Racionalisme, Empirisme i la Teoria de les Idees: Locke i Berkeley

Racionalisme i Empirisme: L'Origen de les Idees

Per als autors d’aquesta època, conèixer consisteix a adquirir idees. Les idees són continguts de consciència o representacions mentals que es troben al pensament. No totes les idees tenen la mateixa validesa. Algunes s’ajusten a la realitat, mentre que altres són equivocades o producte de la nostra mentalitat. Si volem tenir la seguretat que el nostre coneixement és ferm i segur, s'ha d'analitzar l’origen de les idees que formen el contingut dels nostres pensaments. Aquests autors (racionalistes) sostenien l’existència d’idees innates i s’inspiraven en el model de coneixement que proporcionen les matemàtiques. Però, també hi havia filòsofs que sostenien un punt de vista diferent.

Les Bases Filosòfiques de l'Empirisme Britànic

Els partidaris de l’empirisme sostenien que l’experiència era el camí més adequat per obtenir coneixements vàlids i fiables. Van prendre com a model les ciències naturals. En general, els partidaris de l’empirisme van negar que hi hagués idees innates perquè creien que totes les nostres idees provenen en darrer terme de l’experiència.

John Locke i la Tabula Rasa

El filòsof anglès John Locke va ser defensor de la teoria empirista del coneixement. Comparava la ment humana amb una tabula rasa (una pissarra en blanc). Ell creia que, quan naixem, la nostra ment és buida perquè no existeix cap idea que sigui innata. Afirmava que totes les idees que posseïm les hem anat adquirint al llarg del temps gràcies a l’experiència.

La Classificació de les Idees en Locke

Locke distingia les idees segons el seu origen:

• Idees de Sensació: Capten informació del món que ens envolta per mitjà dels sentits. Són aquelles que provenen de l’exterior.
• Idees de Reflexió: S’associen a l’experiència que tenim dels nostres processos psíquics interns (pensar, voler, dubtar).

També distingia entre idees simples i complexes:

• Idees Simples: No es poden descompondre en d’altres de més simples.
• Idees Complexes: Provenen de l’associació de diferents idees simples combinades.

Les idees complexes poden ser de tres tipus:

• Idea de Substància: Es refereix a allò que sembla actuar de suport d’un seguit de qualitats i existeix per si mateix. No es pot percebre amb els sentits, perquè l’únic que podem copsar empíricament són les qualitats. La substància és el suport de les qualitats.
  • Qualitats Primàries: Són les qualitats reals de les coses (forma, extensió, posició).
  • Qualitats Secundàries: Són producte dels nostres sentits (color, olor, sabor).
• Idea de Mode: Són idees complexes que no considerem que existeixen per si mateixes, sinó que es corresponen amb propietats de les substàncies (p. ex., la bellesa).
• Idea de Relació: Provenen de la comparació entre idees diferents que connectem mentalment (p. ex., la idea de causalitat).

Els Diferents Modes de Coneixement (Gnoseologia de Locke)

La gnoseologia de Locke distingeix entre diferents tipus de coneixements segons el seu grau de certesa:

• Coneixement Intuïtiu: El més segur, evident i intuïtiu (p. ex., el coneixement del jo o de les veritats elementals de les matemàtiques).
• Coneixement Demostratiu: Ferm i segur, com les deduccions de les matemàtiques.
• Coneixement Empíric: Basat en l'experiència, és només probable.

Pel que fa als coneixements del jo, de Déu i del món, distingim entre diferents certeses:

• Existència del Jo: Certesa intuïtiva. Percebem l’existència de la nostra consciència de manera evident i directa.
• Existència de Déu: Certesa demostrativa. Podem deduir-ne la necessitat a partir de la idea de causalitat: tot el que existeix ha sigut causat per algú.
• Existència del Món: Certesa empírica. Basada en el testimoni dels sentits.

L'Immaterialisme de George Berkeley

George Berkeley (bisbe de l’Església Anglicana, amb fortes conviccions religioses) pensava que les posicions dels filòsofs empiristes podien portar a l’escepticisme i l’ateisme, de manera que es va proposar combatre-les utilitzant els mateixos punts de partida. Seguint el criteri empirista, de l’únic que podem estar segurs és de la nostra pròpia experiència.

Segons Locke, les qualitats havien de provenir d’alguna substància entesa com un objecte que existeix per si mateix i que és el suport de totes aquestes propietats. Però, Berkeley opina que no tenim cap prova per afirmar que la substància material existeixi per si mateixa. L’única cosa del tot segura són les nostres percepcions. Per això, sosté que l’existència de les coses equival al fet que algú les percebi (Esse est percipi: ser és ser percebut).

L’autèntica realitat no està formada per les coses materials, sinó que l’esperit experimenta les qualitats i les sensacions de manera immaterial. Segons ell, la idea de Déu que es troba en la nostra ment no pot haver estat produïda només per la nostra imaginació; ha de provenir d’un ésser que realment existeixi. Com que les idees han de tenir una causa i aquesta no pot ser material, hem de dir que és Déu qui produeix totes les idees i qui ha creat les ànimes.