Funció de Relació en Éssers Vius: Respostes als Estímuls

Funció de Relació

La funció de relació és la que permet als individus percebre informació del medi exterior o de l'interior del seu propi organisme i respondre als canvis que s'hi esdevenen. Això els permet relacionar-se amb l'entorn.

Estímuls i Respostes

Un estímul és qualsevol factor capaç de desencadenar la reacció d'un individu. Per exemple: la presència d'olors, la llum, l'aparició d'un enemic, un mànec massa calent.

• Estímul físic: Temperatura, llum, pressió, contacte o vibracions.
• Estímul químic: Deguts a la presència de substàncies químiques, com olors, sabors, concentració d'oxigen a la sang.

La resposta és l'acció que executa un individu com a reacció a l'estímul que ha rebut. Exemples: els insectes són atrets per la llum, nosaltres retirem la mà en tocar alguna cosa molt calenta.

Una sensació és la capacitat de rebre estímuls. Inicialment, es van definir cinc sentits.

La percepció és una funció superior que requereix la interpretació d'un estímul pel cervell i l'elaboració de respostes més complexes. Picada de mosquit, fregament: sensacions. Adonar-se de si un cotxe s'atura en un pas de vianants abans de decidir creuar: percepció.

Comportament

El comportament és el conjunt d'activitats que fa un animal i amb les quals respon a l'entorn i s'hi relaciona. Alguns comportaments es tenen incorporats des del naixement (innats), altres s'aprenen durant la vida (adquirits). Els comportaments s'inicien amb la presència d'estímuls. Exemples: canvis de temperatura o de llum que fan que les balenes comencin les migracions, un contacte que fa que una ostra tanqui la conquilla.

Òrgans dels Sentits i Receptors

Reben el nom d'òrgans dels sentits o sensorials els òrgans que s'encarreguen de la recepció dels estímuls del medi. Els ulls, el nas, la llengua, la pell, els pèls sensitius...

Els receptors són cèl·lules especialitzades a captar els estímuls i transmetre'ls al cervell per mitjà del sistema nerviós. Els receptors es troben agrupats als òrgans dels sentits i reben estímuls exteriors:

• A la retina de l'ull, els cons i els bastons són les cèl·lules receptores sensibles a la llum.
• A la llengua, les cèl·lules gustatives, que hi ha a les papil·les gustatives, detecten el gust.
• Al nas, les cèl·lules olfactives informen de les olors.
• A les orelles, les cèl·lules ciliades s'estimulen amb les ones sonores.
• La pell té receptors per a diversos estímuls, com el tacte, la pressió, la temperatura i el dolor.

Altres Receptors

Als músculs hi ha receptors que informen de la posició i el moviment del cos, també de senyals de cansament i dolor. La sensació de gana està causada per receptors a la paret de l'estòmac. La sensació de set està causada per receptors que detecten la pèrdua d'aigua.

Adaptacions dels Sentits

Els primats tenen visió binocular, poden saber la profunditat i estimar la distància. La línia lateral dels peixos i els amfibis permet detectar vibracions. Els ratpenats poden detectar objectes i preses per mitjà d'un mecanisme semblant al sonar. Les serps tenen un òrgan sensorial que els permet detectar la calor dels seus enemics.

Sistemes de Coordinació

Els animals tenen dos sistemes de coordinació: el sistema nerviós, que transmet senyals elèctrics a través dels nervis, i el sistema endocrí, que envia senyals químics a través de la sang. Tots dos elaboren respostes i les transmeten a òrgans efectors que les executen.

Sistema Nerviós

El sistema nerviós constitueix el centre de control i coordinació de l'organisme. La seva funció consisteix a rebre la informació dels diversos receptors i interpretar-la, elaborar les respostes i transmetre-les a altres parts del cos per informar del que han de fer a cada moment.

Parts del Sistema Nerviós

• L'encèfal és el centre de control i de coordinació de la informació.
• La medul·la espinal és la via per la qual la informació viatja a l'encèfal.
• Les cèl·lules principals són les neurones.

Les respostes més simples i ràpides a un estímul s'anomenen actes reflexos. Es produeixen de manera automàtica i involuntària. Molts tenen una funció defensiva. Les respostes voluntàries són accions com llegir, córrer...

Sistema Endocrí

Hi ha un altre sistema de coordinació: el sistema endocrí, que actua mitjançant missatgers anomenats hormones. Les hormones són substàncies químiques produïdes a les glàndules endocrines, que s'alliberen a la sang i es distribueixen per tot l'organisme. Les hormones tenen una gran importància en el control del creixement, de les reaccions químiques que es produeixen a l'organisme (metabolisme) i en les funcions de reproducció.

Respostes de les Plantes als Estímuls

Els estímuls principals de les plantes són la llum, la temperatura... Les respostes principals de les plantes davant dels estímuls del medi són els tropismes i les nàsties.

Tropismes

S'anomenen tropismes les respostes de les plantes a un estímul extern, que és el que determina la direcció del moviment. Si la direcció és cap a l'estímul s'anomena tropisme positiu, i si és en contra de l'estímul, tropisme negatiu. Els tropismes es produeixen com a resposta a la llum (fototropisme), a la gravetat (geotropisme) i al contacte (tigmotropisme).

Nàsties

Les nàsties són moviments de les plantes en resposta a un estímul extern, però no es produeixen en una direcció determinada.

Fotoperíode

La quantitat d'hores de llum que una planta rep al dia s'anomena fotoperíode, i d'aquest fotoperíode depèn la floració de moltes plantes. Les plantes de dia llarg solen florir a la primavera i a l'estiu (espinacs). Les plantes de dia curt no floreixen fins que a la nit resten, com a mínim, nou hores seguides de foscor (els crisantems i les nadales).