Guia de Fal·làcies Lògiques i Conceptes Bàsics de Lògica

Fal·làcies Lògiques Comunes

Argument ad hominem

Consisteix a replicar una afirmació referint-se a la persona que l'emet en lloc de centrar-se en l’argument en si.

Ex: Dius això perquè ets un burgès.

Fal·làcia tu quoque

També coneguda com "tu també", consisteix a desacreditar la posició d’un oponent recordant-li que ell mateix ha actuat de manera inconsistent amb aquesta posició.

Ex: Un pare que fuma diu al seu fill que no fumi, i el fill respon: "Tu també fumes!".

Apel·lació a l’autoritat

Una persona pretén tenir raó basant-se en la seva autoritat, ofici o funció, sense necessitat de donar arguments que justifiquin la seva afirmació.

Argumentum ad populum

Consisteix a respondre a un argument referint-se a la suposada opinió general de la gent o a altres generalitzacions populars.

Ex: Tothom ho fa, jo també.

Argument ad baculum (del bastó)

Consisteix a apel·lar a la força, l'amenaça o la por per aconseguir l'acceptació d'una conclusió.

Ex: Pensa-t'ho bé o te'n penediràs.

Argument ad nauseam

Consisteix en la repetició insistent d'una afirmació fins a la sacietat, de manera que s'acaba creient pel simple fet de la repetició.

Ex: Qualsevol anunci publicitari repetitiu.

Argumentació circular

L'argument assumeix allò que s'està intentant demostrar; la conclusió ja està implícita en les premisses.

Ex: La Mariona riu perquè és riallera (ser riallera ja implica riure).

Fal·làcia de la generalització precipitada

Consisteix a inferir una conclusió general a partir de dades insuficients o de casos inadequats o poc representatius.

Fal·làcia de l’home de palla

Consisteix a manipular o distorsionar l'argument d'un oponent per fer-lo més fàcil de refutar, creant una versió "de palla" de la seva posició real.

Ex: Argument original: "Els dies assolellats són bons." Manipulació (home de palla): "Ah, així que prefereixes que no plogui mai? Si no plogués, ens moriríem de set!"

Fal·làcia del pendent relliscós

Suggereix que un primer pas, aparentment inofensiu, conduirà inevitablement a una sèrie de conseqüències negatives cada cop més greus, sense que hi hagi una connexió lògica demostrada entre elles.

El contrari d'aquesta fal·làcia seria construir "castells a l'aire" (tenir il·lusions o expectatives sense fonament sòlid).

Argument post hoc, ergo propter hoc

Significa "després d'això, per tant, a causa d'això". Consisteix a assumir que, pel simple fet que un esdeveniment B ha ocorregut després d'un esdeveniment A, llavors A ha de ser la causa de B (confonent correlació temporal amb causalitat).

Ex: Cada vegada que l'Anna canta, plou. Per tant, el cant de l'Anna causa la pluja.

Argumentum ad ignorantiam

Consisteix a defensar la veritat o falsedat d'una afirmació basant-se en la manca de proves del contrari.

Ex: No s'ha demostrat que l'univers sigui finit, per tant, és infinit.

Conceptes Bàsics de Lògica

Lògica

Ciència que té per objecte d'estudi allò racional i discursiu, així com les seves regles i estructures formals.

Metadiscurs

Discurs que no reflexiona directament sobre la realitat, sinó sobre un altre discurs (és un discurs sobre un discurs).

Proposició

Oració declarativa que, en expressar un coneixement o un fet, és susceptible de ser Veritable (V) o Falsa (F).

No són proposicions:

• Dubtes
• Preguntes o demandes
• Ordres
• Exclamacions

Tipus de Lògica

Tradicionalment, es distingeixen dos tipus principals:

• Lògica de proposicions
• Lògica de classes

Deducció

Procés de raonament que va del general al particular. Permet determinar si un raonament és formalment vàlid, és a dir, si la conclusió es deriva necessàriament de les premisses.

Premisses

Proposicions inicials de les quals parteix un raonament. Són els fonaments sobre els quals es construeix la conclusió.

Conclusió

Proposició final d'un raonament que es deriva lògicament de les premisses.

Raonament

Estructura formal composta per una o més premisses i una conclusió, en la qual, si les premisses són acceptades, la conclusió se'n segueix necessàriament (en un raonament deductiu vàlid).

Veritat Material vs. Veritat Formal

Veritat Material: Es refereix a la correspondència del contingut d'una proposició amb la realitat. Una proposició és materialment veritable si allò que afirma s'ajusta als fets.

Veritat Formal: Es refereix a la validesa de l'estructura d'un raonament, independentment de la veritat material de les seves premisses o conclusió. Un raonament és formalment vàlid si la conclusió es deriva lògicament de les premisses seguint les regles de la lògica.