Temples Romans i Grecs: Arquitectura, Funció i Parts

El Temple Romà: Arquitectura i Culte

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que el Capitoli de Roma, o bé al culte de l'emperador. Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver, consagrats a diverses divinitats.

L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega. En efecte, els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic -segons alguns etrusc. Així s'aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu.

Ara bé, més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així, els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, fos allargant la columnata pels dos costats del temple o completant-la tot al voltant del temple, però amb mitges columnes adossades a les parets, com a la Maison Carrée (Nimes).

El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li. Per això, la seva monumentalitat era exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte (oracions i sacrificis) que es realitzava a fora, principalment entorn de l'altar (ara), situat en general just davant l'edifici.

El Temple Grec: Evolució i Funció

El temple era un habitatge de déu: tenia principalment la funció de guardar les estàtues dels déus i d'altres béns pertanyents al santuari. Per tant, el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven sovint a l'exterior del temple.

Des del punt de vista arquitectònic, l'edifici del temple grec apareix al s. VIII aC com a resultat d'una llarga evolució des del mègaron micènic. Primer eren construïts amb toves i una columnata de fusta i fins a la fi del s. VII aC no es va començar a construir en pedra. La major part dels temples grecs són de planta rectangular i les parts solen ser:

Parts Principals del Temple Grec

• Naos: la cambra interior on es troba l'estàtua del déu.
• Prónaos: vestíbul que sol precedir el naos.
• Opistòdomos: cambra posterior a la naos.
• Àrditon: segona cambra que a vegades es connectada al naos.
• Basament: el temple reposa damunt d'una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual s'anomena estilòbat.
• Peristil: columnata exterior. Segons el nombre de columnes: tetràstil (4 columnes), hexàstil (6), octàstil (8). Les columnes són d'ordre dòric o jònic.
• Frontó: espai triangular determinat en els costats menors pel doble vessant de la teulada.
• Entaulament: part de les façanes entre les teulades o frontons d'una banda i les columnes de l'altra.
• Frontons i frisos: són esculpits amb relleus que representen escenes mitològiques sovint relacionades amb el déu del temple.