La Tirania de la Majoria de J.S. Mill: Protecció i Solucions per a les Minories

La Tirania de la Majoria segons J.S. Mill

Si bé la democràcia és el “govern del poble”, realment s'aplica la “regla de la majoria” en la majoria de democràcies, és a dir, s'aplica l'opció de la majoria, ja que un acord unànime és molt improbable. Això planteja la pregunta clau: Què passa amb la minoria perdedora?

J.S. Mill, en la seva obra La tirania de la majoria (en la qual contradiu la democràcia), explicava les dues circumstàncies en què les minories poden sentir que la majoria vulnera la seva llibertat i igualtat:

Minories Intenses

En aquest cas, si una comunitat està dividida en dos grups que senten antipatia mútua, el grup majoritari podria (a través d'una votació democràtica) aixafar el grup minoritari, restringint o eliminant allò que aquella minoria considera valuós.

Un exemple clar seria el cas d'un torero. Un torero, que viu de la mort taurina, està generalment dins la minoria, ja que gran part de la societat està en contra de la matança de toros com a entreteniment. La majoria antitaurina directament no surt perjudicada en la mort d'aquests éssers, però per X o per Y protesten en contra de les corrides de toros. Com que realment s'aplica la “regla de la majoria”, les corrides serien prohibides i això perjudicaria directament la minoria que viu d'aquest espectacle.

En aquestes circumstàncies, no podem dir que els membres de la minoria siguin lliures ni que siguin tractats amb igualtat, d'aquí l'expressió “la tirania de la majoria” de J.S. Mill.

Minories Persistents

Aquest és el cas d'un grup que es troba en minoria repetidament. Un exemple seria en un centre esportiu dedicat generalment al tennis i al pàdel. Ens trobem amb què la majoria dels socis està de part del pàdel, i hi ha una minoria que sempre recolza el tennis.

Anualment es fan reformes, però tan sols poden dedicar els diners per a reformes a un camp per any. Seguint “la regla de la majoria”, cada any sortiria renovar i reformar les pistes de pàdel, i la minoria de tennis es quedaria amb unes condicions de joc pèssimes.

Tres Solucions al Problema de les Minories

Hi ha tres formes de resoldre el problema de les minories, proposades per J.S. Mill:

1. Mitjançant les constitucions.
2. Mitjançant la democràcia deliberativa.
3. Mitjançant l'Estat federal.

1. Mitjançant les Constitucions

Elaborar una Constitució que limiti l'abast del govern que representa la majoria de tal forma que es protegeixi les minories i es garanteixin els seus drets. Qualsevol minoria tindria la seguretat que, sempre que una majoria decideixi, no podrà violar un dels seus drets fonamentals garantits per la Constitució, ja que la decisió seria rebutjada per inconstitucional.

2. Mitjançant l'Estat Federal

Una altra solució és la de l'Estat federal, on la minoria forma part d'una majoria d'un grup determinat. Aquest solucionaria el problema de les minories persistents (dels tennistes), ja que aquests no serien la minoria d'un club esportiu, sinó la majoria del grup determinat que vindria a ser els partidaris del tennis.

3. Mitjançant la Democràcia Deliberativa

La tercera i última solució proposada per Mill és la d'una democràcia deliberativa. Aquesta seria la solució de les minories intenses (del torero), ja que mitjançant la discussió pública permet arribar a acords unànimes. Aquesta opció protegeix tant la llibertat i la igualtat de les majories com de les minories.