Nutrició heteròtrofa i aparell digestiu dels vertebrats: anatomia

1. Nutrició Heteròtrofa

Definició de Nutrició (Nutrients)

La nutrició és el conjunt de processos relacionats amb la presa de substàncies de l'exterior, i la seva posterior transformació i utilització, obtenint energia per créixer i renovar els components estructurals.

Definició d'Alimentació (Aliments)

L'alimentació és un dels processos de la nutrició: la presa d'aliments.

1.1. Processos de la Nutrició

Els processos implicats en la nutrició en els éssers humans són:

• Digestió: transformació de l'aliment en substàncies més senzilles.
• Respiració: intercanvi gasós.
• Transport: desplaçament d'oxigen i nutrients a totes les cèl·lules.
• Metabolisme: transformació química dins la cèl·lula per obtenir energia i elaborar els components propis.
• Excreció: eliminació de les substàncies de rebuig.

2. L'Aparell Digestiu en Vertebrats: Anatomia

L'aparell digestiu està constituït pel tub digestiu, les glàndules digestives (annexes) i uns anells musculars o esfínters.

2.1. Òrgans del Tub Digestiu

• Boca

  Podem trobar diferents elements:

  • Dentadura: constituïda per diferents peces dentals. Funció de masticació o per impedir que les preses surtin de la boca. Les peces dentals tenen diferents funcions: incisius (tallar, 8), canins (esquinçar, 4), premolars i molars (triturar, 20).
  • Glàndules salivals: anomenades submaxil·lars, sublinguals i paròtides.
  • Llengua: òrgan musculós on es localitzen les papil·les gustatives. Funció per a moure, capturar i distribuir l'aliment.

  A la boca, l'aliment és triturat i ensalivat formant el bol alimentari.

• Faringe

  Estructura envoltada de músculs ubicada a la part posterior de la boca. Funció de conducció de l'aliment.

  Òrgan comú als aparells digestiu i respiratori, que comunica amb l'esòfag i la laringe per la part inferior, i amb les fosses nasals a la part superior. Posseeix un replec o epiglotis que es tanca per evitar que l'aliment penetri a les vies respiratòries.

• Esòfag

  Tub musculós amb funció de conducció de l'aliment mitjançant els moviments peristàltics. Comunica amb l'estómac per l'esfínter càrdies.

• Estómac

  Dilatació del tub digestiu d'uns 1,3 litres. Funció de magatzem i digestió del bol alimentari (glàndules gàstriques que produeixen sucs gàstrics) formant-se el quim.

  La sortida de l'estómac té un altre esfínter o pílor.

• Intestí Prim

  Tub plegat de 7 metres de longitud constituït per tres regions: duodè, jejú i ili. Funció de digestió química del quim (que es transforma en quil), gràcies a la bilis del fetge i el suc pancreàtic del pàncrees; i funció d'absorció.

  Presenta unes vellositats intestinals amb microvellositats per ampliar la superfície d'absorció.

• Intestí Gros

  Tub amb diàmetre major que l'intestí prim. Constituït per: vàlvula ileocecal, cec (amb l'apèndix vermiforme), còlon (ascendent, transversal, descendent i sigmoide) i recte.

• Anus

  Orifici final per on es produeix l'expulsió o eliminació dels productes no assimilats. Té un esfínter anal que regula la sortida de matèries fecals.

2.2. Glàndules Digestives

Funció de secreció d'enzims i substàncies digestives.

• Glàndules Salivals

  Situades al voltant de la boca. Hi ha tres parells en humans: paròtides (maxil·lar superior), submaxil·lars (cara interna) i sublinguals (sota la llengua).

  Funció de fabricació de saliva: aigua (98%), mucina (hidrata, protegeix, ablaneix i lubrifica), amilasa i ptialina (trenquen el midó).

• Glàndules Gàstriques

  Disperses per la mucosa de l'estómac amb funció de producció dels enzims pepsina i l'àcid clorhídric; a més de produir mucina.