La Il·lustració i les Reformes de Carles III a Espanya

La Il·lustració a Espanya

Moviment cultural, neix a França i s'estén per Europa en el segle que es coneix com el Segle de les Llums (s. XVIII). Es caracteritza per la confiança en la raó per damunt de la tradició. Els il·lustrats pensaven que a través de l'educació s'assoliria el coneixement, que per a ells era la base de la felicitat.

Els àmbits social, econòmic i polític van ser criticats pels pensadors il·lustrats. En l'àmbit social, criticaren la societat estamental mentre defensaven la mobilitat social. En l'econòmic, s'oposaren al mercantilisme mentre sorgia la fisiocràcia. En política, criticaren l'absolutisme mentre postulaven el liberalisme polític: divisió de poders, sufragi.

La introducció de les idees il·lustrades a Espanya va ser lenta i difícil per:

• Absència d'una burgesia consolidada.
• Conservadorisme dels intel·lectuals universitaris.
• Enorme pes de l'Església.

A mitjan segle XVIII va sorgir una generació de pensadors com Campomanes, Jovellanos, Aranda... amb dos objectius principals: l'educació i la qüestió econòmica.

Les Reformes de Carles III

Carles III es va enfrontar amb una forta oposició dels grups privilegiats al seu programa de reformes. El Motí de Squillace (1766) va unir el malestar de la població per la carestia i el preu dels aliments amb la resistència dels privilegiats. Va confluir en una revolta popular a Madrid contra les mesures de sanejament i ordre públic preses pel ministre Squillace: neteja urbana, enllumenat i les prohibicions dels jocs d'atzar i l'ús d'armes.

Carles III va destituir Squillace, va frenar algunes de les reformes i va abaixar el preu dels productes de primera necessitat. Els motins van acabar ràpidament. Carles III, amb ministres espanyols, va continuar el seu programa de reformes que tenien l'objectiu d'abolir alguns dels privilegis propis de la societat estamental.

El 1783 es van declarar honestes totes les professions.

En terreny religiós, va ser defensor de l'autoritat i les prerrogatives del rei davant de l'Església (regalisme). Carles III va reclamar el dret de nominar càrrecs eclesiàstics, de controlar la Inquisició i de fundar monestirs. Va destacar l'expulsió dels jesuïtes el 1767, un ordre que tenia molt de poder.

Reformes Econòmiques

Es van adoptar una sèrie de mesures econòmiques:

• Limitar els privilegis de la Mesta, fomentar la colonització de noves terres i impulsar projectes de reforma agrària per augmentar el nombre de propietaris i arrendataris.
• Crear mercats de béns i capitals. Per fomentar el comerç interior, es van millorar les infraestructures de transport i es va promoure la lliure circulació de mercaderies. En el comerç colonial, es va establir una certa liberalització.
• Donar suport a l'activitat industrial, liberalitzant gradualment el procés de fabricació. Es van establir aranzels i es van signar tractats comercials per defensar la indústria nacional de la competència exterior.

Societats Econòmiques d'Amics del País

Un dels esforços més interessants va ser el suport donat a la creació de les Societats Econòmiques d'Amics del País, fundada per Peñaflorida el 1765. Tenien l'objectiu d'estudiar i determinar la situació de cada territori, fomentar l'agricultura, el comerç i la indústria, i impulsar la difusió de les idees fisiòcrates i liberals.

L'Agricultura com a Font de Riquesa

El govern i els il·lustrats consideraven l'agricultura com el problema més important de l'economia, influïts per les noves idees fisiòcrates que defensaven que la terra i l'agricultura eren la font de riquesa principal d'un país. Els principals obstacles eren l'amortització de la terra (mans mortes), la qual consideraven indispensable eliminar. També van criticar el règim senyorial.