Novel·la Catalana Anys 20-30: Sagarra, Soldevila i Llor

Literatura Anys 20-30

El segle XX s'inicia amb una greu crisi del gènere novel·lístic a Europa. La crisi prové de la difusió d'una premsa que permet conèixer l'actualitat immediatament. La literatura, i especialment la novel·la, ha de cercar un nou sentit. D'aquí sorgirà la novel·la psicològica per mostrar cada vegada millor l'interior dels personatges, mostrant el que el periodisme no recull. La novel·la, caracteritzada des del seu naixement per un estat de recerca constant. Els assajos del segle XX sobre nous models narratius han prevalgut fins als nostres dies. Gide, Proust, Kafka influencien sobre la novel·lística. James Joyce introdueix una innovació clau en la història de la literatura, com la tècnica del monòleg interior, que pretén comunicar al lector el flux de consciència que es desenvolupa a la ment dels personatges, el curs del pensament.

Novel·la a Catalunya

Després de La vida i la mort de Jordi Fraginals de Josep Pous i Pages, s'inicia una sequera novel·lística durant molts anys per la crisi i el domini cultural del noucentisme. Però l'elitisme del moviment noucentista va topar amb el gust del públic lector, que reclamava la presència de novel·les en el mercat literari. El 1925, un article de Sagarra, La por a la novel·la, i un altre article de Riba, Una generació sense novel·la, creen un clima favorable a aquest gènere. Als anys 30, la novel·la catalana havia arribat a una certa normalitat. Però l'esclat de la Guerra Civil i la instauració d'un règim dictatorial varen suposar la desfeta d'una trajectòria de recuperació literària. No es torna a reprendre fins a finals dels 60.

Josep Maria de Sagarra

Ja havia conegut l'èxit com a poeta i dramaturg quan decidí explorar el llenguatge de la novel·la. És l'autor més complet del segle XX.

Obra

S'inicia a la novel·la al 1919 amb Paulina Buxareu, encàrrec de Carner. El 1929 publica All i salobre, presenta problemes que la manca de vocació religiosa crea al protagonista. Sagarra llueix els recursos poètics. La seva novel·la més reeixida, Vida privada, és una crònica de la classe alta barcelonina. D'altra banda, és indubtable que a l'obra narrativa de Sagarra hi ha la influència de l'estil periodístic. Sagarra és autor dels reculls d'articles Cafè, copa i puro i L'aperitiu.

Vida Privada

All i Salobre ja motivà un cert escàndol, i Vida Privada provocà un gran enrenou entre la societat barcelonina. Hi descriu la patètica vida d'una família aristòcrata en ple declivi a la Barcelona burgesa del segle XX. Un personatge ofereix la seva visió d'aquella Barcelona hipòcrita i convulsa amb el qual Sagarra es sent òbviament identificat. Vida Privada, la novel·la que més escàndol ha originat a Catalunya, s'implica directament en la narració. Això i el fet que moltes persones es veiessin retratades en l'obra, difícilment li fou perdonat.

Carles Soldevila

Barcelona 1892-1967. Llicenciat en dret i funcionari de la Mancomunitat de Catalunya. Va viure del que escrivia gràcies a la infraestructura cultural que havia creat el noucentisme. Provenia d'una família burgesa amb una sòlida formació cultural, es dedicà al periodisme. La seva secció "Fulls de Dietari" al diari La Publicitat.

Obra

La seva novel·la ve marcada per la seva experiència periodística i pel seu gust per la narració curta. L'Abradament, la primera novel·la que publica el 1917, la va qualificar de novel·la modèlica del noucentisme. En la producció novel·lística posterior de Soldevila podem observar la voluntat de l'escriptor d'aprofundir en l'interior dels personatges. Les novel·les s'introdueixen en la psicologia de les seves criatures literàries. Fou el primer intent de novel·la psicològica en català. Les seves novel·les tenen una voluntat de modernitat i es serveix de les tècniques narratives, especialment el monòleg interior. Les tres novel·les més apreciables de Soldevila són Fanny, Eva i Valentina, que presenten una modernitat dins l'època. Tracten de l'estudi de la psicologia femenina a partir d'uns personatges. Les novel·les de després de la Guerra Civil no tenen l'interès de les tres anteriors. Cal esmentar el seu volum de memòries Del llum de gas al llum elèctric, del 1951. Conreà també poesia i teatre. A teatre assolí força èxits amb les seves comèdies burgeses.

Fanny, Eva i Valentina

Soldevila s'introdueix a l'interior d'uns personatges femenins que sobtaren per la seva voluntat de llibertat individual. Eren personatges que recollien la modernitat dels nous costums i foren acollits amb bons ulls per una bona part de la crítica. Però va definir els seus personatges com a amorals. El més important d'aquestes tres novel·les són les tècniques diverses amb què Soldevila aconsegueix fer un delicat estudi de la psicologia femenina. Fanny és la primera novel·la en català que es presenta com un llarg monòleg interior.

Miquel Llor

Barcelona 1894-1966. Tingué una formació autodidàctica. Sempre fou una persona malaltissa i sensible; potser que per aquest motiu la seva obra representa una rebel·lió contra l'ambient familiar i la mediocritat de la seva vida.

Obra

La seva primera novel·la, Història Grisa, apareix el 1925, però es publica al 29. En aquestes obres es percep la mà subtil d'un autor molt escrupolós. Dissecciona l'ànima dels seus personatges sense oblidar que aquesta ànima és inseparable de les seves criatures. L'obra més suggestiva i més celebrada és Laura a la ciutat dels sants. També va escriure contes, tracta temes molt semblants a la de les seves novel·les i presenta els personatges sempre desenganyats que aspiren inútilment a la felicitat.

Laura a la Ciutat dels Sants

El tema és la difícil integració de la protagonista en la societat mesquina i hostil d'una ciutat imaginària. La publicació de la novel·la suscità un notable escàndol a la ciutat de Vic. El conflicte emocional es presenta de manera triangular. Estructurada en dues parts, presenta un acurat tractament del pas del temps, una novetat dins la narrativa catalana de l'època, que transmet al lector tota la monotonia i l'avorriment que es pot viure en una casa. Miquel Llor ens mostra la impossible integració dels éssers sensibles dins la societat hipòcrita i cruel que aboca les ànimes més poètiques a la marginació. Laura acaba fugint de Comarquinal per trobar la seva pròpia identitat.