Aparell reproductor femení: òrgans genitals interns i externs, glàndules mamàries i funcions

L'Aparell Reproductor Femení: Guia Detallada

L'aparell reproductor femení es compon de dues grans categories d'òrgans:

1. Òrgans Genitals Interns

Són el conjunt d'estructures on es produeixen les cèl·lules sexuals reproductores (gàmetes), i on es realitzen la fecundació i la gestació.

Ovaris

Són dos òrgans amb una mida similar a la d'una ametlla, situats a nivell de la pelvis, als costats de l'úter. Són les gònades femenines. Cada ovari conté milers de fol·licles primaris, cadascun dels quals envolta un oòcit (el futur òvul).

Trompes de Fal·lopi (o Tubs Uterins)

Són dos conductes, amb extrems dilatats en forma d'embut (infundíbul amb fímbries), que connecten l'úter amb els ovaris. Mesuren entre 10 i 12 cm de llarg i tenen una forma sigmoïdal. La seva funció és recollir l'oòcit expulsat per l'ovari i transportar-lo cap a l'úter; és on habitualment es produeix la fecundació.

Úter (o Matriu)

És un òrgan buit i muscular, amb forma de pera invertida. Està situat a la part baixa de la pelvis, per darrere de la bufeta urinària i davant del recte. S'hi diferencien principalment dues parts:

• El cos uterí: És la porció més ampla i superior, on s'implanta l'embrió.
• El coll uterí o cèrvix: És la porció inferior més estreta, que es projecta lleugerament cap a l'interior de la vagina.

L'úter té una cavitat interna, la cavitat uterina, que connecta amb la vagina (a través del canal cervical) i amb les trompes de Fal·lopi.

La paret de l'úter està formada per diverses capes, sent les principals:

• Miometri: És la capa muscular gruixuda, responsable de les contraccions durant el part i la menstruació.
• Endometri: És la membrana mucosa glandular que recobreix internament la cavitat uterina. És on s'implanta el zigot (òvul fecundat) i es desenvolupa l'embrió. Si no hi ha fecundació, l'endometri es desprèn parcialment durant la menstruació.

2. Òrgans Genitals Externs (Vulva i Vagina)

Vagina

És un conducte musculomembranós elàstic que comunica l'úter (concretament el coll uterí) amb l'exterior. Té una llargada aproximada de 7-8 cm. És l'òrgan femení de la copulació, on es diposita el semen durant el coit, i constitueix el canal del part per on surt el nadó. L'obertura externa de la vagina, anomenada orifici vaginal, es troba protegida pels llavis menors, per darrere del meat urinari. L'orifici vaginal pot estar parcialment cobert per una fina membrana anomenada himen.

Vulva

La vulva és el conjunt d'elements genitals externs visibles, situats a la regió del perineu (àrea musculomembranosa de forma romboïdal que forma el sòl de la cavitat pelviana). La pell de la vulva és rica en glàndules sudorípares i sebàcies. Està formada per:

• Mont de Venus (o Mont del Pubis)

  És un cúmul de teixit adipós (greix) que forma un relleu característic, situat sobre la símfisi púbica. A partir de la pubertat, es recobreix de pèl gruixut (pèl pubià).

• Llavis Majors

  Són dos replegaments cutanis gruixuts que van des del mont de Venus fins davant de l'anus. Les seves cares externes estan cobertes de pèl (després de la pubertat) i contenen glàndules sebàcies i sudorípares, mentre que les cares internes són llises i humides. Protegeixen els llavis menors, el clítoris i les obertures vaginal i uretral.

• Llavis Menors (o Nímfes)

  Són dos replegaments de pell més prims, llisos i humits, situats a dins dels llavis majors. No tenen pèl però sí moltes glàndules sebàcies. Envolten i protegeixen directament l'orifici uretral (meat urinari) i l'orifici vaginal. Anteriorment, s'uneixen formant una caputxa que cobreix el clítoris (prepuci del clítoris).

• Clítoris

  És un petit òrgan erèctil, altament sensible, situat a la part anterior de la vulva, on s'uneixen els llavis menors. Està format per teixit erèctil i ple de terminacions nervioses, la qual cosa el fa molt sensible a l'estimulació. Entra en erecció (s'engrandeix i es torna ferm) quan s'omple de sang durant l'excitació sexual.

Glàndules Mamàries i Caràcters Sexuals Secundaris

A més dels òrgans genitals, les diferències entre homes i dones també inclouen els anomenats caràcters sexuals secundaris femenins, que es desenvolupen durant la pubertat sota la influència de les hormones sexuals. Alguns d'aquests són:

1. Malucs més amples que els dels homes (degut a l'eixamplament de la pelvis).
2. Desenvolupament dels pits (glàndules mamàries).
3. Distribució característica del pèl corporal i del greix subcutani.

Les mames (pits) tenen una funció reproductora clara: produir llet per alletar el nadó durant els primers mesos de vida (lactància).

Composició de les Glàndules Mamàries

Estan formades principalment per:

• Teixit glandular: Compost per lòbuls, que al seu torn contenen grups de cèl·lules secretores de llet anomenades alvèols mamaris. Cada lòbul està connectat a un conducte excretor (conducte galactòfor) que convergeix amb d'altres i desemboca al mugró.
• Teixit connectiu i adipós: Format per col·lagen i teixit adipós (greix), que proporciona suport estructural, volum i forma a la mama.

Funcions Principals de l'Aparell Reproductor Femení

• Producció d'òvuls (gàmetes femenins).
• Producció d'hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona), que regulen el cicle menstrual, el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i mantenen l'embaràs.
• Facilitar la fecundació de l'òvul per l'espermatozoide.
• Proporcionar un entorn adequat per a la implantació de l'embrió i el desenvolupament del fetus durant la gestació.
• Permetre el part o naixement del nadó.
• Nutrir el nounat mitjançant la lactància (funció de les glàndules mamàries).