Teories ètiques clàssiques: Teleològiques i Deontològiques

Teories ètiques clàssiques

Teories teleològiques

Eudemonisme aristotèlic

Segle IV a.C. Per a Aristòtil, el fi de les accions humanes és la felicitat, que s'assoleix practicant la virtut. La virtut consisteix a seguir la regla del terme mitjà entre dos extrems: un per defecte i un altre per excés. Per a Aristòtil, la vida més plena i feliç és aquella dedicada al saber i la ciència, el que ell anomena vida contemplativa.

Hedonisme d'Epicur

Teories que identifiquen la felicitat amb el plaer. Considera que el fi de tota activitat humana és la consecució del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta teoria sosté que la felicitat es troba en el plaer; per tenir-lo, no s'ha de tenir por a:

• El destí
• Els déus
• La mort

Utilitarisme

El terme “utilitarisme” fa referència a la “utilitat”. Segons Bentham, la utilitat és “la propietat de qualsevol objecte de produir un benefici, un avantatge, un plaer o la felicitat”. Entén la felicitat com a “satisfacció de preferències”: una persona és feliç quantes més preferències veu satisfetes. L'home actua mogut pels seus propis interessos, els quals s'expressen en la recerca del plaer i en la fugida del dolor.

Teories deontològiques

Ètica kantiana

I. Kant, segle XVIII. Pregunta fonamental: “Quines condicions ha de complir una regla de conducta perquè pugui ser considerada com una norma moral, és a dir, perquè pugui esdevenir un deure moral?”. Segons Kant:

• Les normes morals han de tenir una validesa universal: busca normes que tothom pugui acceptar.
• Rebutja les ètiques teleològiques perquè són subjectives.
• Proposa una ètica deontològica i procedimental.
• La moral ha de ser autònoma.
• L'ètica kantiana implica la llibertat: ningú és responsable d'una acció si abans no ha tingut la possibilitat de triar-la.

Teoria de la justícia: El debat contemporani

Les ètiques dels drets

Són teories amb una dimensió política que es presenten com a defensores de la justícia enfront de les teories del benestar. Entenen la justícia com a defensa de les llibertats i drets individuals. Són les més representatives del segle XX. Connecten amb una societat pluralista que defuig del benestar particular i col·lectiu i prefereix vacunar-se contra tot tipus de paternalisme, al·legant que les persones tenen concepcions diferents del bé que han de ser respectades. Cadascú fa el que vol respectant els límits fixats pels principis de justícia.