Filosofia i Ciència: Definició, Coneixement i Mètode Científic

Conceptes Fonamentals de la Filosofia

Filosofia

Definició: Amor, tendència i desig a la saviesa.

• Si assolíssim la saviesa, passaríem a ser divinitats.
• Si renunciéssim a la saviesa, passaríem a ser humans.

Savi

Persona que ho sap absolutament tot. Només ho és Déu.

Ignorant

Persona que no sap ni que és ignorant (no sap que no sap res i fins i tot es creu savi). Exemple: els animals.

Amor

Sentir amor és estar boig, obsessionat, pensar tot el dia en l’altra persona sense pensar en tu, voler que l’altre sigui la teva vida i que no passi el temps quan estàs amb ell/a.

Desig

Voler aconseguir una cosa que no tens.

Enamorament

Atracció física i dir t’estimo a qualsevol.

Tipus de Coneixement i Saber

Conèixer (Coneixement Immediat)

Coneixement que es fonamenta en els sentits. Hi ha hagut contacte immediat amb la cosa coneguda (intuïció: contacte directe).

Pensar

Considerar idees a la ment; no cal expressar-les.

Saber (Creença Justificada Verdadera)

Creença justificada verdadera, està demostrada. Fa referència a proposicions. És un coneixement mediat (sense contacte).

Fe

Creure en una cosa no perquè l’entenguis o la sàpigues, sinó per la confiança que tens amb la font o persona que te la transmet.

Opinió

És una creença justificada o raonada. És expressar o comunicar allò que tu penses.

La Utilitat del Saber Científic

Amb el mètode científic, podem fer prediccions dels fets futurs a partir de descripcions dels fets passats. Les lleis científiques són útils.

El caràcter predictiu de la ciència ens permet anticipar-nos i adaptar-nos millor al món (prediccions útils).

Diferències Clau: La Filosofia No És Ciència

Diferències de la filosofia envers la ciència (mètode, objectius i actitud):

1. Les teories filosòfiques no són falsables.
2. La filosofia no té caràcter predictiu (la filosofia analitza i descriu).
3. Hi ha una diferència radical entre l’actitud del filòsof i del científic: el filòsof no només es preocupa per tot allò que es pot veure i tocar, sinó que també es basa en les idees i els valors.

La filosofia col·labora estretament amb la ciència presentant nous dubtes.

Pensar No Equival a Conèixer (Segons Kant)

Kant va delimitar dos àmbits: el del coneixement (ciència) i el del pensament (filosofia).

Pensar no equival a conèixer. Només coneixem allò que percebem pels sentits; en canvi, podem pensar coses impossibles de conèixer.

Orígens del Coneixement Científic

Tant la ciència com la filosofia neixen com una alternativa a les cosmogonies mítiques (mites que narren l’origen del món de forma poètica i imaginària).

Evolució Històrica de la Relació Filosofia i Ciència

Quan la ciència i la filosofia eren iguals, formaven un tot que incloïa l’estudi de la naturalesa i de la societat. Era un saber qualitatiu i poc precís, amb especulacions abstractes o generalitzacions, on el raonament i l’experiència anaven separats.

A partir del Renaixement, la ciència es va dividir en diferents disciplines (ciències de la naturalesa, de la vida i socials).

El Mètode Científic: Un Saber Metòdic

La ciència és un saber definit, precís i metòdic que ofereix descripcions rigoroses dels fenòmens, prediu amb força exactitud el seu comportament i n’obté resultats útils i comprovables.

La ciència no és un saber infal·lible, però l’aplicació sistemàtica del mètode científic li permet detectar els errors, corregir-los i millorar les teories, la qual cosa implica progrés.

La Revolució Científica i el Mètode Hipotètic-Deductiu

Als segles XVI i XVII es va produir una revolució científica gràcies a la introducció del mètode hipotètic-deductiu, que unia el càlcul matemàtic amb la comprovació experimental:

1. Detecció d’un problema.
2. Formulació d’una hipòtesi.
3. Deducció de les conseqüències.
4. Formulació d’un experiment.
5. Corroboració o falsació de la hipòtesi.

*En cas que la hipòtesi quedi falsejada, s’ha de reiniciar el procés (punt 1).

Cap teoria queda totalment verificada. En la ciència, la darrera paraula la tenen els fets.

Mètodes Anteriors al Mètode Hipotètic-Deductiu

Abans de la invenció del mètode hipotètic-deductiu, la ciència i la filosofia es basaven en:

Deducció

Encadena proposicions i n'extreu conseqüències. No aporta noves idees per explicar el món.

Exemple: Tots els triangles tenen tres angles.

Va del general al particular.

Inducció

Generalització a partir de fets coneguts que mai no ens permetrà assolir completament un coneixement segur.