Sucs gàstrics i digestió de proteïnes, glúcids i lípids: enzims i funcions

Forma part de la funció de nutrició.

Funcions de l’aparell digestiu

*Ingestió: captura dels aliments Transport aliments:

Peristaltisme

Digestió : transformació de l'aliment en molècules més simples; on intervenen diferents substàncies com els enzims. *Absorció: dels nutrients cap a la sang *Defecació: expulsió de les substàncies no digerides.TUB DIGESTIU: boca, faringe, esòfag, estómac i intestí prim i gros.GLÀNDULES ANNEXES: salivals, fetge, vesícula biliar i pàncrees.*

Quim

Pasta semi-digerida que es produeix juntament amb el bol-alimentari, pels moviments de l’estómac, amb els sucs gàstrics.*

Quil

És una substància quasi líquida provinent de la bilis i dels sucs pancreàtics que s’aboquen al duodè. Després de 5h que recorri l’intestí prim s’obté el quil.
* La pepsina actua sobre les proteïnes, la pepsina es converteix en pepsinogen. 

Peristaltisme

Moviment ondulatori que empeny l’aliment per la llum dels tubs. *

Digestió química

Secreció d’enzims digestius i metabolitzen glúcids.*

Digestió mecànica

Moure el menjar al llarg del tub digestiu: peristaltisme. *

Vellositats intestinals

Revestiment intern del budell (intestí prim) amb nombrosos replecs son uns replecs, dins hi ha les microvellositats.
vas limfàtic (absorbeixen els lípids a través dels quilomicrons). Hi ha les vellositats per augmentar la capacitat d’absorció de nutrients. 

Glàndules salivals

Paròtides, submaxil·lars i sublinguals.

Pàncrees

A nivell digestiu: exocrí. Que fabrica suc pancreàtic per digerir aliments. La part endocrina: illots de Langerhans. Dibuix: ampul·la de vàter: desemboca el colèdoc i el conducte pancreàtic. 

Vies biliars

Conducte hepàtic dret i esquerra (fetge dos lòbuls), hepàtic comú, vesícula biliar (emmagatzemar la bilis, deixa anar la bilis quan detecta greixos), colèdoc (via que desemboca el duodè), cístic. El peritoneu és la membrana que cobreix la majoria dels òrgans de l’aparell digestiu i els manté en el seu lloc. S’hi troba el teixit adipós (mesenteri). Presenta dues capes: Visceral (forma el revestiment extern dels diferents òrgans)i Parietal (entapissa la cavitat abdominal). A dins hi ha el líquid peritoneal. Quan hi ha mes líquid del conte hi ha: ascites (panxa molt grossa).

ENZIMS

* Boca: saliva: amilasa salival/ptialina actua sobre el midó. * Glàndules fúngiques (mucosa estómac) estomac: segrega: factor intrínsec de Castle à s’uneix a la Vitamina B12 CLH (clorhídric) + segrega pepsinogen gràcies al clorhídric es converteix en pepsina i digereix les proteïnes. * Proteïnes es desfan en polipèptids i arribaran a aminoàcids. * Fetge: segrega bilis (s’emmagatzema a la vesícula biliar), digereix els àcids grassos i triglicèrids. * Els greixos van als vasos limfàtics.* Pàncrees: segrega tripsinogen i quimotripsinogen: es converteix en tripsina i quimotripsina: les quals actuen sobre les proteïnes. L’amilasa pancreàtica: actua sobre el midó. La lipasa intestinal: actua sobre els lípids.* Paret intestinal: lactasa (lactosa: hidrat de carboni), sacarasa (sacarosa), maltasa (maltosa) i peptidases (pèptids= proteïnes). S’absorbeix la glucosa, la lactosa i la fructosa a nivell de la sang. * Polisacàrid: cel·lulosa (fibra) no l’absorbim i forma el bol de la femta.

Funcions del fetge:

Segregar bilis de manera continua (entorn de 0,5 litres al dia). És un líquid groguencverdós que s'emmagatzema a la vesícula biliar i s'evoca al duodè durant la digestió. Els principals components de la bilis són les sals biliars, els pigments biliars i el colesterol. - Emmagatzemar vitamines (A, D, B12), glucogen i minerals (ferro i coure). És l'encarregat de regular les concentracions sanguínies de molts nutrients. - Eliminar les toxines dissoltes en la sang. Per exemple: l’alcohol, medicaments, drogues, restes d'hemoglobina i amoni (cicle de la urea) - Eliminar bacteris, hematies vells i altres partícules del torrent sanguini a través de cèl·lules fagocitàries. - Sintetitzar proteïnes plasmàtiques, com les de la coagulació o l'albúmina. - Metabolisme: dels glúcids (gluconeogènesi, glucogenòlisi i glucogenogènesi), dels lípids (síntesi de colesterol i triglicèrids), formació cossos cetònics. 

Funcions de l’estómac

- Serveix de magatzem de menjar, fins a ser parcialment digerit. - Segrega suc gàstric, amb àcid i enzims per ajudar a digerir els aliments. - Mou els aliments i els trenca en partícules petites, facilitant la digestió. - Absorbeix part de l’aigua, alcohol i certs fàrmacs - Produeix gastrina i factor intrínsec, hormones que regulen la funció digestiva. - Destrueix bacteris patògens ingerits amb l’aliment. 

Funcions pàncrees

- El teixit exocrí del pàncrees segrega els enzims digestius del suc pancreàtic, que col·laboren en la digestió encara més fina de les proteïnes i d'alguns lípids, així com també ajuden a neutralitzar l'àcid que prové de l'estómac. - Les cèl·lules beta del teixit endocrí segreguen insulina, l’hormona que controla el metabolisme dels carbohidrats. - Les cèl·lules alfa del teixit endocrí segreguen el glucagó, que té una funció contrària a la de la insulina en el metabolisme dels carbohidrats. * Les unitats exocrines, molt abundants, tenen petits conductes que es reuneixen en el conducte pancreàtic principal, que s’estén al llarg de tota la glàndula i es buida al duodè al costat del conducte colèdoc del fetge. * Les unitats endocrines tenen forma de petites illes anomenats illots de Langerhans i sols representen el 2% de la massa total del pàncrees. Segreguen hormones a la sang. 

Quilomicrons

Son agregats lipoproteics els quals s’empaqueten juntament amb el colesterol de la dieta i les proteïnes especifiques. Tot això succeeix a la digestió dels greixos.

Bilis

Pigment biliar: bilirubina. CONTÉ: - sals biliars, que emulsionen els àcids grassos per afavorir la seva absorció. També tenen acció bactericida i detoxificant (alcohol i fàrmacs). - bicarbonat, per compensar l'acidesa del quim.
- pigments biliars (bilirubina i biliverdina), resultants de la descomposició del grup hemo de la hemoglobina dels eritròcits. - colesterol, com a via d'eliminació de l'excés en l'organisme.