Teories de l'Evolució i Socialització

Fixisme i Creacionisme

Fixisme: No es qüestiona l'origen de les espècies perquè aquestes sempre han existit. Aquesta afirmació ve determinada per la idea que l'univers és etern. En les espècies, els fills són sempre essencialment iguals que els pares. Encara que els individus canvien, no acaben sent substituïts per d'altres; l'espècie com a tal roman invariable. Per tant, les espècies han estat sempre iguals, i són inalterables. És el que es denomina teoria fixista.

Creacionisme: Amb el triomf del cristianisme i el seu domini de la cultura occidental, les teories d'Aristòtil es van haver de fer compatibles amb les afirmacions de la Bíblia. Si bé se seguia afirmant el fixisme de les espècies, ja no existien des de sempre, sinó que tenien un origen determinat i situat en el temps. Aquest origen és el moment de la creació. Déu, de la mateixa manera que va crear el món del no-res, crea les distintes espècies. Aquestes tenen un nombre fix i determinat pel creador. Els animals actuals són descendents dels creats per Déu i es mantenen, en els seus trets específics, invariables en el temps.

Teoria de l'Adaptació de Lamarck

Segons Lamarck, a l'origen, les plantes i els animals sorgeixen per generació espontània de la matèria inanimada. Els canvis que es produeixen porten a poc a poc a un progrés en els organismes. Així, segons Lamarck, hi ha una tendència cap al perfeccionisme. El mecanisme fonamental és la necessitat que tenen tots els organismes d'adaptar-se al medi. Dues lleis:

• 1a llei: Llei de l'ús i el desús dels òrgans.
• 2a llei: Llei de la transmissió hereditària dels caràcters adquirits.

D'aquesta manera, les espècies ja no són quelcom fix i immutable, sinó que poden variar i originar noves espècies (evolucionisme). La gran varietat d'espècies que avui trobem no han existit des de sempre, sinó que totes procedeixen d'una o molt poques espècies primitives extremadament simples.

Teoria de la Selecció Natural de Darwin

Charles Darwin presenta dues afirmacions fonamentals:

1. Les espècies deriven unes de les altres per selecció natural. Això implicava que, per explicar la seva diversitat, no calia recórrer a un creador, la qual cosa va provocar la reacció adversa de l'Església. Aquesta oposició no es donava tant per introduir l'origen evolutiu dels éssers com perquè excloïa Déu en l'explicació de l'adaptació dels organismes.
2. L'ésser humà també és resultat d'aquest procés evolutiu.

Procés Evolutiu

1. La lluita per l'existència: La velocitat a la qual es multipliquen els animals és major que la velocitat a la qual es produeixen els seus mitjans de subsistència.
2. La supervivència del més apte: Darwin constata que existeix una variabilitat dins dels individus de cada espècie. Uns tenen unes característiques que els fan més aptes. Això és el que es coneix com la selecció natural. Malgrat que de vegades s'ha identificat com la supervivència del més fort, en realitat és la dels més aptes, ja que només aconsegueixen sobreviure aquells que tenen un cert avantatge adaptatiu davant la resta o enfront d'altres espècies.

Teoria Sintètica de l'Evolució

És la teoria que actualment es considera la més ben fonamentada i completa. Es basa en dos mecanismes:

1. La variabilitat genètica: L'aparició d'individus amb característiques noves s'explica a partir de la recombinació genètica i les mutacions que creen combinacions noves de les heretades dels progenitors.
2. La selecció natural: Actua sobre aquesta variabilitat, seleccionant aquells individus que puguin tenir una característica nova que, segons el medi, resulti un avantatge adaptatiu.

Etnocentrisme

Consisteix a avaluar i jutjar les altres cultures prenent com a punt de referència els nostres propis valors i criteris, considerant que aquests són més evolucionats i avançats. Des d'aquest punt de vista, les nostres pautes de conducta serien les úniques bones, belles i importants. Fins i tot s'arriba a considerar que són naturals, quan sabem que tenen un origen cultural.

Grup Social

La nostra vida en societat es desenvolupa sempre en relació amb un grup social. Un grup social pot estar constituït per un nombre variable d'individus. Qualsevol conjunt de persones no constitueix un grup social. Ha de complir unes condicions:

1. Integració mútua: Han de mantenir relacions de forma regular i estable.
2. Consciència de grup: Han de tenir una certa consciència de pertinença al grup. Aquest sentiment de pertinença forma part de la identitat personal de cadascun dels membres que el formen.
3. Cohesió de l'acció: Han de tenir un conjunt d'objectius, creences i activitats compartides que els proporcioni una certa cohesió en l'acció i que els permeti ser reconeguts per aquells que no pertanyen al grup.

Socialització

Cada grup social intenta mantenir, i fins i tot perpetuar, el seu estil de vida imposant-lo a les generacions més joves mitjançant el que es denomina procés de socialització. La seva funció és integrar i adaptar l'individu a la societat en la qual viu, fent que assimili la seva cultura. Alhora, té un paper fonamental en la formació de la personalitat de cada subjecte.

Com es realitza la socialització?

Es realitza a través dels denominats agents de socialització en dos moments:

1. La socialització primària: Es desenvolupa en la infantesa.

• a) La família: Actua com a primer i principal agent socialitzador. Aquesta va perfilant la personalitat de l'individu segons els seus valors i la seva imatge del món.
• b) L'escola: És fonamental en la transmissió de coneixements, actituds i valors. No obstant això, el seu poder d'influència s'ha reduït considerablement a causa de la disminució del reconeixement social de la seva labor i l'omnipresència dels mitjans de comunicació que promouen valors totalment contraposats.
• c) Els grups d'afins o amics: En els quals existeix també una relació afectiva i són importants perquè afavoreixen la interiorització dels rols de grup. Adquireixen una rellevància especial a l'adolescència, ja que comencen a ser grups escollits.
• d) Els mitjans de comunicació de masses: Com la televisió, internet, la música, el cinema, la ràdio, la premsa, la publicitat, etc. Presenten els seus continguts com si fossin un simple entreteniment, però tenen una influència cabdal, ja que transmeten valors i models de conducta.

La socialització secundària: Es produeix quan l'individu, per la seva edat, té una certa autonomia en la societat. En aquest tipus de socialització, la càrrega emocional sol ser menor.