Anàlisi de poemes de Màrius Torres: Cançó a Mahalta i La Galerna i el Llamp

Cançó a Mahalta: Anàlisi

Cançó a Mahalta forma part de l’obra completa de Màrius Torres, “Com un foc invisible”, que pel seu to íntim, sembla un diari dels últims anys de la seva vida. Va ser escrit en plena guerra civil, fet que accentua aquesta sensació. Màrius Torres parla de dues persones enamorades però que tenen un amor impossible, platònic. Els dos enamorats estan molt a prop i alhora molt lluny, ja que no poden estimar-se com ells voldrien. Tot i això, l’un troba companyia en l’altre, i al estar malalts, és una gran ajuda. És evident que Mahalta representa Mercè Figueres, de qui va viure enamorat els últims anys de la seva vida.

El poema està format per quatre estrofes de dos versos cadascuna. La rima final és consonant i coincideix en cada estrofa (A,A/B,B/C,C/D,D). Els versos són alexandrins i es divideixen en dos hemistiquis de sis amb cesura. Aquests versos són molt típics en l’autor. En el poema es relaciona la naturalesa amb la vida i hi apareixen comparacions “ànimes com rius” i metàfores que es refereixen a la mort, al transcurs de la vida, etc. Abunden les personificacions. També podem trobar diverses relacions d’aquest tipus: mar / cel, grocs / verds, vides / ànimes i xiprers / palmes.

La veu del poeta és en primera persona del plural, quan es refereix als dos amants i en singular quan parla ell mateix. El tema principal és la impossibilitat de fer real l’amor. El poeta ens parla en primera persona i l’objecte de la seva poesia és la seva estimada Mahalta. El tema de la mort hi apareix també paral·lelament.

La Galerna i el Llamp: Anàlisi

El poema La Galerna i el Llamp va ser escrit per Màrius Torres el 1938 i pertany al llibre Poesies publicat l’any 1947. La idea principal d’aquest poema és l’esperança, ja que per molts inconvenients que et trobis a la vida provocats per l’adversitat (els quatre cavallers maleïts), sempre hi haurà un camí per trobar la llum al final del túnel (la flor de l’esperança traurà forment del jull i la cugula).

L'estructura del poema és la d'un sonet, és a dir, està estructurat per dos quartets i dos tercets de rima consonant ABBA, CDDC, EEF, GFG. El recompte sil·làbic ens mostra que està compost per versos alexandrins de 12 síl·labes dividits cada un d’ells amb una cesura que fa que siguin de 6+6.

Figures retòriques presents al poema

• Paral·lelisme: Entre els dos hemistiquis del primer vers, ja que estableix la repetició d'una estructura sintàctica (la galerna i el llamp, el torb i la tempesta).
• Personificació: Al segon vers, ja que representa els quatre elements de la natura com si fossin quatre guerrers.
• Antítesi: Al tercer vers, perquè qualifica un element petit com és la flor de l'esperança amb la qualitat de la tenacitat.
• Comparació: Al sisè vers, compara el perfum secret de la flor de l'esperança amb la discreció d'una plegària.
• Metàfora: Al vuitè vers, estableix una relació amb els quatre elements del primer vers.
• Hipèrbaton: A la tercera i a la quarta estrofa, ja que desordena l'ordre sintàctic de la frase.