Tirant lo Blanc .Pdf
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,37 KB
La narrativa del Segle XV. Tirant lo blanc, de Joanot Martorell.
A l’Edat Mitjana es van escriure es van Escriure moltes narracions que reflectien el món dels cavallers, dels reis i Nobles. Combinen episodis amorosos amb dames i cavallers amb batalles i episodis Militars. La seva funció era informar i sobretot defensar l’estament Cavalleresc i les seves virtuts (força, valor). Retracten el tipus de vida que Portaven.
Les primeres narracions no eren
Cavalleresques, estaven escrites en vers, a la segona meitat del s XII, a
Partir de les llegendes orals d’origen celta. El conjunt de llibres d’origen
Celta era la matèria de Bretanya. A partir dels segles XIII i XIV va néixer la
novel·
La de cavalleries escrita en prosa, histories fabuloses i sovint de poca
Certesa, situades a territoris exòtics i èpoques llunyanes y que el
Protagonista, un cavaller de força sobrehumana, lluita contra monstres, dracs,
Gegants, etc. Aquest gènere continua fins XVI, cada vegada eren més
Fantàstiques e irreals.
Novel·la cavalleresca, era un text entès Com el d’avui dia, amb l’objectiu de passar una bona estona. Al Segle XV, Trobem la novel·la cavalleresca (Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa). Llocs Coneguts i època contemporània, els personatges tenen característiques humanes, Abunden les descripcions realistes sobre els costums, manera de vestir, Lluites, relacions, etc. Neix perquè els cavallers deixen de tenir feina i van començar a fer novel·les fent la Seva pròpia propaganda. Documents històrics vàlids.
NOVEL·LA DE CAVALLERIES
Herois de Força sobrehumana
L’acció transcorre en llocs desconeguts i Exòtics.
Temps irreal.
Presencia d’elements fantàstics.
NOVEL·LA CAVALLERESCA
Herois valents, però amb una força humana.
L’acció passa a llocs coneguts.
Temps real, contemporani, parlen de la Seva època.
Manca d’elements fantàstics.
TIRANT LO BLANC:
novel·la
De cavallers, seriosa, escrita per un cavaller que creu en el món cavalleresc,
El seu món. Va destacar, juntament amb la versemblança de Cervantes. Divertit i
Desvergonyit: ric. I és potser això, també, que explica el seu èxit. Mostra com
Un cavaller escuder passa a militar. Coneix a Carmesina fins casar-se. 2
Histories paral·leles. Mor d’una pulmonia i la seva mort va que morin també
L’emperador i Carmesina. El personatge de Tirant va evolucionant al llarg de la
Novel·la i està caracteritzada per un gran cavaller (fort, valent i amb molta
Sort) però inexpert en l’amor. La princesa Carmesina és un personatge menys
Complet, no evoluciona, estima a Tirant i s’hi vol casar. Plaerdemavida, la
Donzella , la Viuda Reposada, enamorada de Tirant, fa de tot per fracassar
L’amor entre Tirant i Carmesina. El protagonista de Tirant lo Blanc és un
Cavaller bretó de nom Tirant. I de sobrenom Blanc perquè la seva mare, filla
Del duc Bretanya, es deia Blanca. Tirant és un heroi fictici, però per
Caracteritzar-lo Martorell es va inspirar en cavallers del seu temps i en un
Personatge històric, Roger de Flor.
Joanot Martorell neix
A València entre 1413 i 1414. Fill d’una família de Gandia, de la mitjana
Noblesa de València, un estament que al Segle XV estava en decadència. Va
Viatjar per corts Europees. Una vida plena de conflictes familiars i econòmics,
Que van Arrúïnar-lo. Als 50 anys va començar a escriure Tirant lo Blanc. A
Causa dels problemes econòmics la novel·la va anar a parar a mans de Martí Joan
De Galba. Però Martorell mort el 1468, sense poder-la recuperar. El Tirant es
Publica a València el 1490.
Curial e Güelfa altre
Novel·la cavalleresca del Segle XV. Autor anònim, explica les aventures de
Curial acollit a la cort de Montferrat i protegit per Güelfa. Es convertirà en
El millor cavaller del món. Episodis cavallerescos i amorosos. Equilibri entre
Les descripcions i els diàlegs dels personatges. Historia realista i
Versemblant.
Espill o llibre de les dones no és una novel·la cavalleresca. Va encontra de les dones. Del Segle XV D’autor valencíà Jaume Roig. Novel·la Escrita en vers sobre les aventures i fracassos del protagonista, un vagabund Que intenta l’estabilitat amb el matrimoni, però fracassa. Mostra les relacions De home-dona des de un punt crític per les dones. Literatura burgesa, molt de Moda a València de l’època, en què la burgesia es desplaça a l’aristocràcia com A classe dominant.