Migracions Indoeuropees i Colonització de la Península Ibèrica

Què foren les migracions indoeuropees i quins foren els pobles colonitzadors

Del segle XI aC fins el final del segle VI aC grups de pobles indoeuropeus van entrar a la península pels Pirineus. Es van assentar a la zona que avui dia correspon a Catalunya i a la Meseta, des d’on es van escampar cap al nord i oest peninsular. Aquests pobles coneixien el ferro, tenien una economia agrícola i ramadera i practicaven un ritual funerari que va donar lloc als anomenats ‘camps d’urnes’.

La península també va ser colonitzada per fenicis (els quals fundaren colònies com Gadir, Malaca, Sexi, Abdera), grecs (els quals fundaren Rhode, Emporion, Mainake) i cartaginesos (els quals fundaren Cartago Nova). Aquests pobles colonitzadors van situar-se a les costes, on van establir enclavaments comercials des d’on es va difondre l’ús de l’arada, els conreus de la vinya i l’olivera, l’ús de la moneda i el desenvolupament de l’urbanisme i l’escriptura.

Els historiadors grecs van deixar constància escrita de l’existència d’un poble situat al sud peninsular, conegut amb el nom de Tartessos, la riquesa del qual es basava en l’explotació de les mines d’or, plata i coure i del control de l’estany procedent de la ruta atlàntica. Avui dia els estudis arqueològics apunten a què Tartessos va ser un territori sota control i explotació fenícia en connivència amb una jerarquia social autòctona que va patir un procés d’orientalització per influència dels colonitzadors.

L’arxipèlag balear, per la seva banda, va ser colonitzat inicialment pels fenicis, els quals s’establiren a Eivissa (Ibushim), però la importància de l’illa en les rutes mediterrànies va venir amb el domini cartaginès: entre els anys 450 i el 200 aC, la ciutat púnica d’Eivissa va arribar a tenir entre 4000 i 5000 persones i a finals del segle IV aC va encunyar moneda pròpia. La necròpolis del Puig dels Molins ha constituït un important jaciment per a l’estudi d’aquest període.

Quines grans zones culturals hi havia a la península ibèrica en produir-se la conquesta romana i com era la seva organització política i econòmica? Esmenta algun aspecte relacionat amb les illes Balears anteriors a la conquesta romana o a com es va produir aquesta conquesta.

Des del començament del segle V aC i a conseqüència de les influències exteriors, rebudes des de segles anteriors, en el moment de produir-se la conquesta romana la península es dividia en dues zones culturals diferents: la dels ibers i la dels celtes.

Els pobles ibers, influïts pel contacte amb els colonitzadors, es situaven a les costes est i sud i presentaven característiques comunes, si bé mai van formar una unitat política ni cultural:

• Van desenvolupar una economia agrícola (tríada mediterrània) i conreaven plantes per ús tèxtil (lli, espart).
• Els pobles del sud explotaven de forma intensiva les mines i van destacar en la fabricació d’armes (falcata ibèrica) i l’orfebreria.
• Alguns pobles van encunyar moneda pròpia i van desenvolupar l’escriptura.
• Habitaven poblats emmurallats situats a zones fàcils de defensar.
• La seva organització social es basava en la tribu. Hi havia una jerarquia en relació amb el poder econòmic i militar, amb l’existència d’una aristocràcia guerrera.

En quant als celtes, presentaven elements culturals d’origen autòcton, iber i d’influència indoeuropea:

• Els que habitaven les planes de la Meseta van desenvolupar una agricultura pobra basada en els cereals, mentre que els habitants del Sistema Central i Ibèric eren ramaders.
• Al nord els pobles agricultors habitaven a poblats (castros), mentre que els ramaders eren nòmades. Mostraven una organització de tipus tribal.

A banda d’aquests pobles, en el moment de la conquesta romana la zona del sud de l’Ebre era zona d’influència cartaginesa (Tractat de l’Ebre, 226 aC) i la península hi comptava amb importants colònies cartagineses com Cartago Nova (Cartagena) i Ebusus (Eivissa).

En quant a les illes de Mallorca i Menorca, estaven habitades pels talaiòtics, un poble bel·licós que adquirí fama gràcies a la perícia dels foners, els quals participaren en els exèrcits púnics en les seves guerres contra grecs i romans (és especialment notòria la participació dels foners baleàrics en la Segona Guerra Púnica). Ambdues illes van ser conquerides entre els anys 123 i 121 aC pel cònsol Quint Cecili Metel, qui les incorporà a la província Hispània Citerior, mentre que l’Eivissa púnica havia decidit federar-se amb Roma en ser expulsat el poder cartaginès de la península.