Poblament Rural i Urbà: Tipus i Criteris

Funcions de les Ciutats

• Administrativa i de serveis: La ciutat és centre d'activitats terciàries com serveis comercials, culturals, educatius, etc.
• Comercial: Les ciutats concentren els centres d'intercanvis, el comerç especialitzat i els grans magatzems i hipermercats.
• Residencial: Funció característica de la ciutat, que ocupa la major part del sòl urbà.
• Industrial: De molta importància en el desenvolupament i morfologia de la ciutat contemporània. Tradicionalment, les indústries s'han situat a les ciutats o a les rodalies.

Tipus d'Assentament

• Poblament aïllat: No es percep un nucli de població, sinó que els masos que configuren el municipi estan aïllats els uns dels altres, separats per camps de conreu, prats, pastures o boscos. Exemples: nuclis a la Serralada Cantàbrica, País Basc, Navarra, i el Prepirineu català.
• Poblament dispers: Assentament que constitueix un petit nucli de població, també anomenat llogarret, amb poques cases. Sovint està al costat d'un nucli més central que disposa dels serveis administratius (ajuntament) i comercials, així com de l'església.
• Poblament concentrat: Les cases s'agrupen formant nuclis compactes (pobles o viles).

Factors que Influeixen en el Poblament

• Factors naturals: El relleu, la disponibilitat d'aigua.
• Factors humans:
  • La necessitat de defensa: En moments històrics de guerres i inseguretat, els humans han cercat llocs estratègics on l'orografia actuava com a muralla.
  • Les formes d'explotació: El latifundisme i les formes de successió de la terra han estat determinants per definir les formes de poblament. Al centre i nord d'Espanya, les explotacions latifundistes han ocasionat poblaments concentrats voltats de grans extensions de terra.

Morfologia dels Pobles

Pobles de traçats regulars:

Són pobles creats segons una planificació territorial, de manera que el seu traçat segueix un disseny geomètric.

• Ortogonals: Amb carrers que es tallen perpendicularment.
• Radials: Amb carrers principals que conflueixen en un punt central i els secundaris que uneixen aquests principals formant una teranyina.

Pobles de traçats irregulars

• Pobles en plana: Es tracta d'un tipus de poblament que pot estar dibuixat en forma radial, encara que no regularment. Els carrers convergeixen en un punt central on sol haver-hi l'església i l'ajuntament. També es poden observar els pobles en plana en format més lineal o caminer, és a dir, el poble s'estén seguint una carretera, camí, etc.
• Pobles sobre elevacions o amuntegats: Són semblants a l'estructura d'un poble radial, però amb la diferència que l'església, el castell o el nucli central es troba a dalt d'un turó.
• En vessant: Els carrers principals del poble segueixen les corbes de nivell del vessant.

Característiques del Poblament Rural a Catalunya

El poblament rural generalment presenta una baixa densitat de població en comparació amb l'espai urbà. Pot ser un poblament rural de caràcter concentrat si la població es localitza preferentment en nuclis urbans distants entre ells i separats per àmplies zones on predominen els sòls agrícoles i/o forestals. El poblament rural concentrat és característic de l'àrea pirinenca, de les terres de Lleida i de les comarques més occidentals de Tarragona. El poblament rural dispers és freqüent a les comarques de Girona.

Tipus de Poblament

• Poblament rural: Municipis de menys de 2000 habitants o entre 2000 i 10000 si més d'una quarta part de la població treballa al camp. Exemple: tots els municipis del Lluçanès excepte Prats.
• Semiurbà: Municipis d'entre 2000 i 10000 habitants, amb menys d'1/4 part de la població treballant al camp. Exemple: Prats de Lluçanès.
• Poblament urbà o ciutat: Municipis de més de 10000 habitants. Exemples: Manresa o Vic.
• Agrociutats: Són municipis de més de 10000 habitants, per tant, serien considerades ciutats, però tenen la peculiaritat que la majoria de la població es dedica al sector primari o en depèn. Exemple: la capital de la Terra Alta, Gandesa.

Criteris per Definir una Ciutat

• Criteris quantitatius: Nombre d'habitants. Més de 10.000 habitants es considera ciutat (s'ha explicat en el poblament rural).
• Criteris qualitatius:
  • Morfològic: La ciutat és una aglomeració extensa d'edificacions de tipus i funcions diferents, entre les quals dominen les de gran altura.
  • Funcional: La ciutat és un nucli de població on es concentren i desenvolupen activitats de diversa índole, entre les quals predominen les del sector industrial i de serveis.
  • Sociològic: La ciutat és un nucli de població que posseeix formes de vida urbana (estructures familiars menys tradicionals, gran diversitat social, relacions interpersonals anònimes, estrès, ocupacions més qualificades).
  • Psicològic: La ciutat és tot nucli de població on els seus habitants tenen consciència de viure en una ciutat.

Poblament Urbà

• Espai urbà: Espai d'alta densitat de població i aspecte compacte. Un teixit urbà dens amb gran diversitat d'activitats. Habitatges plurifamiliars en blocs.
• Espai periurbà: Espai a l'exterior de la ciutat, però que hi manté una relació molt intensa, sigui perquè hi viuen habitants que treballen a la ciutat o perquè allotja activitats i serveis urbans o industrials. Teixit urbà poc dens. Habitatges unifamiliars. Presència de sectors d'activitat econòmica que requereixen més espai.
• Espai suburbà: Espai de baixa densitat de població, generalment als afores dels nuclis urbans, especialitzat en ús residencial. Teixit urbà poc dens. Model urbà de ciutat jardí. Presència destacada d'espais verds privats i públics. Tipus d'espai socialment homogeni. Els seus habitants depenen del transport privat per als desplaçaments diaris.
• Espai rururbà: Espai allunyat de la ciutat, més o menys rural, on conviuen les activitats rurals amb activitats urbanes o industrials. Proper als grans eixos viaris. Teixit urbà poc dens. Habitatges individuals. Coexistència de nous i vells teixits urbans. Són territoris on és difícil de posar límit a allò que és rural i allò que és urbà. En aquests espais, al costat dels camps de conreu, hi ha zones dedicades a usos industrials i urbans.