Isabel I i Ferran II: Reis Catòlics, Granada i Amèrica

Isabel I i Ferran II: matrimonis i unitat dinàstica

Isabel I, reina de Castella des de 1474, i Ferran II, rei de la Corona d'Aragó des de 1478, es van contreure en matrimoni el 1479, donant lloc a la unitat dinàstica d'ambdues corones. El papa Alexandre VI els va concedir el títol de Reis Catòlics. Tot i que eren considerats reis comuns i governaven conjuntament, cada regne va mantenir les seves institucions, lleis, fronteres i sistema monetari propis. No obstant això, Castella va tenir la supremacia política. Els Reis Catòlics van mantenir una unitat d'acció en política internacional.

Guerra civil i el Tractat d'Alcaçovas

Al començament del seu regnat, Isabel va guanyar la guerra civil contra els partidaris de la seva neboda Joana la Beltraneja, filla de l'anterior monarca Enric IV, recolzada pels portuguesos, amb els quals es va signar el Tractat d'Alcaçovas (1479).

Unificació territorial: Granada i Navarra

Els Reis Catòlics van aconseguir la unificació territorial de la Península Ibèrica —la unió de "totes les Espanyes"— amb la conquesta del regne nassarita de Granada (1492), després d'una guerra de deu anys, i amb la incorporació del regne de Navarra (1512), ja morta Isabel (1504). Van intentar la unió amb Portugal mitjançant enllaços matrimonials, però aquesta política va fracassar per la mort dels hereus. Ferran va morir el 1516.

La guerra de Granada (1482–1492)

La Guerra de Granada va ser el conjunt de campanyes militars que es van desenvolupar entre 1482 i 1492, empreses per la reina Isabel I de Castella i el seu espòs el rei Ferran II d'Aragó a l'interior del regne nassarita de Granada. Aquestes campanyes van culminar amb les Capitulacions de Granada i la rendició del rei Boabdil, qui havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert amb els dos bàndols. Com a conseqüència, l'últim regne musulmà de la Península Ibèrica es va integrar en la Corona de Castella, finalitzant així el procés històric de la Reconquesta que els regnes cristians havien iniciat al segle VIII. Es van lliurar les claus de la ciutat el 2 de gener de 1492, posant així fi a aquesta guerra.

Aspectes religiosos i territorials de la unificació

Més que una simple integració dels regnes, cal analitzar processos polítics concrets, entre els quals destaquen l'aspecte religiós i el territorial. Pel que fa al religiós, es van aplicar mesures d'unificació confessional del territori; pel que fa al territorial, destaquen la conquesta del regne de Granada, la incorporació de Navarra i la integració de les Canàries. La seva obra sobresurt tant en política interior —amb la consolidació i creació d'institucions de govern— com en política exterior, amb la formació d'un sistema d'aliances que els apropava a Portugal, Anglaterra i la casa d'Àustria, amb l'objectiu principal d'aïllar França. La seva política exterior també tenia una vocació expansionista manifestada en l'interès per Itàlia, el nord d'Àfrica i l'expedició per l'Atlàntic que va donar com a fruit el descobriment d'Amèrica.

Causes del descobriment d'Amèrica

Les causes del descobriment d'Amèrica (presentat en el text original en castellà) poden sintetitzar-se en diversos factors:

• L'extensió del comerç europeu amb Orient.
• L'exemple de les Croades, que havien estat viatges no només de conquestes, sinó també d'exploració.
• El mòbil religiós —sempre present en aquests casos— de convertir i guanyar ànimes.
• El desig de trobar un nou camí, possiblement més curt o menys perillós (atès el perill de la pirateria), cap a les Índies, país de mercaderies precioses i fines.
• El mòbil aventurer: la set de conquestes i la recerca d'or.

Principals conseqüències del descobriment

El text original en castellà apunta les següents conseqüències, corregides gramaticalment i ortogràficament:

• La desaparició de sistemes polítics i organitzatius dels pobles amerindis, així com la pèrdua definitiva de la seva sobirania.
• La desaparició de nombroses llengües autòctones i gairebé l'extinció d'altres. Les llengües indioamericanes van passar a un segon pla i es van imposar definitivament les llengües europees.
• La destrucció d'obres culturals dels pobles originaris (texts, obres d'art, religions, temples, ciutats, obres artesanals, monuments, camins, memòria, etc.).
• L'inferiorització i el menyspreu de les cultures originàries i de la condició humana d'aquests pobles, reduïts a la categoria d'"encomenad@s" o treballadors subordinats als colonitzadors europeus, en el cas de la conquesta espanyola.

Observacions finals

Aquest text recull fets històrics rellevants sobre la figura dels Reis Catòlics, la conquesta de Granada i les conseqüències immediates i a mitjà termini del descobriment d'Amèrica. S'han mantingut totes les idees i la totalitat del contingut original, corregint-ne l'ortografia, la puntuació i la coherència lèxica, i s'han afegit recursos tipogràfics (negreta, cursiva) i llistes per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO del document.