Història i Evolució de la Didàctica de les Llengües

L'ensenyament de la llengua és una de les pràctiques més conservadores i que amb més freqüència és desviada del seu objecte específic, però també constitueix l'activitat educativa més difosa en el món i la més exigent, la més ingrata i la que amb més freqüència fracassa.

Didàctica de les Llengües fins al Segle XX

Primer ensenyament d'una llengua viva: el sumeri

L'ensenyament escolar d'una llengua segona era l'ensenyament de la llengua sumèria. Estava centrat en el vocabulari, amb l'ajut de lèxics bilingües i amb "immersió", és a dir, amb la utilització de la llengua segona com a llengua vehicular en altres matèries de l'ensenyament. L'alumne rebia un ensenyament basat en la memorització i centrat en el vocabulari.

Egipte i Grècia: L'ensenyament de llengües mortes

A Egipte, la llengua hieràtica; i a Grècia, la llengua de l'èpica, amb finalitats religioses o literàries. L'escola grega va ser monolingüe i va menysprear l'aprenentatge de llengües estrangeres. L'ensenyament antic: la llengua de la poesia èpica arcaica, d'Hesíode, era el text base de l'ensenyament escolar. Per a l'estudi del vocabulari, disposaven de textos en dues columnes: a l'esquerra el grec clàssic i a la dreta la traducció en la llengua de l'època. L'alumne intentava esbrinar les construccions sintàctiques... S'utilitzaven diccionaris alfabètics de la llengua clàssica.

De l'Antiguitat Romana al Renaixement: L'ensenyament de llengües vives

Del grec

L'infant romà de les famílies aristocràtiques era confiat a un esclau grec que s'encarregava d'ensenyar-li la llengua grega. En l'escola primària, els alumnes llegeixen frases curtes d'un vers o dos, generalment màximes morals ("rodolins de Cató", que donaran els nostres Catons o manuals de primeres lletres). La lectura, sempre en alta veu, s'associa a la recitació; els textos s'aprenen de memòria. Els alumnes copien en tauletes encerades o pissarres els textos que s'han llegit; després de corregir-los, els passen a tinta. L'ensenyament secundari està dirigit pel grammaticus, que ensenya la gramàtica grega i la llatina. Explica els poetes clàssics i encarrega exercicis de l'estudi sistemàtic de la morfologia i de la sintaxi, amb l'ajut de manuals de gramàtica, comprensió i imitació dels models literaris dels clàssics.

Del llatí

La base de l'ensenyament és la gramàtica de Donat, que permet als alumnes accedir al llatí literari del període clàssic. Els alumnes aprenen els psalms de memòria, els reciten i els canten. Quan el coneixement elemental ja està assegurat, passen a l'estudi de la gramàtica, sobre l'Ars grammatica de Donat o de Priscià. Amb l'ajut de cançonetes, els alumnes aprenen declinacions i conjugacions; el vocabulari s'aprèn memoritzant llargues llistes de mots.

Del Segle XVI al XIX: Del llatí, llengua morta, a les llengües vives

Ascham

Ascham té com a idea la doble traducció, a més de sis tècniques pedagògiques (la doble traducció, la metàfrasi —és a dir, la transformació d'un text poètic en prosa o al contrari—, la declamació o eloqüència pública...). Però es decanta per la doble traducció per als alumnes principiants, i la imitació per als avançats.

Montaigne

Montaigne (llatí sense esforç) es podia aprendre el llatí directament de la seva experiència personal. Volia afavorir l'ensenyament de llengües estrangeres mitjançant un contacte directe amb parlants natius per a iniciar-se en la seva mentalitat, costums i cultura.

Comenius

Comenius és considerat el més gran pedagog del segle XVII i fundador de la "didàctica de les llengües". El seu propòsit era convertir l'ensenyament de llengües en quelcom ràpid, eficaç i agradable. Només cal aprendre les llengües "necessàries", és a dir, la llengua materna, indispensable, i després les llengües dels països veïns. Els infants aprenen per imitació dels seus pares o preceptors. A mesura que l'infant madura, l'aprenentatge passa de ser concret i sensorial a ser més abstracte i teòric. L'aprenentatge s'ha de fer més per l'ús que no per les regles. L'ensenyament ha de ser dirigit, parlant amb freqüència...

Aquesta teoria està fundada sobre tres principis:

• Sensualista: Tot ha de passar pels sentits.
• De l'ordre: Cal començar pel "llibre de la natura", continuar pels "llibres de l'home" i acabar pels "llibres sants".
• Del plaer: L'ensenyament ha de ser tan agradable com un joc.

Mètode "Tradicional" o "Clàssic"

El mètode "tradicional" o "clàssic" del llatí explicava la gramàtica partint de la deducció i amb pràctiques de tema a exercici de traducció. A les acaballes del segle XIX i començaments del XX va sorgir el mètode versió-gramàtica. Aquí el text en llengua estrangera es desfà en parts que es tradueixen mot a mot en la llengua de l'alumne. Això serà el punt de partida per a l'estudi de la teoria en forma de "remarques gramaticals".

Segle XX: Aportació de les Ciències del Llenguatge

La lingüística del text

Sembla constituir una perspectiva adequada. El seu interès és l'estudi dels processos d'organització textual, a nivell sintàctic, semàntic i pragmàtic, i la consideració del text com a unitat comunicativa. Considera el llenguatge com a procés i forma d'activitat humana. Dins de l'acció comunicativa, considera que el llenguatge mai es produeix aïllat. Estudia el paper dels interlocutors en una situació real de comunicació.

La pragmàtica

És el concepte d'acte de parla i el seu camp d'estudi se centra en aspectes del llenguatge no considerats fins al moment: les intencions, els rols dels parlants... El punt de partida és la consideració del parlar com un fer. L'objectiu és l'estudi de la llengua en el seu context de producció.

La sociolingüística

S'interessa en la comunicació oral i en les regles que regeixen els intercanvis conversacionals, distintes de les de la comunicació escrita. Presta atenció als parlants d'una llengua, considerats membres d'una comunitat lingüística amb diversitat.

Psicologia constructivista

Ha aportat estudis sobre l'adquisició del llenguatge i reflexions sobre els tipus de textos, l'organització dels quals obeeix a normes socials convencionals.

Psicologia cognitiva

Descriu com es produeixen l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge i a través de quin tipus d'operacions constitueix una aportació fonamental per a una didàctica de les llengües orientada al desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat. S'ocupen dels processos cognitius de la comprensió o de la producció de missatges.

Ensenyament de Llengües: Teories Gramaticals

Tradicional

Mètode d'aplicació gramàtica-traducció. Objectiu: ser capaç de llegir la literatura de la llengua estudiada, memorització de llistes de mots. Treballa l'anàlisi de la llengua escrita.

L'estructuralisme

Va suposar un gran avanç. L'objecte d'estudi de la gramàtica és l'estructura verbal, els elements que la componen i les seves relacions. L'aplicació a l'ensenyament és el mètode audiolingual, que proposa una gramàtica descriptiva, implícita i inductiva. L'ensenyament s'ha de basar en la llengua oral i després introduir la llengua escrita. Les activitats que centren són els diàlegs i els exercicis estructurals.

Generativa

Teoria mentalista que concep la gramàtica de la llengua com el model de la competència lingüística d'un parlant sobre aquesta llengua. S'inicia amb l'obra de Chomsky i actualment es troba en fase de desenvolupament i discussió. Ha tingut repercussions pedagògiques com la creativitat verbal dels parlants, la revalorització de la semàntica per a definir els conceptes de la gramaticalitat... De totes, la que ha tingut més transcendència és el mentalisme que posa en dubte la concepció conductista de l'aprenentatge, basada en la correlació d'estímul amb resposta.

Els enfocaments comunicatius

Objectiu: aconseguir que l'alumne pugui comunicar-se millor amb la llengua. Es va desenvolupar durant la dècada dels setanta amb la finalitat de facilitar l'aprenentatge de segones llengües a adults. El més conegut és el sistema nocional-funcional. El que fa que un mètode sigui comunicatiu és amb els exercicis de classe que recreen situacions reals, textos complets i autèntics, treballar per parelles o en grups...