Tipus de Teixits: Epitelial, Muscular, Connectiu i Nerviós

Els Teixits

En biologia, l’agrupació de cèl·lules que tenen la mateixa forma i estan especialitzades en la mateixa funció s’anomena teixit. Aquestes cèl·lules també tenen un origen embrionari comú: els teixits es formen a partir de les cèl·lules mare embrionàries, que han patit un procés de diferenciació cel·lular (les cèl·lules s’especialitzen en una determinada funció). La branca de la biologia que té com a objecte d’estudi els teixits cel·lulars s’anomena histologia.

Tipus de teixits:

• Teixits epitelials

Què són?

Els teixits epitelials són teixits formats per cèl·lules que solen ser polièdriques i es disposen formant capes entre les quals gairebé no hi ha substàncies intercel·lulars.

Grups:

• Els epitelials de revestiment

Són teixits que revesteixen superfícies internes o externes de l’organisme. La seva funció és protegir-les, i permetre-hi l’intercanvi de substàncies.

Tipus:

1. L’epidermis: Constitueix la part externa de la pell humana. Formada per moltes capes de cèl·lules superposades.
2. Les mucoses: Protegeixen les cavitats internes, com l’interior del tub digestiu o de l’aparell respiratori.
3. Els endotelis: Revesteixen les superfícies internes dels vasos sanguinis i del cor. Formats generalment per una sola capa de cèl·lules.

• Epitelials glandulars

Són els teixits que formen les glàndules.

Tipus:

1. Glàndules exocrines: Alliberen els seus productes a l’exterior del cos o a una cavitat corporal a través d’un conducte. Ex: Les glàndules sudorípares.
2. Glàndules endocrines: Fabriquen substàncies químiques anomenades hormones que alliberen directament a la sang sense emprar cap conducte. Ex: La tiroide.
3. Glàndules mixtes: Algunes glàndules secreten altres substàncies i, a més, alliberen hormones a la sang.

• Teixits musculars

Són teixits contràctils, les seves cèl·lules són molt allargades i s’anomenen miòcits o fibres musculars. A l’interior hi ha fibres proteíniques d’actina i miosina que produeixen la contracció i la relaxació muscular.

Funcions principals:

1. Moviment de totes les estructures internes: es deu al teixit muscular llis. Es troba als gots sanguinis i parets viscerals.
2. Produir moviments corporals: són els moviments de tot el cos, com córrer o caminar.
3. Generar calor: el teixit muscular en contreure's genera calor per mantenir la temperatura normal de l'organisme.

Tipus:

Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel·lular, es poden distingir tres tipus:

• Teixit muscular llis: Els miòcits tenen forma allargada i tenen un sol nucli. Es contreuen involuntàriament i lentament, i forma els músculs viscerals.
• Teixit muscular estriat: Els miòcits són molt llargs, amb forma cilíndrica i polinuclears. Les fibres estan ordenades i s’observen en forma de bandes fosques i clares. Es contreu voluntàriament i ràpidament, i forma els músculs esquelètics.
• Teixit muscular cardíac: Els miòcits estan units en forma de xarxa, tenen un sol nucli i el seu citoplasma té un aspecte estriat. Es contreu involuntàriament i ràpidament, i forma el múscul del cor.

• Teixits connectius

Els teixits connectius s’anomenen així perquè connecten uns teixits amb uns altres. Estan formats per tres constituents: les cèl·lules, les fibres, que poden ser de col·lagen o d’un altre tipus, i una substància intercel·lular anomenada matriu.

Tipus:

• Teixit ossi: Com el seu nom indica, el teixit ossi és el que forma els ossos. Les cèl·lules del teixit ossi són els osteòcits, que fabriquen una matriu sòlida formada per sals minerals de calci i fòsfor. Les funcions principals són: constituir l'esquelet adult, protegir els òrgans vitals, allotjar la medul·la òssia, ajudar els músculs en la producció de moviment i mantenir els nivells de calci.
• Teixit adipós: Les cèl·lules del teixit adipós són els adipòcits, que emmagatzemen lípids. També protegeix determinats òrgans i constitueix una reserva de lípids. A més a més, actua d'aïllant tèrmic i de suport mecànic d'òrgans els quals embolcalla i com a òrgan endocrí. De manera general existeixen dos tipus de teixit adipós ben diferenciats:
  • El teixit adipós blanc és el majoritari, intervé emmagatzemant lípids.
  • El teixit adipós marró s'encarrega de la producció de calor.
• Teixit cartilaginós: Les seves cèl·lules són els condròcits. Té moltes fibres elàstiques i la seva matriu és sòlida i flexible. Forma els cartílags, com els de les articulacions. La seva funció és la de sustentació i ha de permetre un moviment gairebé lliure de fricció.
• Teixit conjuntiu: Format per diferents tipus de cèl·lules, les principals són els fibroblasts. Es troba entre els teixits i els òrgans i la seva funció és mantenir-los units, com els tendons o els lligaments. Hi ha tres tipus de teixits conjuntius: conjuntiu embrionari, conjuntiu propi i conjuntiu especialitzat.
• Teixit sanguini: És un tipus especial de teixit conjuntiu. Les seves cèl·lules són glòbuls vermells i blancs; la seva matriu, el plasma, és líquida i no té fibres. Fa la funció de transportar substàncies per l’organisme.

• Teixit nerviós

El teixit nerviós forma el sistema nerviós que coordina tots els òrgans i aparells que formen el cos. La funció del sistema nerviós és, també, la de rebre i donar la resposta escaient als estímuls procedents de l’exterior o de l’interior del propi organisme.

El teixit nerviós està constituït per dos tipus de cèl·lules:

• Les neurones: La neurona és la unitat funcional i estructural del sistema nerviós. Són cèl·lules especialitzades en la transmissió de l’impuls nerviós.
• Les cèl·lules glials: Es troben localitzades entre les neurones i s’encarreguen de protegir i nodrir-les. Està formada per una sèrie de cèl·lules d’aspecte estrellat, disperses pel sistema nerviós i amb la funció de sosteniment i nutrició de les neurones.