Teories de l'evolució i evidències: fixisme, transformisme i evolucionisme

Teories de l'Evolució

1. Teoria Fixista

Els éssers vius són immòbils (estàtics, independents i invariables). Carl Von Linné i G. Cuvier (1800) van postular la teoria del policreacionisme que coincidia amb els coneixements de la geologia de la seqüencialitat dels cataclismes.

2. Teoria Transformista

Els éssers vius van acomodant-se o adaptant-se al medi ambient (“els organismes tenen una tendència i capacitat innata a perfeccionar-se”) i passen les seves transformacions o canvis a la següent generació. Lamarck (1744-1829) va postular-la basant-se en tres normes:

1. Ús i desús dels òrgans: quan un òrgan era molt utilitzat observava que estava més desenvolupat i si no hi havia ús observava una atròfia del mateix.
2. Funció creativa dels òrgans: hi ha una força misteriosa als organismes que fa que puguin adquirir un nou òrgan (més adaptat) si ho necessiten.
3. Herència dels caràcters adquirits: un cop adquirit un caràcter, aquestes característiques es poden passar a la nova generació.

Fals:

1. No es pot crear o formar un òrgan si no hi ha cap informació genètica en l'individu que tingui aquesta informació.
2. Aquests caràcters postadaptatius o canvis produïts per l'ambient eren transmesos a les noves generacions. Una mutació somàtica no localitzada en cèl·lules sexuals no pot heretar-se.

3. Teoria Evolucionista

“Els éssers vius han de lluitar per sobreviure i com hi ha variabilitat entre ells i n'hi ha de més adaptats i altres menys, per la qual cosa uns són eliminats o seleccionats naturalment i als altres poden reproduir-se i passar a la següent generació les seves perfeccions”. C. Darwin es va basar en tota una sèrie d'observacions:

• Gran variabilitat dins de les espècies: va observar que dins de les espècies aïllades (Galàpagos) hi havia una gran variabilitat de formes (forma del bec), mides, etc.
• Taxes elevades de reproducció: les espècies es reprodueixen ràpidament, amb creixement exponencial, cosa que no ho feia així (aritmèticament) els aliments.
• Lluita per la supervivència: com hi ha més individus que menjar, s'estableix una lluita.
• Acció de la selecció natural: que elimina els més dèbils i deixa vius per alimentar-se als més forts o adaptats a aquelles condicions.
• Reproducció dels més ben adaptats: els més ben preparats són aquells que es reproduiran i podran transmetre els trets diferencials a la descendència.

Tipus de selecció:

• Estabilitzadora: procura l'eliminació dels individus extrems.
• Disruptiva: incrementa els dos tipus extrems en una població a expenses de les formes intermitges.
• Direccional: dóna com a resultat l'increment d'individus amb un caràcter fenotípic extrem.

Evidències de l'Evolució

Taxonòmiques

Es van veient característiques diferencials i comuns entre els diferents organismes.

Anatòmiques

S'utilitza l'anatomia comparada, podem distingir entre:

• Òrgans homòlegs: tenen el mateix origen embrionari i s'assemblen, doncs tenen la mateixa estructura interna encara que adaptada a diferents funcions, són una manifestació d'una evolució divergent.
• Òrgans anàlegs: encara que tenen un origen embrionari diferent s'assemblen molt perquè realitzen la mateixa funció, són una clara manifestació d'una evolució convergent de diferents estructures per tenir la mateixa eficàcia.
• Òrgans vestigials/residuals: van fer una funció i ara no la fan.

Embriològiques

S'utilitza l'embriologia comparada. Com més tard en el desenvolupament embrionari es mantinguin les semblances més properes estan les dues espècies estudiades.

Paleontològiques

S'utilitza l'estudi dels fòssils. L'aparició d'algunes formes intermèdies com l'Archaeopterix són com els esglaons perduts entre unes espècies i unes altres. A partir dels canvis i els fòssils s'ha pogut reconstruir sèries filogenètiques (permeten veure l'evolució dels caràcters anatòmics).

Bioquímiques

1. Universalitat d'algunes molècules i processos: ADN, ARN, ATP, NAD, principis immediats, metabolisme cel·lular amb molt poques variants, estructures cel·lulars comuns, 20 a-aminoàcids.
2. Serologia comparada: es comparen les reaccions de precipitació que apareixen quan es col·loquen dos mostres de sèrum animal amb sèrum humà. Això es produeix quan hi ha reacció antigen-anticós. Com més elevada sigui més semblant seran les dues espècies.
3. Hibridació de l'ADN: es desnaturalitzen els materials genètics de dos mostres i es posen en contacte obligant a hibridar-se. El grau d'hibridació és proporcional al grau de semblança genètica.
4. Seqüenciació de proteïnes (aminoàcids) i d'ADN (nucleòtids). Quants més aminoàcids diferents tenen una mateixa proteïna més lluny estan evolutivament.
5. Canvis observats en l'ADN mitocondrial (són exclusius de la via materna).