Sector Primari, Secundari i Terciari a Catalunya

Característiques del sector primari:

• Augment de la superfície del regadiu i disminució del secà.
• Expansió de la superfície de boscos (baix ús de les pastures).
• Pèrdua de sòl agrícola (creixement urbà, infraestructures i serveis).
• Major importància de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal.
• Forta vinculació de les activitats agroramaderes amb la indústria alimentària.
• Pèrdua i envelliment de la població activa del sector.

Les causes que expliquen la disminució de la superfície conreada i del nombre d’explotacions és deguda a:

• L’abandonament de les terres menys productives.
• L’augment de la superfície destinada a la ramaderia.
• La construcció d’àrees residencials i infraestructures.
• El nombre d’actius agraris disminueix a causa de l’augment de la productivitat agrícola.
• L’augment de la productivitat agrícola és el resultat de fenòmens lligats a la mecanització dels processos productius i a la generalització de l’ús d’inputs de la indústria química i farmacèutica, a més de la selecció de les espècies (Revolució verda).
• La caiguda de preus i de la renda agrària per la competència en un mercat mundial cada vegada més obert, fa que les petites explotacions es troben amb dificultats per poder competir i acaben per abandonar l’activitat agrària.
• L’atracció d’activitats urbanes en el sector secundari i terciari, millor remunerades i més segures, fa que baixi la població activa agrària.

Condicionants de la PAC (Política Agrària Comuna) del camp espanyol. (veure Sector Primari a la UE):

• Millorar la competitivitat del sector, garantint la producció d’aliments a preus assequibles en el mercat mundial i l’adaptació de la producció a la demanda.
• Millorar les condicions sanitàries dels animals i el seu benestar, fet que reverteix positivament en la seguretat alimentària.
• Millorar l’estat del medi ambient agrari utilitzant mètodes de producció respectuosos amb l’entorn.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària (la capdavantera del sector industrial espanyol) per tal d’augmentar el valor afegit dels productes agraris i forestals.

Efectes de la PAC sobre la situació actual de la població i l’activitat agràries a Espanya i a Catalunya.

• Reducció de la població agrària: no hi ha relleu generacional. S’ha incentivat el cessament de les explotacions.
• L’activitat agrària esdevé poc important en termes de PIB: la contribució al PIB cada vegada és menor.
• Canvis en la unitat d’explotació agrària: agricultors a temps parcial, utilització de mà d’obra assalariada en els moments dels pics de treball intensiu o permanent.
• Augment de la superfície de les explotacions agrícoles i ramaderes a fi de poder afrontar la reducció de beneficis.
• Grans inversions de capital en maquinària i instal·lacions agrícoles i ramaderes. Per a les quals es disposa de línies de crèdit.
• Necessitat d’unir-se en cooperatives de productors per facilitar l’adquisició d’inputs i poder tenir una situació de força a l’hora de col·locar productes en el mercat.
• Tendència a l’especialització en funció de la demanda (fruita dolça, vinya, olivera, horta).
• Importància creixent de l’agroindústria amb la finalitat d’augmentar el valor afegit de la producció agrícola i ramadera

Impactes ambientals de la les activitats agràries en el sòl, les aigües, l’atmosfera i la biodiversitat.

• Sòl: la pastura excessiva pot provocar fenomens de desforestació i d’erosió del medi; l’activitat agrícola facilita la pèrdua de sòl.
• Aigües: l’agricultura intensiva, sobretot la de regadiu, suposa un consum molt elevat d’aigua, calculable en el 70% de l’aigua consumida; l’agricultura intensiva, sobretot la que es fa en hivernacles.
• Biodiversitat: l’ús abusiu de pesticides, insecticides, plaguicides i fertilitzants trenquen l’equilibri ecològic i redueixen la biodiversitat; la producció amb criteris estrictament de mercat fa reduir les varietats de conreus i disminueix la diversitat de paisatges agraris.
• Atmosfera: les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el CO2 emès per la maquinària agrícola, i el metà emès per la ramaderia.

Factors condicionants de la producció agrícola:

• Superfície de terra dedicada a cada tipus de conreu (secà o regadiu).
• Qualitat del sòl
• Intensitat de conreus.

SECTOR SECUNDARI

Causes de la bombolla immobiliària:

• Expectatives que el preu de l’habitatge continuaria creixent indefinidament.
• Guanys enormes que s’obtenia amb l’especulació immobiliària.
• Els subsidis públics destinats a la compra d’habitatges.
• Les facilitats d’accés al crèdit amb interessos molt baixos.

Característiques actuals del sector que expliquen el nivell de productivitat de la indústria catalana:

• Estructura productiva diversificada: amb dos grans subsectors (material de transport i químic) i uns subsectors secundaris (alimentari, maquinària, metal·lúrgia, productes metàl·lics).
• Predomini de la indústria transformadora amb menys pes de l’extractiva i l’energètica.
• Atomització industrial: 80% de PIMES, tot i que una part molt significativa de la producció prové de les grans empreses multinacionals com SEAT i Nissan en el camp de l’automoció, de capital estranger.
• Baixa productivitat: més alta que la resta d’Espanya, però per sota d’Europa. La causa cal buscar-la en la poca inversió en I+D i en la formació dels treballadors.

Reptes de futur de la indústria catalana:

• La forta competència dins la UE i en un món globalitzat fa que calgui innovar constantment per adequar-se a un mercat canviant, incentivant la recerca (inversió en I+D) per oferir nous productes.
• Per aquesta raó cal també potenciar la preparació dels treballadors (FP) per millorar la productivitat.
• La deslocalització cap a països asiàtics o de l’Est d’Europa de sectors productius tradicionals, com el tèxtil.
• La dimensió de l’empresa catalana: petita i mitjana, comporta una gran facilitat per adaptar-se als canvis.
• Capacitat d’inversió en els sectors estratègics de la nova economia industrial. Sectors que donen molt valor afegit al producte.
• Capacitat per formar clústers industrials per concentrar sectors industrials i abaratir costos de producció.
• Exportar: Quan els mercats s’obren, i els interns estan estancats, cal poder vendre els productes en les economies emergents o traslladar-hi part dels processos productius.
• El futur dels recursos, energètics: Catalunya ha d’importar recursos energètics a un preu que anirà a l’alça. La reducció del seu consum, amb polítiques d’estalvi, reutilització i reciclatge haurà de ser una solució per reduir els costos en les primeres matèries.

SECTOR TURISME TERCE Característiques del sector:

• Molt atomitzat (90% del microempreses dedicades a la restauració i amb pocs treballadors).
• Sous baixos i contractacions temporals.
• Alt percentatge de treballadors estrangers (immigrants) i dones.

Noves polítiques turístiques a Espanya: el sector pateix un esgotament crònic com a resultat de:

• Caiguda de la despesa mitjana per turista.
• Caiguda de la durada mitjana de les pernoctacions.
• Irrupció del low-cost
• Contractació per Internet.
• Més competidors

Catalunya té tres ofertes turístiques:

• Sol i platja (Costa Durada – Salou – i Costa Brava – Lloret de Mar).
• Turisme de ciutat (Barcelona).
• Turisme cultural: Barcelona com a punt principal i la resta del territori.

Tendències del sector:

• Creix la demanda als darrers anys.
• Augment dels allotjaments, especialment rurals i hotels de 4 i 5 estrelles.
• Una oferta diversificada amb noves modalitats.
• Importància de les línies aèries de baix cost.
• Millora dels equipaments.
• Aposta de l’administració pública pel sector.
• Millora de la formació dels professionals.

Característiques actuals del sector:

• Estacionalitat molt acusada a l’estiu
• Importància dels operadors turístics.
• Concentració turística a la franja litoral. Causes:
• Gran diversitat de paisatges.
• Clima molt adequat pel desenvolupament d’activitats esportives i d’oci en general.
• Constitueixen un fort atractiu pel turisme denominat de masses com és el de sol i platja.
• També es localitzen al litoral o molt a prop, importants nuclis pel turisme cultural com les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona.
• Força de la marca Barcelona.
• Consolidació del turisme rural i del turisme d’interior (veure enoturisme). Les zones diferents de la costa que presenten una ocupació turística rellevant són:
• El tipus predominant de turisme que s’hi practica és el turisme cultural.
• Procedència variada dels turistes.

SECTOR TERCIARI TRANSPORT CATAL

Característiques generals:

• Predomini del vehicle privat.
• S’obren pas els transports col·lectius, especialment a la regió metropolitana i a la capital com a conseqüència de la forta densitat de trànsit.
• La xarxa ferroviària s’amplia, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del país. Molt concentrada a l’àrea de Barcelona amb àmplies zones al territori desassistides.
• Arribada de l’AVE que ha connectat Barcelona-Tarragona-Lleida amb Saragossa i Madrid i Girona i França.