Tradicions Epistemològiques i Educació en l'Era Digital

Les tradicions epistemològiques segons Pilar Benejam

1. La tradició positivista

La finalitat del pensament social és la creació d'un sistema científic semblant al de les ciències físiques, en el qual la multiplicitat del món i la seva complexitat es redueixen a una estructura coherent, objectiva i racional. Aquest model segueix una línia conductista segons la qual la ment del nen està buida al néixer i el seu procés de maduració és resultat dels coneixements que va adquirint del món exterior.

2. La tradició humanista

Sorgeix a partir de la tradició positivista. El paradigma humanista nega l’existència d’un món exterior objectiu i independent de l’existència de l’home. Considera que s’arriba al coneixement a partir de dades subministrades pel subjecte. Les teories de l’aprenentatge suposen que el desenvolupament del nen és un procés innat i el coneixement una construcció personal.

3. La concepció crítica

A partir dels anys 60, apareixen escoles de pensament molt crítiques amb les propostes neopositivistes. L’escola radical afirma que l’espai i la societat no són neutres, perquè són el resultat del procés històric a través del qual les persones i grups s’han organitzat i transformat. La didàctica de les ciències socials que treballa en aquesta línia no considera suficient arribar a saber com són les coses, com es distribueixen en l’espai, com van succeir en el temps o per què són així; es proposa descobrir la intencionalitat dels fets i plantejar possibles alternatives.

L’ensenyament a la societat digital (Joan Majó)

• Reducció del treball: Es produeix una reducció del nombre d’hores de treball productiu que una societat com la nostra necessita. El treball que va desapareixent és el que no requereix qualificació; aquell que pot aportar coneixement segueix havent-n'hi.
• El progrés social: La incorporació de coneixements és la font de progrés d’una societat. No ens haurem posat al dia de les necessitats de la nova societat fins que l’ensenyament deixi de ser una cosa per a la primera etapa de la vida i es converteixi en una activitat permanent al llarg de la vida.
• Educació inicial: Quina ha de ser l’educació inicial? Hem de formar persones perquè, al llarg de la seva vida, sàpiguen continuar aprenent i anar canviant de coneixements.
• Tecnologies de la informació: Permeten canviar radicalment la manera d’aprendre i possibiliten una relació molt diferent entre qui aprèn i qui ensenya.
• Transformació educativa: Les institucions educatives actuals han de canviar, perquè estem preparant la gent per a viure en una societat que en un futur no existirà.