Sindicalisme Obrer a Catalunya: Orígens i Evolució

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,54 KB

Les Primeres Organitzacions Obreres

El Naixement dels Sindicats Obrers a Catalunya

Durant el segle XIX, els obrers prenen consciència de classe, fet que els va dur a organitzar-se en associacions i sindicats. Les primeres manifestacions de revolta estan vinculades al ludisme (contra les màquines de manera espontània): anys 30, sense organització. Exemples: Alcoi, Barcelona (selfactines) (Bonaplata).

L'associacionisme obrer s'inicia als anys 40 amb caràcter resistencialista, on lluiten contra les condicions laborals (ja organitzats). Per exemple, el 1834 un grup d'obrers presenten un document al Capità General protestant contra l'allargament de la mida de les peces de tela i una carta protestant per l'arribada de noves màquines.

Les primeres societats obreres organitzades:

  • 1840: Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, impulsada per Joan Muns, amb l'objectiu d'ajudar els obrers (atur, invalidesa) i organitzar la lluita sindical (millorar salari i condicions de treball). Creen una federació on els obrers paguen una quota (caixa de resistència) i es defensa el dret de vaga com a mesura de pressió.
  • L'associacionisme organitzat per oficis (influència gremial).
  • Es creen caixes d'estalvis (amb interessos baixos i els obrers hi guarden els estalvis).

Moltes associacions van ser prohibides per la pressió dels patrons, en governs moderats. Les associacions obreres van tenir grans dificultats:

  • El liberalisme negava el dret a l'organització col·lectiva, ja que el contracte entre l'amo i el treballador era un fet personal.
  • La repressió contra els capdavanters va ser molt forta.
  • 1843-68: moviment a Barcelona de manera clandestina, vinculat a sectors progressistes i, més endavant, demòcrates i republicans.
  • 1868: es crea el sindicat de les Tres Classes de Vapor (filadors, teixidors i jornalers) (únic sindicat no organitzat per oficis).

Apareixen altres associacions de caràcter cultural:

  • Corals (Cors Clavé, 1845).
  • Ateneus i escoles nocturnes obreres per a adults (Ateneu Català de la Classe Obrera, 1863).
  • Premsa obrera (El Eco de la Clase Obrera).
  • Equips de futbol (1899, Joan Gamper funda el FC Barcelona).

Les primeres associacions són corporatives, apolítiques, que es van decantar cap al republicanisme. La lluita continua, però depenent de:

  • Amb governs moderats: repressió.
  • Amb governs progressistes: permissius.
  • Durant el Sexenni Democràtic: màxim apogeu del moviment.

La Consolidació del Sindicalisme

  • Bienni Progressista: autorització d'associacions i radicalització per l'augment dels preus. Exemple: Vaga a Catalunya contra les selfactines el 1854.
  • Els propietaris demanen mesures repressives contra l'obrerisme: prohibicions, estat de setge, detencions, acomiadaments massius, fi a les reformes i mesures.
  • 1855: primera vaga general.
  • Govern moderat: prohibició de les associacions.

Les Revoltes Agràries

Problema social greu al camp, sobretot a Andalusia.

  • 1840: onada de manifestacions i d'ocupacions de terres que es va escampar (jornalerisme: fam i misèria).
  • Revoltes: crema de collites, matances de bestiar.
  • 1855: noves revoltes reprimides per l'exèrcit.
  • Bandolerisme.

Socialisme Utòpic i Republicanisme

Moviment obrer i jornaler, compta amb el suport del nou corrent socialista conegut com a Socialisme Utòpic, que pretenia crear societats igualitàries amb propietat col·lectiva i posar fi a les injustícies de la societat.

L'Arribada de l'Internacionalisme (1868-1874)

L'Arribada de la Internacional a Espanya

  • A Londres, el 1864, s'havia constituït l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), que agrupava diverses associacions de Gran Bretanya, França i altres països.
  • Durant el Sexenni Democràtic arriben a Espanya les idees socialistes i anarquistes pel clima de llibertat que permet l'associació dels obrers.
  • Entra a Espanya amb Fanelli, que funda el primer nucli espanyol de la Internacional a Madrid i Barcelona (creació del Centre Federal de les Societats Obreres).
  • Amb la Internacional, part del moviment obrer se separa del republicanisme federal i es vincula al moviment internacional.
  • A Barcelona es crea un sindicat desvinculat del moviment internacional: Les Tres Classes de Vapor, amb caràcter moderat i reivindicatiu, marxisme, reformista (millores salarials, laborals).
  • Barcelona, 1870: Primer Congrés Obrer espanyol que s'adhereix a la I Internacional, on s'aprova una Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE) amb tesis anarquistes, a favor de la vaga, la revolució, etc.

Crisi i Escissió de la FRE de l'AIT

  • Gran expansió durant el Sexenni Democràtic.
  • Gran implantació a Andalusia i Catalunya.
  • Divergències entre anarquisme i socialisme en l'AIT que s'estenen a Espanya amb grans discussions:

A) Barcelona: reformistes, federals, defensa del règim de la república, que es radicalitzarà.

B) Altres nuclis: via revolucionària, acció violenta per arribar a l'anarquisme (amb Pavia es declara il·legal).