Locke l'home es un llop per a l'home

INTRODUCCIÓ

Thomas Hobbes o Maquiavel son contemporanis al Renaixement, aquesta època es caracteritzava per l’humanisme que reivindicava l'herència cultural i artística de l’antiguetat grecoromana i aquest moviment situava a l'ésser humà com el centre de totes les reflexions. Va haver un canvi a la religiositat, on va començar a ser més personal i criticava la corrupció i els luxes de l'església, per això va haver un moviment de reforma religiosa, les causes es van començar a donar al final de la Edat Mitjana pero es va desenvolupar a aquesta etapa el descontentament, provocat pel luxe exagerat. La poca cultura del clero, va destacar Erasme de Rotterdam però Martí Luter va ser el que es va reivindicar amb la publicació de les 95 tesis mostrant el seu descontentament al 1517.

THOMAS MORE

Thomas More (1478-1535) va ser humanista i polític. Es va oposar al divorcio d’Enric VIII I Caterina i va ser condemnat a morir a la força.

L’obra més destacada de More és Utopía (1516). Es tracta d’una nivel•la on descriu una illa maravillosa on descriu una societat perfecta, ideal, justa i igualitària.

Thomas quan planteja aquesta societat ho fa en forma de denuncia, de les diferències socials entre els pobres i els rics.

L’estat perfecte es caracteritza per la convivència pacífica i prosperitat física i moral dels ciudadana. No hi ha propietat privada, ha que per Thomas aquest és el causant de la pobreza: l’economia ha de ser col•lectiva. Les rasques més dures es reparteixen per torns de manera justa i equitativa.

Per example proposa que les coses no disposen ni de cuina ni menjador ja que tot es comunitari, no hi ha diners ni vestits a la moda, no interesa destacar.

Aquesta obra va donar nom a les teories utópiques que creuen en la capacitat reformadora de l’ésser humà i formes d’organització social.

Aquesta idea ha la havia plantejat Plató amb l’obra “República” Thomas es va inspirar en ell, també van ser “La ciutat del sol” , “La nova Atlàntida”.

Maquiavel

Realisme política

Aquest neix per Maquiavel, defensa que l'ètica i la política s’han de separar i ell entén que per entendre la política, les qüestions ètiques no serveixen, si els juntes per ell mai serà un bon governador.

Maquiavel a les seves obres estudia els mecanismes reals de poders i els mitjans per conservar-los, per ell has de fer tot el possible per aconseguir i conservar el poder, també val ser dolent per conservar-lo. Va haver-hi una frase cèlebre que va ser “El fi justifica els mitjans” la qual va anotar Napoleó.

A la seva obra “El príncep” es un manual on ensenya alls prínceps com han de governar i conservar els poders. Però, els seus interessos principalment són la defensa de la llibertat dels ciutadans, la correcta organització i la conservació de l’estat. Per això acudeix a la història de Roma, analitzant en ella els mecanismes que duen a aquesta a organizar-se correctament I la contribució que ha de tenir el governant.

Les repúbliques són similars als organismes vius que neixen, s’expandeixen i finalment moren. En aquest procés intervenen la “virtú” (inteligència) aquesta permet el funcionament i la permanència d’un estat, amb aquest sentit destaca el convenciment que les societats es degraden contínuament i això s'ha d’evitar. Amb això s’ha de mantenir la “virtú” per evitar la “fortuna” (atzar).

Maquiavel parteix de la consideració negativa de la naturalesa humana. El comportament està inclinat cap al egoisme i els homes només es tornen bons gràcies a les lleis.

Exemple (Venezuela)

Encara així “el Príncep” proposa que primer s’ha de ser bo i així després aconseguir una bona opció de maldat.

Hobbes

Va néixer el 1588 a Anglaterra de família burgesa, es va haver d’exiliar per dur-se malament amb alguns monarques.

El contracte social

La teoria de Hobbes proposa que el poder no té un origen diví, sinò que prové de la voluntat dels homes.

Els éssers humans per Hobbes són tots iguals, cap ha nascut predeterminat per dur a terme tasques diferents, cadascú amb les seves capacitats juntes són iguals per aconseguir els mateixos objectius. Per exemple, qui té menys força, utilitza més la intel·ligència i al revés.

Aquesta igualtat, unida al egoisme humà (tots cerquen el seu propi benestar),  i profit fa pensar a Hobbes que la vida sense autoritat seria un autèntic infern.

PROCÉS

• L’estat de naturalesa. Es la situació en la que es troba l'ésser hum`abans de conviure en societat. A causa de l'egoisme, l’home esdevindrà un llop per al mateix home (homo homini lupus), així aquest estat passa a ser un estat de guerra constant. Ara bé, la instint d’autoconservació i el desig natural de seguretat i tranquil·litat, farà que els homes cerquin formes de sortir del perill.

• Pacte. Aquest desig de viure en unes condicions apropiades, fa que els homes facin un pacte per tenir una vida més segura, així doncs els pactes entre dues persones, també haurà d’haver un tercer, aquest serà un sobirà a qui tothom es sotmetrà a canvi de protecció.

• L’estat. Es una obra de Thomas Hobbes on explica tot l’anterior.

Hobbes té la visió del ésser pessimista per això defensa l’absolutisme que es manté per la por i la força, així és l’únic sistema capaç de mantenir l’ordre i la seguretat.

LOCKE

Va néixer a l’any 1632 a Anglaterra, la teoria de Locke està molt a prop de la de Hobbes, ja que comparteix el mateix pensament de pacte social però ell també pretén justificar la legitimitat de drets personals, com el dret de propietat privada i que l’estat no es subornidi a aquests. És considerat un dels pares del liberalisme.

• L’estat de naturalesa. la idea d’aquest estat s’aparca de la idea de guerra de Hobbes. En l’estat proposat hi ha llibertat e igualtat, així els homes posseeixen drets naturals per el simple fet de pertànyer a l’espècie humana, però aquests drets no signifiquen que es respectin ja que  no hi ha cap força que faci respetar-los.

• El pacte. Amb la intenció de garantir el compliment d’aquests drets, els homes pacten la seva incorporació a la societat i la creació de l’autoritat, així doncs atorguen als governants el poder necessari perquè els protegeixin.

• L’estat de llibertat. D’aquest pacte sorgeix l’Estat, al contrari passava amb Hobbes, el poder de l’Estat no esdevé absolut sinó representatiu, els governants estan al servei dels individus.

En el cas de que el sobirà no compleixi la funció el poble té dret a la insurrecció i el tancament del pacte.

Divisió de poders

Per Hobbes el contracte social serveix per legitimar l’absolutisme polític, en canvi per Locke es una defensa del liberalisme, així doncs per evitar l’absolutisme Locke proposa la divisió de poders:

• Legislatiu: el parlament elabora lleis.

• Executiu: el monarca aplica lleis.

• Federatiu: s’estableixen aliances entre l’estat i l’estranger.

Rousseau

Va nèixer al 1718 a França, va ser un dels il·lustradors més importants. Aquest parla de l’estat natural de l’home com un ésser bo i felíç. Aquest ésser és mogut per dos impulsos bàsics: l’amo a sí mateix i la compassió, és un ésser innocent i Generós com un infant. Així doncs, gràcies als relats dels exploradors va descriure a l’home primitiu com “bon salvatge”. Així doncs l’home contemporani a Rousseau (històric) corromput per la societat aquest ésser es torna egoista i ple d’odi, i tots aquests s’amaguen sota una màscara anomenada educació segons Rousseau el que provoca el canvi del “bon salvatge” es l’esperit de supervivència que provoca la desigualtat.

Pacte social

Rousseau diu que es inútil somiar el retorn a l’estat natural de l’home però si pensava que hi havia una possibilitat de regeneració moral de l’home.

Un cop perdut l’estat de natura, l’home es veu impulsat a construir associacions que el protegeix no només les persones i propietats, sinó també la seva llibertat. Els homes associats al pacte, fan possible la voluntat general (tots reunits decideixen allò que sigui positiu per tots), aquesta voluntat s’allunya de la voluntat de tots que es una decisió majoritària pel poble.

Teoria de l’educació

Per Rousseau l’educació tradicional oprimeix i destrueix, per ell el nen neix lliure però aquesta educació anul·la la seva llibertat, sinó que per ell l’educació hauria de conduir al desenvolupament natural del nen.

Així doncs l’educació hauria de tenir com objectiu formar a un home lliure d’aquesta manera les arrels de la bondat de la naturalesa humana no desapareixeràn.

A “Emili” obra de Rousseau sobre l’educació, és un model utòpic sobre les idees que té ell sobre aquest tema.