Topics trobadorescos

La lírica catalana entre els trobadors i Ausiàs Març

A Catalunya, durant el s.XIV els poetes seguien l'estil i els poemes reflectien un ambient allunyat de la realitat. El rei Joan I, va organitzar la festa de la Gaia Ciència a Barcelona, a imitació del
Consistori de Tolosa.

Jordi de Sant Jordi

És un poeta valencíà, que en la seva poesia encara que seguia el tòpics trobadorescos, mostrava una sinceritat i una tendresa que trencaven amb la rigidesa de la poesia cortesana. El poema titulat, Estramps, (versos sense rima):

-Tema, Jordi de St Jordi utilitza un tòpic trobadoresc , la mort per l'amor.

-Forma,utilitza versos estramps(decasil·labs amb censura en la quarta sil·laba sense rima i acabats amb paraules planes) i amb major llibertat expressiva.

-La llengua emprada és el provençal, molt entenedor, ja que l'estructura de la frase i el lèxic estan força catalanitzats.

-La nostalgia és la característica més original d'aquest autor, i es manifesta en el poema Presoner, on descriu els seus sentiments mentre va ser empresonat en la campanya a Nàpols.

La lírica catalana del s.XV

La prosperitat de València, es va traduir en l'aparició d'una sèrie d'escriptors de gran nivell literari, com Ausiàs Març, Joan Roís de Corella... Amb ells la lírica en llengua catalana es va apartar de la lírica trobadoresca. El s.XV és considerat el segle d'or de la literatura catalana.

Ausiàs Març

Va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459, va participar en l'expedició d'Alfons IV el Magnànim a Sardenya i el rei el va anomenar falconer major. El poeta es va casar dues vegades, amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna, la vida amorosa d'ell va ser molt intensa i conflictiva.

Una poesia innovadora

La poesia d'Ausiàs Març significa el trencament, amb influencia de la lírica trobadoresca. Ell es l'autor de 128 poemes, un dels grans temes: 1)L'amor i la relació amb la dona, 2)La mortalitat i 3)La mort. El seu distanciament pels trobadors, es manifesta en tres aspectes:

-Temàtica, ens dona una imatge més humana i real de la dona, que no pas els trobadors i els poetes italians del dolce stil novo, que la idealitzaven.

-Estil,, abandona els tòpics trobadorescos, té un llenguatge ple d'imatges de la vida quotidiana, mitjançant comparacions, reflecteix les seves passions i febleses, és un estil dur i directe.

-Llenguatge, utilitza un català molt pur, amb pocs provençalismes. És el primer poeta que substitueix el provençal pel català.

Ausiàs Març perla des de la intimitat i sinceritat:

-Prefereix les imatges amb elements de la vida quotidiana.

-Un altre tret que li atorga modernitat és l'afirmació del jo, l'individualisme.

Temes d'Ausiàs Març

1)Una nova visió de la dona i de l'amor,visió més humana i més real de la dona que no pas els trobadors i els poetes italians. Trobem una oposició amor espiritual-amor sensual en Ausiàs.

Diferents visions literàries de la dona durant l'Edat Mitjana:

-Els trobadors, relacions de vassallatge del feudalisme, on la dona és un senyor feudal, d qui valoren la noblesa de sang.

-Els poetes italians, la virtut femenina valorada pels dolce stil novo, la noblesa de cor, la dona era idealitzada i anomenada dona angelicata.

-Ausiàs Març,la dona amb més Realisme, virtuts i defectes. Visió més humana de l'amor i de la dona.

2)Moralitat i espiritualutat, aborda el concepte del bé i la contradicció entre ment i els sentits. Es planteja la relació de l'home amb Déu.

3)La mort, els 6 cants de mort dedicats a la seva segona dona, on el poeta sent una gran angoixa i una preocupació pel destí de la dona i la justícia de Déu.

Poemes de circumstàncies, escrits per diverses raons, alguns dedicats al rei i al seu amic.

Joan Roís de Corella, un poeta prerenaixentista

La Balada de la garsa i l'esmerla és un dels poemes més coneguts de Corella.

Jaume Roig

Va néixer a València, al s.XV. La seva obra més destacada és l'Espill o Llibre de les dones, obra representativa de la misogínia literària, un al·legat contra el gènera femení.

La tertúlia, el debat i la taula rodona

-La tertúlia, és una reuníó de persones que es troben habitualment per parlar, i el seu objectiu és passar l'estona.Els tertulians solen ser persones molt diverses que no comparteixen ni professió, ni inquietuts... Acostumen a ser d'edats iguals, per poder parlar de temes d'interès comú, les tertúlies son un repàs de l'actualitat i no necessiten públic.

-El debat,és una discussió entre dos o més persones, controlats per un moderador, que és la persona encarregada de que s'hi tractin determinats temes, es respectin els torns i la conversa sigui respectuosa. Els participants han de tenir opinions contraries.

-La taula rodona, és una conversa en què diversos participants exposen les seves idees sobre un tema concret i sota el guiatge d'un moderador. A diferencia del debat, el moderador sol ser també un ponent. El debat i la taula rodona són converses fetes davant d'un públic, perquè tenen un contingut informatiu. El debat és especialitzat en temes polítics, i la taula rodona tracta de temes professionals.

La cohesió textual

La connexió

1)Indicar una conseqüència: així, per tant, com a conseqüència..

2)Afegir idees: i, tambè..

3)Oposar idees: tanmateix, però, el contrari, per altre banda..

4)Per organitzar les parts d'un text: en primer lloc, finalment, en conclusió..

5)Per exemplificar: per exemple, així, doncs, en conseqüència, per tant..

6)Per insistir en idees exposades: a més, en efecte..

Les relacions temporals

Les formes verbals mantenen una correlació determinada:

1)L'imperfet: venia, mirava, era..

2)Passat simple: acampà, saltà, robà..

3)P.Perifrastic: saltar, acamtar..

4)Plusquamperfet: havia robat..

En un text expositiu i en una descripció científica s'utilitza el temps present. En la descripció s'utilitza el temps passat. I en la narració utilitza el passat perifrastic.

Els sinònims

Es repeteixen els noms, tambè en altres casos es fan servir per a referir-se al mateix personatge.