Aparell Circulatori: Anatomia, Fisiologia i Patologies

L’aparell circulatori és el responsable d’impulsar la sang per tot l’organisme, portant contínuament oxigen i nutrients a les cèl·lules perquè puguin realitzar les seves funcions metabòliques.El sistema circulatori està format per:
Vasos sanguinis:
– Artèries: allunyen la sang del cor
– Venes: retornen la sang al cor
– Capil·lars: enllacen artèries i venes.
Cor, Sang
Funcions del sistema circulatori:
- Mantenir la constància del medi intern
- Contribueix a mantenir la temperatura corporal
- Transport d’hormones
- Manteniment de la tensió arterial
- Protecció contra les infeccions.

EL COR
És una bomba muscular que consta de 4 cavitats; la seva funció és bombejar la sang a través dels vasos pulmonars i sistèmics del cos. Està situat a la cavitat toràcica, entre els dos pulmons, per sobre del diafragma i envoltat pel pericardi.Distingim tres capes:
Pericardi: sac de doble capa, flexible i extensible que envolta el cor. El pericardi manté el cor en posició, evita que s’ompli massa de sang i el protegeix d’infeccions.
Miocardi: Format pel múscul cardíac, conté cèl·lules musculars contràctils i cèl·lules de conducció elèctrica, responsables dels batecs. El gruix del miocardi està relacionat amb la pressió que ha de generar per impulsar la sang.
Endocardi: Recobreix la part interna del cor.

Cavitats del cor

– Aurícules: reben la sang que prové de les venes que hi desemboquen.
– Ventricles: reben la sang de l’aurícula corresponent i la impulsen cap a les artèries que surten d’ells.

Vàlvules cardíaques

Impedeixen que la sang retorni cap enrere.
– Vàlvula tricúspide: entre l’aurícula dreta (AD) i el ventricle dret (VD)
– Vàlvula bicúspide o mitral: entre l’aurícula esquerra (AE) i el ventricle esquerre (VE)
– Vàlvula pulmonar: entre el VD i el tronc pulmonar
– Vàlvula aòrtica: entre el VE i l’artèria aorta

Els grans vasos

– Artèria pulmonar: Surt del VD i porta la sang als pulmons. La sortida està regulada per la vàlvula pulmonar.
– Artèria aorta: Surt del VE i porta sang a tot l’organisme. La sortida està regulada per la vàlvula aòrtica.
– Venes pulmonars: Entren a l’AE i permeten l’arribada de sang procedent dels pulmons.
– Venes caves: Entren a l’AD i permeten l’arribada de sang que prové de la resta de l’organisme.

Irrigació del cor

Les artèries coronàries dreta i esquerra, que neixen de l’aorta, són les que porten la sang oxigenada i els nutrients al múscul cardíac.

Circulació sanguínia a través del cor

El cor dret rep, per la seva aurícula, la sang procedent de la resta del cos que entra per les venes caves. L’aurícula dreta comunica amb el ventricle dret mitjançant la vàlvula tricúspide. Des del ventricle dret, la sang és propulsada als pulmons per l’artèria pulmonar, la qual té a la seva base unes vàlvules que impedeixen que la sang torni novament al ventricle. Un cop la sang passa pels pulmons i s’hi oxigena, torna al cor per les venes pulmonars; entra a l’aurícula esquerra que comunica, per mitjà de la vàlvula bicúspide o mitral, amb el ventricle esquerre. D’aquí, la sang serà propulsada cap a la resta del cos a través de l’artèria aorta que també disposa d’unes vàlvules sigmoides (aòrtica) a la seva base.

El cicle cardíac

S’anomena cicle cardíac a una sèrie de fenòmens físics que tenen lloc en les cavitats cardíaques i en els grans vasos durant la fase d’activitat i repòs del cor.

Fases del cicle cardíac: Sístole

Durant la sístole ventricular, els ventricles es contrauen i la sang surt impulsada des del VE cap a l’aorta i a la resta de l’organisme i des del VD cap a l’artèria pulmonar i als pulmons. Quan comença la sístole, la contracció ventricular fa que s’elevi la pressió dins dels ventricles.

Fases del cicle cardíac: Diàstole

Durant la diàstole ventricular, els ventricles es relaxen i les aurícules es contrauen; això provoca que la sang passi de les aurícules als ventricles. Aquest pas de sang és possible perquè, al final de la sístole, les vàlvules tricúspide i mitral s’han obert degut a que la pressió en les aurícules ha superat la dels ventricles.

La quantitat de sang expulsada depèn dels següents factors:
– La contractibilitat: força muscular pròpia del miocardi
– La pre càrrega: la quantitat de sang que el cor rep de l’organisme a través de les venes caves
– Post càrrega: és la resistència que troba la sang al sortir del VE i distribuir-se pel cos a través de les artèries
– Freqüència cardíaca: pulsacions per minut

Innervació del cor

– Està innervat per nervis vagues que disminueixen l’activitat cardíaca i nervis simpàtics que acceleren l’activitat cardíaca.

Electrocardiograma

L’electrocardiograma és el registre gràfic de l’activitat elèctrica durant el cicle cardíac i permet diagnosticar diferents patologies cardíaques.

Artèries i venes

Les artèries són les encarregades de traslladar la sang des del cor cap a la resta del cos, mentre que les venes fan tot el contrari; és a dir, porten la sang des del cos cap al cor. Per això, les artèries (a excepció de l’artèria pulmonar i umbilicals) transporten sang oxigenada, mentre que les venes transporten CO2. Les artèries són les encarregades de portar oxigen i nutrients a totes les cèl·lules del nostre cos per eliminar les substàncies tòxiques i el diòxid de carboni. Les venes gairebé no contenen oxigen, ja que el seu recorregut és a l’inrevés; porten la sang des dels òrgans cap al cor. En el cos humà hi ha gairebé el doble d’artèries que de venes. Les primeres són més gruixudes, dures i vigoroses que les segones. Les venes són més petites i les podem veure a la superfície de la pell, mentre que les artèries són més grans i profundes, ja que la seva funció és proporcionar oxigen al cos. El color de la sang que porten les artèries és d’un vermell més brillant que el de les venes; això s’explica perquè porten oxigen i les venes porten CO2.

Altres conceptes fisiològics

Despesa cardíaca: també s’anomena volum minut.
Índex o velocitat de flux sanguini: varia segons el diàmetre del vas i del tipus de vas.

Efectes de determinats agents sobre el sistema circulatori

• Adrenalina: augmenta la freqüència cardíaca i el vigor del batec cardíac.
• Angiotensina: vasoconstricció arteriolar
• Serotonina: vasoconstricció arteriolar
Hipercàpnia (augment CO2): vasodilatació capil·lar
Hipòxia: vasodilatació capil·lar
Hipertèrmia: vasodilatació capil·lar
Hipotèrmia: vasoconstricció capil·lar
Histamina: vasodilatació capil·lar
Pols arterial: expansió irreversible de les artèries degut a l’ejecció de sang pels ventricles.
Pols venós: les venes properes al cor presenten pulsacions retrogrades, a conseqüència dels canvis de pressió a l’aurícula dreta.
Pressió sanguínia: és la pressió que realitza la sang contra les parets dels vasos sanguinis.

Factors que contribueixen a mantenir la pressió arterial

– Treball cardíac
– Volum sanguini (volèmia) adequat
– Resistència perifèrica
– Elasticitat arterial
– Viscositat de la sang

– Taquicàrdia: freqüència més ràpida del normal, superant els 100 batecs/minut
– Bradicàrdia: freqüència cardíaca més lenta dels valors normals
– Arítmia: variació de la regularitat dels batecs cardíacs. Estan provocades per molts factors: consum de substàncies com cafeïna, nicotina…

– Els bufs cardíacs (o bufs del cor): soroll anormal en la circulació provocat per problemes valvulars:
– Estenosi mitral i/o aòrtica
– Insuficiència mitral i/o aòrtica
– Prolapse de la vàlvula mitral

– Síncope: és la pèrdua brusca i transitòria de la consciència, deguda a una disminució del rec sanguini en el cervell.

– Síndrome coronari o cardiopatia isquèmica: El síndrome coronari o cardiopatia isquèmica és una patologia que afecta les artèries coronàries, que produeix una disminució del rec sanguini (isquèmia) que passa per elles.

– Hipocalcèmia i hiperpotassèmia: disminució de la força de contracció i insuficiència cardíaca, edemes pulmonars.

– Hipercalcèmia i hiperpotassèmia: poden causar fibril·lació ventricular, generació caòtica d’impulsos nerviosos en tot el miocardi; en 5 segons es perd la consciència i en minuts es produeixen danys irreversibles per necrosis.

– Bloqueig cardíac: es redueixen o s’anul·len la propagació dels potencials d’acció generats pel nòdul SA, sobretot a nivell del Feix de His.

– Insuficiència cardíaca: qualsevol situació que produeix una disminució del bombeig de sang (despesa cardíaca: quantitat de sang que expulsen els ventricles en un minut).

– Aneurisma: dilatació de les parets arterials que provoca pressió sobre els òrgans i pot trencar-se provocant una hemorràgia.

– Flebitis: inflamació de les parets d’una vena. Pot provocar la formació d’un coàgul (tromboèmbol). Moltes vegades es deu a cateterisme.

– Vàrius: dilatacions de les venes provocades per deficiències en les vàlvules venoses; no tanquen bé i hi ha acumulació de sang venosa en aquesta zona.

– Tromboflebitis: inflamació de les venes provocada per un tromb.

– Hipertensió: tensió arterial >= 140/90 de forma mantinguda.

– Hipotensió: tensió arterial <= 90/60 (s’estudiaran més endavant l’hipertensió i la hipotensió).