Anàlisi i Iconografia de les Marededéus Romàniques: Montserrat i Veciana

Mare de Déu de Montserrat (Finals del segle XII)

C. Anàlisi formal i tècnica

Es tracta de cultura exempta. Totes dues figures, tant Maria com el nen Jesús, mantenen una composició frontal, tot i les modificacions que va patir l’infant a l’època moderna. La Mare de Déu presenta una postura **hieràtica, distant i geomètrica**, només trencada per un lleu somriure a la cara. Tant el vestit com el rostre assenyalen un domini de les línies rectes i anguloses, marcat per una simetria formal. En canvi, el nen Jesús presenta formes arrodonides i expressives, d’acord amb els canvis que ha patit.

Es troba policromada, tot i que el color negre i daurat no són originals. El material és la **fusta** i la tècnica per tractar-lo és la del **tremp**, que consisteix en pigments naturals amb rovell d’ou. Hi ha poques zones de llum i d’ombra i el ritme és en repòs.

D. Iconografia i simbolisme

La figura representa la imatge romànica de la Mare de Déu com a ***Sedes Sapientiae***, és a dir, com a Tron de la Saviesa, de la qual és el símbol el Nen Jesús. La figura del nen adopta l’actitud de Crist Jutge, fent el senyal de benedicció i subjectant una **pinya**, símbol de fecunditat i de vida perenne. La Mare de Déu té a la mà un **llibre** que significa la perfecció i el poder diví.

La figura presenta diversos complements afegits posteriorment, com ara la capellina que cobreix el seu cap i l’espatlla. A causa del color que té avui dia, es coneix més amb el nom de la *«Moreneta»*.

Mare de Déu de Veciana (Primera meitat del segle XIII)

Material i policromia

Tallada en **fusta policromada**. La policromia original conservada és poca. No obstant això, ha permès esbrinar els tons generals que decoraven la imatge:

• El vermell, com a color predominant.
• El blau, emprat per a les sabates i el mantell matern.
• El verd, per al seient del tron.
• El negre, per al dibuix, els perfils i les ornamentacions.

Rostres i composició

El rostre de la Mare és serè i dolç, amb nas llarg, boca carnosa i un lleuger somriure. El rostre del Fill, tot i que és menys reeixit, té els trets **fisonòmics** semblants.

Quant a la composició, la Marededéu de Veciana és una talla ben equilibrada. Les proporcions entre les figures de la Mare i el Fill, com també les pròpies de cadascuna d’elles, són les justes.

Origen i iconografia

L’origen d’aquest tipus d’imatges s'ha de buscar en la ***Theotokos*** copta entronitzada amb el nen assegut a la cama esquerra i en els mosaics bizantins, que també mostren imatges de la Verge amb aquestes característiques. El prototip fou pràcticament copiat per l’art romànic perquè s'ajustava al missatge que volia donar.

Iconografia

Marededéu sedent amb l’infant en actitud de beneir a la falda. El seu posat és **hieràtic** i mostra una marcada **frontalitat**.