Tipus d'Agricultura i Característiques del Paisatge Agrari a Catalunya

Tipus d'Agricultura a Catalunya

Agricultura extensiva: agricultura en grans extensions i rendiments baixos per superfície.

Agricultura intensiva: agricultura en espais reduïts amb alts rendiments per superfície.

Policultiu: conreu de diferents espècies en la mateixa explotació.

Monocultiu: domini d’un sol tipus de cultiu en la mateixa explotació.

Latifundi: explotació agrària de grans dimensions.

Minifundi: explotació agrària de reduïdes dimensions, insuficient per a mantenir una família.

Rotació de conreus: sistema de conreu basat en la successió de diferents conreus i períodes d’inactivitat (guaret) en un mateix camp, per tal d’evitar l’empobriment del sòl.

Parcel·la: camp o tros de terreny que es troba sota uns únics límits i pertany a un o a diversos propietaris. Les parcel·les es poden classificar pels límits, per la forma i per la mida.

Paisatge: la fesomia o l'aspecte del territori, resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l’acció humana.

Banalització del paisatge: la pèrdua de la diversitat i de les característiques específiques d'un paisatge, és a dir, la seva uniformització.

Denominació d'Origen: és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d’un producte agrari, elaborat sota unes condicions regulades. El conreu de la vinya a Catalunya se situa en terres de secà i sota el domini del clima mediterrani. Predomina en àrees situades a la depressió prelitoral, la plana de l'Empordà i sectors de la depressió central. Els principals productes són els vins i els caves. La producció va adreçada al mercat nacional, però el comerç internacional d'aquests productes és cada vegada més important.

L'enoturisme: és un tipus de turisme que també es coneix com a turisme del vi. La seva principal activitat es concentra en visites a les zones vinícoles. Actualment, la major part de les denominacions d’origen presenten ofertes turístiques que permeten conèixer les vinyes, els processos de producció i tastar les diferents varietats de vins o caves.

Èxode rural: emigració des del camp a la ciutat en busca d'unes millors condicions de vida i oportunitats de treball.

Població activa agrària: població que treballa en l'agricultura, la ramaderia o l'explotació forestal, juntament amb la que hi vol treballar, encara que no ho estigui fent en aquest moment.

Parceria: tipus de contracte per mitjà del qual una persona aporta una finca o explotació i l'altra, la feina. Els beneficis es reparteixen proporcionalment.

Agroindústria: fa referència al sector de la indústria que es basa en la manipulació i/o transformació dels productes agrícoles i ramaders (també s’hi poden incloure els forestals i de la pesca) en productes elaborats que es posen a disposició dels consumidors.

Agricultura a temps parcial: es tracta del tipus de treball d’aquells pagesos que tenen una altra ocupació (a la indústria, la construcció o els serveis) a més de la dedicada a l’explotació agrària, i sol ser característica dels petits propietaris.

Agricultura familiar: agricultura en què l'explotació és portada majoritàriament pel propietari amb més o menys ajut de la resta de membres de la família.

Treball assalariat agrícola: el treballador no és l'explotador de la terra, sinó que rep un sou fix o eventual per la seva feina.

Característiques de l'Agricultura de Subsistència

Destinació de la producció: l’agricultura de subsistència produeix per al propi consum de l’agricultor i la seva família; només petits excedents ocasionals es poden vendre als veïns o al mercat local.

Especialització productiva: l’agricultura de subsistència ha de basar-se en el policultiu, sovint en petites superfícies de conreu.

Tecnificació: hi ha una gran mancança de tècniques científiques i maquinària que assegurin la producció.

Problemes mediambientals i localització geogràfica: el principal problema ambiental de l’agricultura de subsistència és la necessitat de majors superfícies de terra al augmentar el nombre de boques per alimentar, fet que en els països subdesenvolupats comporta la destrucció dels boscos.

Principals Productes Agrícoles a Catalunya

Pel que fa als principals productes agrícoles, cal diferenciar entre els que es produeixen en el sistema d’agricultura intensiva i els procedents de l’agricultura extensiva. Pel que fa a l’agricultura intensiva, els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:

• Flors al Maresme
• Hortalisses al delta del Llobregat
• Arròs al delta de l’Ebre
• Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma)

Al Segrià, l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.

Característiques de l'Agricultura a Catalunya

a) Superfície de les explotacions: A Catalunya predominen les explotacions petites a diferència d’altres regions d’Espanya on es mantenen molts latifundis.

b) Relació del sector agrícola amb la ramaderia: A moltes comarques, i especialment a les més humides, el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovint dins la mateixa propietat.

c) Problemes ambientals derivats de l’activitat agrícola: Els problemes ambientals provocats per les activitats agràries estan relacionats amb la utilització de productes químics per millorar els rendiments, com per exemple els adobs i els productes fitosanitaris. Un altre problema és l’elevat consum d’aigua que efectuen algunes explotacions de regadiu.

Territoris amb Agricultura Intensiva

a) A quins territoris catalans és més present el tipus d'agricultura que apareix a la fotografia? A Catalunya, l’agricultura intensiva de regadiu, sota hivernacle o a l’aire lliure, és característica de les comarques del Maresme i el Baix Llobregat.

b) I a quins territoris espanyols? En el cas espanyol, cal esmentar tota la costa mediterrània, des de Castelló a Màlaga. Els principals productes que s’hi fan són les hortalisses (tomàquets, pebrots, cogombres, etc.).

Superfície Agrària i Tipus de Conreu a Catalunya

a) La superfície agrària: la superfície agrària en general ha disminuït, per abandonament dels espais rurals menys productius i per influència dels processos urbanitzadors prop de les àrees urbanes. Pel que fa al tipus de conreu, s’ha incrementat força el regadiu mentre que ha davallat la diversificació productiva dels espais agraris, que han tendit a l’especialització en els productes més rendibles.

b) La població activa agrària: La població activa agrària ha davallat de forma molt important, amb un envelliment progressiu. També és important el pes creixent dels assalariats agraris i de l’agricultura a temps parcial.

c) Les característiques de les explotacions agràries: Les explotacions agràries han evolucionat cap a menys explotacions, més mecanitzades i tecnificades, amb unes dimensions més grans i amb menor pes de l’explotació familiar tradicional.

Característiques del Paisatge Agrari Mediterrani a Catalunya

a) Els factors condicionants naturals: Els factors condicionants principals són els de tipus climàtic. Les precipitacions anuals són escasses i l'estiu, quan les temperatures són més altes, és àrid. El terreny on es practica és majoritàriament de relleu accidentat, encara que hi ha planes litorals i valls interiors amb sòls fèrtils.

b) El tipus d'agricultura que s'hi practica: Les característiques climàtiques condicionen que s'hi practiqui una agricultura de secà on els conreus principals són els cereals, la vinya i l'olivera (trilogia mediterrània). On hi ha disponibilitat d'aigua pel reg, s'estableixen hortes de regadiu, dedicades al conreu d'hortalisses, fruiters, cítrics, etc. En alguns sectors, aquests conreus de regadiu es practiquen en hivernacles.

c) Les dimensions de les explotacions agràries: En les àrees de conreu de secà predominen unes explotacions de dimensions mitjanes. A les zones d'horta, de conreu intensiu, les explotacions són de mida més petita.

Evolució del Nombre d'Explotacions Agràries

Com a possibles causes es poden apuntar les relacionades amb el despoblament i l'abandonament de les activitats agràries a les zones rurals i de muntanya, sobretot al Pirineu, i la transició vers altres activitats, com les industrials i les del sector terciari, especialment el turisme, a les comarques de Girona i Barcelona.

Relacioneu la localització de les grans àrees agràries de Catalunya (pastures de muntanya, monocultiu cerealístic de secà, grans zones de regadiu, monocultiu de la vinya) amb els factors ambientals que les condicionen.

Condicions Naturals i Agricultura a Catalunya

Digueu si esteu d’acord amb la frase següent del text: «Catalunya és un país amb unes condicions naturals poc propícies per al desenvolupament d’una agricultura potent.» Justifiqueu la resposta.

Causes degudes al relleu: Catalunya és un país muntanyós. A molts llocs, els conreus han ocupat històricament els vessants de muntanya, de sòls prims i de baixa productivitat, per mitjà de l'esglaonament en bancals.

Causes de tipus climàtic: Bona part del territori es troba sota el domini del clima mediterrani, amb precipitacions baixes i irregulars al llarg de l'any, estius àrids i l'aparició recurrent de períodes de sequera.

Característiques Principals del Paisatge Agrari Mediterrani de Catalunya

On es troba? El paisatge agrari mediterrani litoral es localitza a les terres litorals i prelitorals, i als sectors meridionals de la depressió central (Segrià, les Garrigues, Bages), també als deltes de l'Ebre, el Llobregat i la Tordera.

Quina estructura agrària presenta? L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de secà de mida mitjana i per explotacions més petites a les planes litorals i sectors d'horta de regadiu, conreades intensivament.

Quin tipus d’agricultura s’hi practica? Als llocs on no es pot regar, es practica una agricultura extensiva de secà on s'hi conrea la trilogia mediterrània: cereals, vinya i olivera.

Quins són els productes principals que se n’obtenen? A les zones amb aigua disponible per al rec, es practica una agricultura intensiva de regadiu. Els productes que s'obtenen difereixen segons les zones i el tipus d'explotació: fruita dolça al Segrià i l'Empordà; arròs al delta de l'Ebre, hortalisses als deltes, flors al Maresme, etc.

Quin tipus de ramaderia s’hi practica? En el paisatge agrari mediterrani, la ramaderia extensiva tradicional d'oví i cabrum, que aprofitava els rostolls de les zones de secà, està desapareixent. En el seu lloc proliferen les granges de porcs i d'aviram.

Causes del Descens del Nombre d'Explotacions Agràries

a) Quines són les causes del descens del nombre d’explotacions agràries? El nombre d’actius agraris disminueix a causa de l’augment de la productivitat agrícola.

b) Per què la superfície agrícola utilitzada (SAU) ha augmentat? Quines conseqüències comporta aquest augment de superfície? Ha augmentat lleugerament mentre que ha disminuït el nombre d'explotacions, és degut al fet que la dimensió mitjana de les explotacions s’ha incrementat. L'augment de la superfície mitjana de les explotacions pot comportar:

• Un augment de la productivitat.
• Afavorir la mecanització de l'explotació.

Factors que Han Influït en l’Evolució de les Variables Agràries

Expliqueu els factors econòmics, socials i tècnics que han influït en l’evolució de les variables representades en els gràfics. La disminució de la superfície conreada i del nombre d’explotacions és deguda als factors següents:

• Factors econòmics: els productes agraris al llarg del segle XX, però sobretot en la segona meitat del segle, han anat depreciant-se en relació amb els productes industrials i el preu dels serveis.
• Factors socials: la possibilitat de feina en altres sectors econòmics i la millor qualitat de vida a les ciutats, junt amb el desprestigi de l'activitat agrícola i de la vida a les zones rurals, va originar que sobretot a partir dels anys 60 s'intensifiqués molt el procés d'èxode rural.

Objectius de la Política Agrícola Comuna (PAC)

Exposeu els objectius essencials de la política agrícola comuna (PAC):

• Garantir un nivell de vida adequat per als pagesos així com una producció viable d’aliments.
• Augmentar la productivitat de l’agricultura perquè sigui competitiva en els mercats internacionals i proporcionar als consumidors una oferta d’aliments estable, segura i a preus assequibles.
• Afavorir un desenvolupament equilibrat de les zones rurals.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària, la capdavantera del sector industrial espanyol, per tal d’augmentar el valor afegit dels productes agraris i forestals.
• Millorar el medi ambient i l'entorn rural, i també la qualitat de vida i diversificació econòmica a les zones rurals, en un context de canvi climàtic.
• Garantir la gestió dels recursos naturals.

Paisatge Rural de la Conca de Barberà

Paisatge rural de la Conca de Barberà: Es tracta d’un paisatge ben conservat ja que no es visualitzen creixements urbans descontrolats, com magatzems o petites urbanitzacions, i perquè el mosaic agroforestal es manté actiu, és a dir, que les terres estan conreades i no hi ha ni abandonament ni degradació.

A quina regió bioclimàtica pertany el paisatge que observem en la fotografia? Es pot convertir en un recurs turístic? Justifiqueu la resposta. El paisatge d’aquesta fotografia pertany a la Catalunya mediterrània. Alguns elements que permeten aquesta classificació són: una vegetació de caràcter perennifoli, ja que malgrat que la fotografia està captada a l’hivern, tal i com s’indica al peu de la foto, es veu com la vegetació manté la fulla; conreus de secà; tipologia dels edificis amb teulada tradicional de teula.