Transport a Espanya: modes, infraestructures i política pública

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,38 KB

El transport

El transport és l'activitat que trasllada persones i mercaderies entre llocs geogràfics emprant diferents models: aeri, terrestre o marítim. El sistema de transport és el conjunt de mitjans i infraestructures que permeten el transport. Les xarxes de transport vertebren el territori i reflecteixen els desequilibris espacials en la distribució de la població i el desenvolupament econòmic.

Característiques generals

  • Es realitza principalment per carreteres; a l'exterior predomina l'aeri per a passatgers i el marítim per a mercaderies.
  • Importants desequilibris territorials en l'accessibilitat i la intensitat del trànsit.
  • El medi físic pot ser desfavorable (relleu i clima).
  • Fort impacte mediambiental.
  • Necessitat de millorar la integració al sistema de transport europeu i mundial (respecte a Europa, Espanya té una posició perifèrica i, a nivell mundial, una posició estratègica).
  • La xarxa de la península és radial (facilita les relacions entre centre i perifèria però dificulta les relacions entre àrees perifèriques).
  • Les xarxes de les Illes Balears i les Canàries no connecten directament amb la península.
  • S'ha de millorar el transport internacional per incrementar la competència econòmica.

Modes de transport

Carretera

Carretera (constitueix una estructura clau per a l'articulació del territori).

Característiques de la carretera

  1. Les competències sobre la xarxa de carreteres es reparteixen entre l'Estat, les comunitats autònomes, les diputacions i els cabildos (a les illes).
  2. La xarxa estatal comunica els principals nuclis de població i enllaça amb la xarxa internacional.
  3. Té un disseny radial amb centre a Madrid.
  4. Gran creixement de vies d'alta capacitat.
  5. La xarxa estatal controla la majoria d'autopistes i autovies; les xarxes autonòmiques i locals presenten més deficiències pel que fa a amplària i pavimentació.
  6. El tràfic interior de viatgers i mercaderies es concentra a la carretera.
  7. Hi ha importants desequilibris territorials.
  8. La major densitat de la xarxa es troba a les comunitats més dinàmiques econòmicament (Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana).
  9. La major intensitat de trànsit es troba a les vies de gran capacitat, especialment als corredors mediterranis i de l'Ebre.
  10. L'accessibilitat per carretera és major i més homogènia que la de la resta d'infraestructures de transport, tot i que es concentra als corredors radials de gran capacitat.

Ferroviària

Ferrocarril: va ser el mode principal entre la segona meitat del segle XIX i els primers decennis del XX; ara ocupa un segon pla en alguns usos.

Organització i competències

  • Les competències sobre les xarxes es reparteixen entre l'Estat i les comunitats autònomes.
  • La xarxa estatal és majoritària i comprèn les línies que enllacen les comunitats autònomes i les que connecten amb la xarxa internacional.
  • RENFE presta serveis de viatgers i mercaderies a la xarxa convencional i d'alta velocitat; FEVE opera en línies de via estreta.
  • ADIF gestiona la infraestructura.

Estructura de la xarxa

La xarxa ferroviària es compon de tres xarxes:

  • A) La convencional, amb una estructura radial, que parteix del centre cap a la perifèria.
  • B) La xarxa d'alta velocitat: les línies de l'AVE.
  • C) La xarxa de via estreta, localitzada principalment a la cornisa cantàbrica.

Característiques del ferrocarril

  • Mentre algunes vies s'han modernitzat, d'altres encara presenten trams de qualitat mitigada.
  • El trànsit de viatgers i mercaderies és inferior a la mitjana europea.
  • Hi ha clars desequilibris territorials en equipaments i accessibilitat ferroviària.
  • La integració ferroviària amb la UE es potenciarà mitjançant la integració en les xarxes transeuropees (cinc corredors d'alta capacitat) i l'adopció progressiva de l'ample de via europeu.
  • Les actuacions mediambientals se centren a aconseguir la integració paisatgística, disminuir l'efecte barrera de les vies i controlar el soroll.

Transport marítim

Característiques

  1. Les competències sobre els ports estan repartides: l'Estat controla els ports principals i les comunitats autònomes gestionen els més petits.
  2. Molts ports necessiten millores com l'augment de la superfície per al dipòsit de mercaderies i la millora dels accessos per carretera i ferrocarril.
  3. El trànsit de viatgers és escàs; en llargues distàncies s'enfronta a la competència de l'avió.
  4. El trànsit interior de mercaderies es dedica principalment al transport de derivats del petroli des de les refineries litorals als ports propers de les zones de consum.
  5. El trànsit internacional de mercaderies té una importància enorme: la majoria de les importacions i exportacions s'efectuen per vaixell.
  6. Es registren desequilibris territorials en el tràfic de mercaderies entre els diferents ports espanyols.
  7. Integració en el transport exterior i internacional.

Transport aeri

Característiques

  1. Les competències sobre els aeroports estan repartides: l'Estat controla els d'interès comercial i les comunitats autònomes gestionen els altres.
  2. La xarxa aeroportuària compta amb nombrosos aeroports i té una estructura radial i jeràrquica: Madrid-Barajas funciona com a aeroport central.
  3. El trànsit de passatgers i mercaderies presenta grans contrastos:
    • a) El tràfic de passatgers és molt competitiu en distàncies mitjanes i llargues.
    • b) El tràfic de mercaderies és, en canvi, escàs a causa de l'elevat cost.
  4. Hi ha desequilibris territorials en el tràfic aeri: els principals aeroports se situen als nuclis urbans, econòmics i turístics més destacats.
  5. Les actuacions mediambientals es centren a retirar els avions més contaminants i sorollosos.
  6. La integració aèria amb la Unió Europea es realitza mitjançant el projecte «Cèl Únic Europeu», que pretén harmonitzar la gestió del tràfic aeri per evitar la congestió aeroportuària.

La política de transport

La política de transport es proposa solucionar els problemes existents i planificar les actuacions futures. El marc en el qual es desenvolupa la política de transport és doble: a escala interna (competència de l'Estat espanyol i de les comunitats autònomes) i a escala externa (influïda per la política de transports de la UE).

La política de transport de la UE (PTC-RTE) pretén garantir la mobilitat de persones i mercaderies a l'interior de la UE.

Objectius generals

  1. Garantir un sistema de transport segur, intel·ligent, sostenible, que fomenti la competitivitat, la cura del medi ambient i la integració social.
  2. Fomentar les xarxes transeuropees de transport com a forma de millorar la integració econòmica i la cohesió social entre els membres.
  3. Reequilibrar el pes entre els diferents modes de transport per evitar el predomini excessiu de la carretera en el transport de mercaderies i passatgers.

La política estatal de transport s'ha regit durant molts anys pel PEIT (2005-2029), però aquest pla es va reformular i readaptar el 2012 amb el PTVI (2012-2024), incorporant la planificació urbana i d'habitatge. Respecte als transports, els seus objectius més destacables serien:

Objectius específics

  • Eficàcia: ús eficient de les infraestructures existents, manteniment i noves inversions.
  • Reequilibri modal: correcció de l'excessiu pes de la carretera; més tren i intermodalitat.
  • Col·laboració i desenvolupament econòmic i ocupacional: estalvi energètic, qualitat, innovació i seguretat.
  • Cohesió territorial: correcció de la xarxa radial i millora de la connexió i integració europea (RTE).
  • Cohesió social: millora de l'accessibilitat.
  • Sostenibilitat: compatibilitat entre competència i medi ambient: plans d'impacte ambiental, correcció de duplicitats a la xarxa, etc.