La Teoria de l'Ànima i les Idees de Plató: Guia Completa
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,5 KB
La unitat de cos i ànima en Plató
Segons Plató, el cos i l'ànima formen una unitat substancial, tot i que mantenen identitats diferenciades. Es tracta d'una unió accidental on l'ànima «cau» en un cos; per tant, la seva unitat és funcional. L'ànima habita el cos, essent realitats heterogènies: l'ànima és immaterial i immortal, mentre que el cos és material i mortal.
Les tres parts de l'ànima
- Ànima racional (enteniment): És la part intel·ligible que s'exerceix com a coneixement, enteniment i capacitat de raonar. Predomina en els savis i filòsofs. La seva virtut és la saviesa i Plató la situa al cap.
- Ànima irascible (sentiment): És la part dels sentiments i afectes més nobles. Actua com a cor, amb aspiracions de domini i poder. Predomina en els guerrers i militars. La seva virtut és la fortalesa i se situa al pit.
- Ànima concupiscible (impuls passional): És la part on s'originen les passions, els desitjos i els impulsos, sobretot els corporals. Predomina en els artesans i comerciants. La seva virtut és la temperança i se situa al ventre.
La justificació de la divisió dels dos mons
Plató creia en la preexistència de les ànimes. Les seves referències a la preexistència de les idees són una manera simbòlica d'expressar que les idees són de la mateixa naturalesa que l'ànima: immaterials i espirituals.
Què significa la teoria de la reminiscència?
Consisteix a afirmar que el coneixement en l'ésser humà és peculiar: l'ànima ja coneix la veritat abans d'encarnar-se en el cos. Per tant, la tasca de l'home en la vida és anar recordant totes les coses que la seva ànima ja coneixia.
Característiques de les idees
- Transcendents: No depenen de qui les usa ni de l'objecte al qual són aplicades.
- Participació: Les coses participen de les idees o n'imiten l'essència.
- Nuclis de sentit: Són punts de vista lingüístics. D'aquí sorgeix el significat que donem a les coses; les paraules expressen idees.
Per què la dialèctica és ascendent?
És ascendent perquè l'ànima-enteniment troba en si mateixa les idees i accedeix al coneixement veritable. Aquest procés està dividit en dos estadis, que Plató exposa mitjançant l'analogia i el símil de la línia.