Ètica: Accions, intencions i conseqüències

Accions, intencions i conseqüències

Accions

Fets/esdeveniments que fem de manera conscient i voluntària.

No són accidents, ni situacions que NO es puguin evitar.

Té sentit preguntar-nos la intenció o el motiu de les nostres accions, i les conseqüències.

Intencions

No són fàcils d'identificar, però són fonamentals per entendre el sentit de les accions.

No és el mateix, donar diners a una ONG per altruisme que per desgravar impostos.

Conseqüències

Cal tenir presents les previsibles a l’hora de comportar-nos.

Som responsables de el resultat i les conseqüències de les accions que portem a terme.

ELISABETH ANSCOMBE

“No es pot valorar una conducta en funcions als resultats obtinguts.” Tothom és responsable de les conseqüències de les seves decisions.

Va negar-se a participar en un acte honorific cap Harry Truman, responsable de llançar les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. - Triar matar innocents com a mitjà per als propis fins és sempre un assassinat. - No es pot honorar a algú responsable de tantes morts.

Què vol dir actuar racionalment? Fins i mitjans

Per entendre l’acció, cal preguntar les raons que han portat a prendre aquella decisió i no altra.

Una acció és racional (està justificada) quan es basa en bones raons:

Quan hi ha hagut esforç triant la millor de les opcions, valorant possibilitats i conseqüències que es poden derivar.

Primer cal saber què volem (ser conscients del fins), els objectius/fites què aspirem. Si són assequibles, convenients i compatibles amb altres coses que ens importen.

Després hem de buscar els mitjans (camins per assolir els fins) descartant amb prudència els que poden portar a conseqüències no volgudes.

Finalment prendre una decisió, si la intenció és ferma, ens portarà a fer allò que volem.

És correcte fer servir qualsevol mitjà per assolir els fins?

MAQUIAVEL

-“La fi justifica els mitjans” Una bona finalitat pot convertir en legítimes accions injustes o deshonestes, ja que, en política, són els resultat els que importen. -

Des de la perspectiva moral és diferent. Ex: Quan dos joves volen aconseguir feina (fins) i al final l’empresa contracta (resultat) a qui té millor currículum, sembla correcte que el contractat hagués aconseguit la feina falsejant el seu currículum (mitjà)?

Característiques de l’acció moral

Dimensió moral de l’humà és evidents, som conscients de les nostres accions que solen ser voluntàries. Triem com actuar. (Si podem triar, ens podem equivocar, portar a terme accions incorrectes, variació moral.)

Ens fa reflexionar sobre el que s’ha de fer i el què no. Fa decidir com volem comportar-nos en relació al que està bé i el que no.

Moral i ètica són termes diferents.

Ètica: Estudi de les diverses teories sobre com hem de viure.

Moral: Pautes, normes o regles que fem servir per viure.

Acció moral: Té en compte el nostre benestar i els dels altres, es guia pels valors i normes que sentim internament. No calen lleis ni jutges externs, les nostres accions quasi sempre afecten als altres (component social).

Els valors i les normes socials

Valor: Allò que fa desitjable o digna de ser apreciada.

Judicis de fet: Descriuen com són les coses.

Judicis de valor: Qualifiquen les coses, diuen com han de ser.

Valors morals: Lleialtat, justícia, honestedat. Són criteris que guien les accions per interpretar-les com a bones (desitjables) o dolentes (rebutjables).

Varien segons la persona, cultura o època.

Són relatius? Una acció pot ser justa o no segons el punt de vista de cada subjecte o societat.

Són absoluts? Una injustícia és injustícia, encara que molta gent no ho vegi per ignorància.

(Ex: L’esclavisme ha estat acceptat durant segles perquè es considerava legítim.)

La lluita pels drets humans és un intent de preservar valors morals absoluts.

PROTÀGORES

Sofista grec, defensava el relativisme dels valors morals.

“L’home és la mesura de totes les coses” Les coses són bones o dolentes en qüestió de com les valori cadascú.

SÒCRATES

Creia en els valors morals absoluts

“Reflexionant arribarem a saber el que està bé, i un cop ho sabem, ho farem.”

“Ningú es sent a gust fent coses que sap que estan malament”

Animava a reflexionar sobre com s’ha d’actuar. intel·lectualisme moral

NIETZSCHE

Nega que hi hagin valors morals absoluts, només hi ha perspectives diferents a l’hora de valorar.

“La moral occidental és una “moral d’esclaus”, de febles que actuen com “un ramat”.

Cal defensar els valors de la vida i no els de la raó, reivindica la part irracional de l’humà.

KANT

“Hem d’actuar basant-nos en allò que nosaltres mateixos decidim que està bé, autonomia moral.

Encara que hi hagi normes preestablertes, no les hem d’obeir simplement perquè ens venen imposades des de fora, heteronomia moral, sinó perquè nosaltres pensem que és el millor.

“Hem d’actuar per deure.” hem de guiar-nos per l’imperatiu categòric:

Actua de manera que allò que fem es pugui convertir en llei universal.

Actua tenint als humans com a fins i no com a mitjans, una llei a la que hem d’obeir perquè és el nostre deure.

Llibertat i responsabilitat

Les nostres accions son voluntàries i hem decidit fer-les, som responsables.
Actuem amb llibertat? A vegades tenim la sensació de poder actuar de manera diferent, només depèn de nosaltres? A vegades sentim que en realitat hi ha una opció i ja està decidit?

Què és la llibertat?

Llibertat externa o d’acció: Accions observables, conducta de l’individu. Més o menys per les circumstàncies. Com menys obstacles o coaccions exteriors limitin els nostres actes, més lliures.

Llibertat interna o de decisió: Procés interior de deliberació i decisió, fet de poder escollir seguint la nostra voluntat. Possibilitat de viure segons com decidim, sense dependre de circumstàncies. LLIURE ALBIR

És fàcil veure si tenim llibertat externa o no, no està tan clar amb la llibertat interna.

ISAIAH BERLIN

Per aclarir parlem de llibertat positiva i negativa

llibertat positiva: La nostra acció no ve forçada des de fora.

llibertat negativa: Som autènticament els amos de nosaltres mateixos. Les nostres decisions sorgeixen dels nostres motius i preferències i no de causes o forces que ni podem controlar.

Quan ens plantegem si som lliures, ens referim a una llibertat abolsuta, sense cap límit. Hem de partir de la idea de llibertat relativa, capacitat de fer el que vulguem dintre dels nostres límits.

Els límits de la llibertat

Quins límits tenim?

Constitució física o biològica, alimentarnos, descansar, morir, emmalaltir

Component psicològic, temperament, experiències, traumes

Normes i lleis, societat, prohibicions, anarquisme, liberalisme polític

Cultura o ambient, valors, estils de vida, educació

Situació econòmica, família, país

SIGMUND FREUD

Ment humana, té una part oculta l'inconscient, els instints (L’ALLÒ ID)

Pulsions d’Eros, LIBIDO i Desig sexual (hi ha sexualitat des de l’infantesa, reproducció)

Pulsions de Thanatos, agressivitat, violència, contra els altres o un mateix (automutilació, suïcidi)

També hi ha el JO (ego) Part racional, conscient. La controlem.

Visions respecte a la llibertat

Tenim els límits de la llibertat i el sentiment de poder triar d’un altra manera, som lliures no?

La responsabilitat dels nostres actes.

Els límits ens condicionen les nostres decisions?

Els límits determinen les nostres decisions?

Determinisme: La sensació d’actuar lliurement és una il·lusió.

Estem determinats, obligats a actuar de la manera en que ho fem.

BARUCH DE SPINOZA

“Els homes s’equivoquen en creure’s lliures, opinió que obeeix al fet senzill que són conscients de les seves accions i ignorants de les causes que les determinen.”

Tipus de determinisme

Físic L’humà esta lligat a unes lleis de l’Univers (gravetat)...El defensen els estoics, el destí és ineludible.

EPICTET

Recomana distingir bé el que depèn de nosaltres i no el que no podem acceptar amb serenitat, tot allò que no es pot canviar.

Biològic o genètic Càrrega genetica que heretem dels pares

Psicològic La nostra ment esta plena de ordres que obeïm inconscientment

Ambiental L’educació, l’entorn

Socioeconòmic Classe social i capacitat econòmica

Indeterminisme: Els humans som lliures de triar les possibilitats, no són infinites

Els factors limiten i condicionen però no determinen, el subjecte pot neutralitzar els obstacles amb la voluntat. No triem el que passa pero podem decidir com reaccionar. Som responsables del que farem ja que sabem que tenim més opcions a triar.

JEAN-PAUL SARTRE

“L’humà esta condemnat a ser lliure, a triar.” No tenim un camí marcat, el que serem dependrà de les nostres decisions, i la manera d’actuar. Som responsables de la nostra existencia, com en relació als altres vivim en societat.

Com hem de viure? Si volem portar una bona vida.

El bé i la felicitat

L’ètica es defineix com l’art de viure bé. (correctament)

Viure bé moralment parlant és sentir-se bé amb un mateix, fer les coses bé.

SÒCRATES

Una vida feliç o plena va lligada al fer d’actuar correctament després de reflexionar.

ARISTÒTIL

La felicitat és el bé màxim al que podem aspirar, és la finalitat, l’objectiu final de tots els nostres actes. No és fàcil de definir, les coses que volem són mitjans per aconseguir-la. Només l’aconseguirem si portem una vida virtuosa, si ens exercitem en allò que ens fa millors, si agafem l’hàbit de la virtut.

“A força de practicar la justícia, la moderació i la valentia arribarem a ser justos, sobris i valents”

EPICUR

Bé = plaer

Estil de vida hedonista (hedoné, plaer)

No consisteix en perseguir el plaer de qualsevol manera, s’ha de fer un càlcul prudents i optar pels plaers naturals i necessàris que ens fan sentir sense conseqüències negatives. Es tracta d’evitar el dolor del cos i tenir l’anima tranquil·la (ataràxia) tranquil·litat de l’esperit.

KANT

Aplica un principi general a cada situació de la vida, actuar per deure seguint l'imperatiu categòric.

JOHN STUART MILL

Utilitarisme (allò que és bo, que és útil) Conseqüencialista

Una acció és bona o dolenta en funció que resulti útil.

Per què val la pena actuar bé? L’actitud moral

Actitud moral: Tendència a reaccionar igual en situacions diferents.

Cadascú és responsable de les seves accions i conseqüències. Som responsables de la nostra actitud. No serveix d’excusa dir “sóc així”

HANNA ARENDT

El que cal fer és pensar en el que fem.

La bandalitat del mal (poc important/valorat) Sovint el que hi ha darrere de les males intencions no és fer mal, és fugir de la pròpia responsabilitat per despreocupació.

EPICUR

Tres tipus de plaer

Naturals i necessaris: Imprescindible satisfer-los, no podem viure sense ells, necessitats bàsiques, menjar… Fàcils de satisfer, fer-ho amb moderació

Naturals i no necessaris: Podem viure sense ells, però la vida és més avorrida. Amistat…

No naturals i no necessaris: Cal fugir-no perquè només aporten neguit i enoixes. Riquesa excessiva, fama, poder polític…

Consell d’Epicur: “VIU EN L’ANONIMAT”