Segregació Urbana i Gentrificació: Impacte Social i Econòmic

Segregació urbana: Separació, exclusió i allunyament d'un grup social respecte a la resta de la població, a partir de plantejaments econòmics, socials, racials, religiositat, etc. A la ciutat, es manifesta amb la separació de barris i la formació de guetos.

Guetització: Procés pel qual un grup de persones que viu en un barri determinat arriba a una situació de marginalitat.

Mobbing immobiliari: Pressió que s'exerceix sobre la persona o les persones que ocupen legalment un habitatge, per tal de fer que l'abandonin.

Segregació social urbana: La segregació social urbana es pot entendre com la separació espacial dels diversos grups socials en una ciutat o una àrea geogràfica d'acord amb diferències ètniques, religioses, d'ingressos, etc. D'aquesta manera, és possible visualitzar en una ciutat els diversos barris on cada grup social té el seu propi espai determinat.

Gentrificació: És un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (àrea) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. És la rehabilitació d’edificis antics com a habitatges de luxe, o botigues, restaurants de luxe. Els habitants d’aquests edificis antics no es poden permetre el nivell de vida que estan creant a la zona (amb la rehabilitació) i es veuen desplaçats de la zona. Gentrificar pren temps; generalment, arquitectes i urbanistes concorden que aquest procés es divideix en quatre fases: degradació del barri, estigmatització del mateix, la seva resignificació i posterior mercantilització. Moltes vegades, això opera amb pressions polítiques i la ingerència d'agents externs. Un clar exemple de gentrificació és el Raval.

Barris tancats: Els barris tancats són barris residencials amb un ordenament i uns serveis viaris d’ordre privat. Aquest barri està tancat per murs i reixes que limiten l'accés. A l’entrada hi ha un equip de seguretat per controlar les entrades i sortides, els quals s'encarreguen de comprovar la identitat. A més, té unes normes de tràfic per evitar els sorolls molestos del trànsit i assegurar la comoditat i la tranquil·litat, ja que són barris de gent amb un poder adquisitiu bastant gran i, com paguen tants diners, han de tenir el millor servei. Aquests barris també poden tenir altres serveis en el seu interior com piscines, pistes de pàdel, tennis, golf, gimnàs, spa o heliports.

Funcions de la ciutat:

• Funció residencial: Comporta una sèrie d’equipaments i infraestructures per assegurar el benestar dels ciutadans i el correcte funcionament dels serveis.
• Funció comercial: Intercanvis de productes i serveis.
• Funció industrial: Tendència a produir-se a les zones urbanes, es localitza als polígons industrials i està separada obligatòriament de la zona residencial.
• Funció política i administrativa: Funcions econòmiques localitzades en nodes centrals ben comunicats o que, històricament, han tingut un gran pes en la identitat d’un territori determinat.
• Funció cultural: Ciutats que tenen grans museus i edificis monumentals o que es dediquen a organitzar concerts, congressos, festivals i tota mena d'espectacles artístics. Tradicionalment, era una mostra de riquesa i creativitat local.
• Funció lúdica i turística: Algunes ciutats tenen com a funció principal el turisme i l’oci, ja sigui pel patrimoni cultural, històric o pels seus elements naturals.
• Funció militar: Antigament era el motiu fundacional perquè servien de refugi, fortalesa o base estratègica. Avui dia també es pot apreciar aquest origen al plànol de ciutats com Ceuta o Toledo.

Criteris que defineixen la ciutat: Ens ajuden a definir quins són els trets essencials de la ciutat i del que és urbà. Aquests criteris són: nombre d’habitants, la concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat, l’activitat econòmica de la població, l’organització i la influència territorial, l’arquitectura i l’urbanisme, i els estils de vida i de relacions socials.

La terciarització: És una transformació econòmica i social que afecta els països més desenvolupats des de la darrera fase de la revolució industrial (tercera revolució industrial). No només consisteix que la població ocupada al sector terciari (serveis) passa a ser més nombrosa que la del sector secundari (indústria), sinó que la forma de treball pròpia d'aquest sector es difon per tots els altres, terciaritzant-los.