Criteris de veritat: correspondència, coherència i evidència

Els criteris de veritat

1. Distinció entre veritat empírica i veritat formal

Quan un enunciat és veritat (V) o fals (F)? No existeix un criteri únic; depèn del tipus d’enunciat. Leibniz (filòsof modern dels s. XVII i XVIII) diferencia entre veritat de raó i veritat de fet. En termes actuals, en diríem veritat formal i veritat empírica. Aquestes obeeixen, respectivament, a dos criteris de la veritat: el de la coherència i el de la correspondència.

Cal distingir, per tant, la veritat empírica de la veritat formal segons el tipus de proposició. En les proposicions empíriques, la veritat depèn de la correspondència entre el que s’afirma i la realitat: només es pot determinar per contrast amb l’experiència. Per exemple: «Avui plou». Serà veritat si el que s’afirma s’adequa als fets observats, requerint, per tant, experiència.

En les proposicions formals, la veritat depèn de la coherència de la proposició amb la resta de les proposicions del sistema al qual pertany. Per exemple: «17 és un nombre primer». És veritat si és coherent amb les definicions del sistema; els nombres primers són aquells que només són divisibles per 1 i per ells mateixos, i 17 ho compleix.

2. La veritat com a correspondència o adequació

És el criteri que ens permet descobrir veritats empíriques. La proposició és veritat si s’adequa (es correspon) amb el fet observat per experiència. És el criteri de les ciències empíriques. Però aquesta postura parteix de premisses que, des del punt de vista metafísic i epistemològic, comporten diversos problemes.

La veritat com a coherència i no contradicció

Aquesta idea correspon al concepte de veritat formal. La veritat d’un enunciat depèn de la coherència amb la resta d’enunciats del sistema al qual pertany. No cal fer referència a una realitat exterior: la veritat depèn de la coherència del pensament amb ell mateix. No necessitem anar més enllà de la reflexió per determinar la veritat o la falsedat de l’enunciat. És el criteri de les ciències formals.

La veritat com a evidència

Completa el criteri de la coherència. Són veritat aquelles proposicions que no contenen cap mena de dubte, les que es presenten en la nostra ment de manera absolutament clara i transparent. És el cas dels axiomes científics i dels principis lògics, la base de les ciències formals (per exemple, el principi de no contradicció). Però aquest tipus de veritat té una dificultat: són poques les proposicions que compleixen els requisits de l’evidència. Només es pot aplicar a proposicions analítiques (ex.: «El quadrat té quatre costats») o a estats mentals subjectius.

La veritat com a utilitat

És la formulació pragmatista de la veritat: la veritat coincideix amb allò que és útil, amb allò que condueix a resultats positius. És una concepció dinàmica de la veritat, provisional i lligada als resultats pràctics. Aquesta concepció s’acosta al relativisme, segons el qual la veritat depèn de circumstàncies històriques, geogràfiques, econòmiques, socials o culturals. També s’acosta a la teoria del consens, segons la qual la veritat té un caràcter intersubjectiu, entesa com aquell acord entre parlants en una situació ideal de diàleg. Així, la utilitat s’entén com «allò que funciona».

Exercici

Digues quins criteris utilitzaries per determinar la veritat o la falsedat dels següents enunciats i per què.

1. Spiderman és una pel·lícula americana. — correspondència
2. Els cossos cauen amb una acceleració de 9,8 m/s². — correspondència
3. Alguns animals marins són peixos. — coherència
4. L’arrel quadrada de 49 és 7. — correspondència
5. Johann Sebastian Bach és el millor compositor de la història. — correspondència
6. Napoleó encara viu.
7. A sota el matalàs hi ha un elefant invisible però simpàtic. — correspondència
8. Aquí hi ha alumnes de color verd.
9. 2 + 6 = 8. — coherència
10. 2 + 7 = 10. — coherència
11. Els esperits surten per la nit. — coherència
12. Els japonesos han inventat un quadrat rodó. — coherència
13. A la classe hi ha una porta. — correspondència
14. En Pep porta bigoti. — coherència
15. La gravetat depèn de l’atracció de les masses. — correspondència
16. La longitud d’un cercle és 2πr. — correspondència

La veritat com a evidència (repetició)

Completa el criteri de la coherència. Són veritat aquelles proposicions que no contenen cap mena de dubte, les que es presenten en la nostra ment de manera absolutament clara i transparent. És el cas dels axiomes científics i dels principis lògics, la base de les ciències formals (ex.: el principi de no contradicció). Però aquest tipus de veritat presenta una dificultat: són poques les proposicions que compleixen els requisits de l’evidència. Només es pot aplicar a proposicions analítiques (ex.: «El quadrat té quatre costats») o a estats mentals subjectius.