. ex., programes educatius, esportius, de sanitat, etc.).

4. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya [1,5 punts]

L'Estatut d'Autonomia és la llei marc que regula les institucions d'autogovern i les competències que es poden exercir. [0,50 punts]

Institucions pròpies

Les principals institucions recollides a l'Estatut són:

• La Generalitat de Catalunya, que integra:
  • El Parlament (funció legislativa).
  • El President de la Generalitat i el Consell Executiu (funcions de govern).

Nota: L'estudiant podria esmentar altres institucions com el Síndic de Greuges o el Consell de Garanties Estatutàries, la pertinència de les quals serà valorada pel corrector. [0,50 punts]

Competències exclusives

La Generalitat té diverses competències exclusives, com ara:

• Cultura
• Dret civil
• Urbanisme
• Turisme
• Benestar social
• Joventut