Quins territoris va conquerir Carlemany

Les invasions del segle IX

Entre els s. IX-X i coincidint amb la desintegració carolíngia, Europa es va veure travessada de dalt a baix per una sèrie d’invasions. Aquestes invasions les duien a terme grups de pobles saquejadors atrets per la fama de riquesa i del comerç, per la fama de mercats d’esglésies. Per tant els atreia més el botí que no pas la conquesta; sent difícil trobar explicacions a aquestes expansions, ja que no s’accepten motius climàtics o demogràfics.

ELS ESCANDINAUS (suecs, noruegs i danesos)

Van estar en calma i aïllament fins al s. IX i es comunicàven mitjançant els mercaders de Frísia. Se’ls denominava “normands” o gent del nord i, també “víkings” o gent del mar. Rebien altres noms com ara “varengos” o mercaders, quan comerciaven amb l’Orient o “boiards” o guerrers.

L’origen de les seves migracions es Déu a diversos factors i no en destaca un de sol: cap al s. IX per factors climàtics o per motius de superpoblació. També caldria tenir en compte la cobdícia buscant botins de guerra o per mitjà del pillatge. Per altra banda una part dels poderosos vinculats a la propietat de la terra van fer fora als que destorbaven i aquests van buscar nous llocs on anar. Finalment estava tallat el camí a Rússia i podia ser també com a represàlia pels atacs de Carlemany a l’est. D’aquesta manera començaren l’expansió el 739 (Lindisfarne) i acabaren el 930.

Hongaresos

Procedeixen del Volga mitjà. Es desplacen cap a l’oest

afavorits per Bizanci que ho fa per tapar/frenar els búlgars

Els búlgars es quedaran a les terres més properes a Bizanci

mentre que els hongaresos ocupen les immediates al nord

a la Panònia la plana central del Danubi lloc crucial de

l’Europa central amb una gran facilitat de comunicacions

(territoris anteriorment ocupats per els visigots i els

llombards)

La gran aportació dels hongaresos al món occidental és la

cavalleria.

Varengs o suecs

Aquests pobles no s’interessaven per les terres de conreu, únicament buscaven diner i la manera d’aconseguir-lo era per mitjà del comerç, el pillatge i fent de mercenaris. Varen desembarcar a la riba oriental del Bàltic (golf de Finlàndia) i seguiren els cursos del Vístula, imposant la seva força als russos eslaus i aglutinaren algunes tribus. Portaven companyies armades de 300-3.000 homes (boiards) a les ciutats i aconseguiren fàcilment sotmetre als pobles finesos i eslaus. Van fundar Kíev, el seu cap Riurik va fundar Nevgorod i altres ciutats fortificades i factories. El seu germà Oleg completà la tasca i s’establí com a príncep a Kíev (881), agrupant al seu voltant tots els eslaus del Dnièper.

Més endavant, el mateix assetjà Constantinoble, l’any 907. Igor va acabar duent a terme pactes amb Bizanci (912-945), fet que va crear una important influència bizantina en temps d’Olga, vídua d’Igor (975), la qual fou convidada per Constantí VII Porfirogènit i va arribar acompanyada de 22 ambaixadors, 44 comerciants i 2 intèrprets. Més tard, Vladimir, nét d’Olga, ajudà a Basili II amb 6.000 homes contra els búlgars ajudant a Bizanci.

Noruegs

Aquests actuaven en petits grups i es dedicaven al pillatge, a més de a la recerca de noves terres per a colonitzar, dirigint-se al Nord d’Irlanda, Islàndia i Groenlàndia, establint colonitzacions allà on van. Van tenir escassa incidència a Europa.

Danesos

Els danesos eren els més ben organitzats: treballaven en bandes mòbils i estaven governats per prínceps. Seguiren les costes d’Europa i es van establir a Normandia. Van arribar a conquerir Anglaterra (1066) i Sicília, Calàbria i Puglia. Carlemany arribà a defensar el seu Imperi de les amenaces dels normands.

La narració de totes les intervencions d’aquests normands sobre els territoris germànics està enormement ben recollida als Annals de Saint Bertin.

Eslaus

Es tracten eslaus de l’oest, els quals van arribar fins a Berlín. El poble dels Balcans, va aprofitar el buit deixat pels exèrcits de Justinià quan el s. VI i penetraren saltant-se els “limes”. Mancaven d’organització política i vivien en ruralisme. La seva llengua no fou fixa fins els temps de Ciril i Metodi (860). A més, Bizanci els va acabar fent tributaris. Els Croates apareixen als Balcans al s. IX i foren la darrera onada. Van acabar sent controlats per Lluís el Pietós i cristianitzats per la influència franc. El primer rei fou Tomislau, coronat per Joan X.

Sèrbia

Va assolir la independència amb la caiguda dels búlgars (Simeó, al s. X). Més endavant, es van vincular estretament amb Bizanci, sobretot a partir de l’Imperi de Basili I (867-869).

Bohèmia

Van ser organitzats i cohesionats pel mític Samo, mercader franc del s. VII i cristianitzats des de Baviera a principis del s. IX. El 833 es va construir la primera església a Eslovàquia, des de Salzburg. Durant el seu govern, Ratislau, príncep de Gran Moravia (846-869), desconfíà d’Alemanya i pactà amb Bizanci. Així es produí l’arribada de Ciril i Metodi, enviats per Miquel III de Bizanci. Anys més tard, el príncep Wenceslau (915-929) es cristianitzà des d’Alemanya i organitzà l’estat nacional. S’enfrontà a Enric I de Saxònia i aquest li comprà la Pau al preu de 129 vaques i 500 talents de plata. Va dur a terme la dulcificació del dret penal i, finalment, morí màrtir convertint-se en un mite, reforçant l’estat nacional. Ocupà el seu lloc Boleslau I, el ser germà i assassí, el qual difongué la cultura llatina entre els txecs, des de Praga (fundant el primer bisbat) amb Sant Adalbert. Arribà a pactar amb Otó I i l’ajudà contra els hongaresos (Batalla de Lechfeld, 955).

Polònia

Fins al s.IX estava dividida en grups tribals: Cracòvia i Gniezno, reunits sota l’autoritat dels prínceps de Gniezno, governant a finals del s. X Miezko I (960-992), primer duc de la dinastia Piast. Es batejà el 966 i inicià la cristianització del país, la qual fou continuada després per Sant Adalbert, fundador de Danzing i del bisbat de Gniezno. A més, s’apoderà del territori que va de l’Oder fins al Vístula. Altres fets a destacar foren els reconeixement de l’emperador otònida amb Boleslau I (992) i Miezko II com el primer rei de Polònia, amb el suport d’Otó III.

Sarraïns segles IX-X

• Incursions que coincideixen amb la fragmentació de l’Imperi Abbàssida

• Posen en guàrdia les grans ciutats de la costa mediterrània occidental.

• El perill sarraí desestabilitza el comerç de les ciutats  avantatja: la fortificació d’aquestes ciutats que d’aquesta manera adquireixen més importància i els sarraïns estimulen l’aparició de flotes que poden fer-los front

Conclusions

• Podem dir que les invasions van tenir unes

conseqüències molt importants per a la

civilització occidental:

– 1/ les ciutats nova preponderància degut a les

fortificacions  llocs de refugi.

– 2/ la construcció de grans flotes per combatre els

atacs marítims.

– 3/ la cavalleria.